Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "creu" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca freu, n m
- es canalizo
- es freo
- fr pertuis
- en sound
<Geografia física > Hidrologia>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca freu, n m
- es canalizo
- es caño
- es freo
<Costes > Litoral>
Definició
<Anatomia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca freu, n m
- en fretum
<Anatomia>
Definició
Nota
- La denominació freu prové del llatí fretum 'estret, braç de mar'.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grèvol, n m
- ca agrifoli, n m sin. compl.
- ca boix grèvol, n m sin. compl.
- ca coscoll del vesc, n m sin. compl.
- ca coscoll grec, n m sin. compl.
- ca grevoler, n m sin. compl.
- ca arbre de mal fruit, n m alt. sin.
- ca arbre de visc, n m alt. sin.
- ca arbre del mal fruit, n m alt. sin.
- ca arbre del vesc, n m alt. sin.
- ca arbre del visc, n m alt. sin.
- ca boix, n m alt. sin.
- ca boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
- ca coscó marí, n m alt. sin.
- ca coscoll, n m alt. sin.
- ca coscoll de vesc, n m alt. sin.
- ca coscoll grèvol, n m alt. sin.
- ca flor de Nadal, n f alt. sin.
- ca grèvol de visc, n m alt. sin.
- ca hereu, n m alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll grèvol, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca agrevol, n m var. ling.
- ca aleure, n m var. ling.
- ca crévol, n m var. ling.
- ca gargolé, n m var. ling.
- ca gregol, n m var. ling.
- ca greu, n m var. ling.
- ca greuler, n m var. ling.
- ca grévol, n m var. ling.
- nc Ilex aquifolium L.
- nc Ilex balearica Desf. var. ling.
<Botànica > aquifoliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grèvol, n m
- ca agrifoli, n m sin. compl.
- ca boix grèvol, n m sin. compl.
- ca coscoll del vesc, n m sin. compl.
- ca coscoll grec, n m sin. compl.
- ca grevoler, n m sin. compl.
- ca arbre de mal fruit, n m alt. sin.
- ca arbre de visc, n m alt. sin.
- ca arbre del mal fruit, n m alt. sin.
- ca arbre del vesc, n m alt. sin.
- ca arbre del visc, n m alt. sin.
- ca boix, n m alt. sin.
- ca boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
- ca coscó marí, n m alt. sin.
- ca coscoll, n m alt. sin.
- ca coscoll de vesc, n m alt. sin.
- ca coscoll grèvol, n m alt. sin.
- ca flor de Nadal, n f alt. sin.
- ca grèvol de visc, n m alt. sin.
- ca hereu, n m alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll grèvol, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca agrevol, n m var. ling.
- ca aleure, n m var. ling.
- ca crévol, n m var. ling.
- ca gargolé, n m var. ling.
- ca gregol, n m var. ling.
- ca greu, n m var. ling.
- ca greuler, n m var. ling.
- ca grévol, n m var. ling.
- nc Ilex aquifolium L.
- nc Ilex balearica Desf. var. ling.
<Botànica > aquifoliàcies>
<Música>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca greu, n m
<Música>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca greu, adj
- es agudo
- es fuerte
- es grave
- fr fort
- fr grave
- fr intense
- en severe
<Ciències de la salut > Medicina clínica>
Definició
Nota
- Segons el context, també poden ser adequades les formes intens -a, fort -a, agut -uda, etc.
<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>
- ca greu, adj
- es grave, adj
- en severe
<Fisioteràpia > .Conceptes generals>
Definició
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca greu, adj
- es grave, adj
<Educació musical>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca greu, adj
- ca baix -a, adj sin. compl.
- es bajo -ja
- es grave
- en bass
- en deep
- en low
<Música>
