Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cre�ble" dins totes les àrees temàtiques

afroseminola

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca afroseminola
ca afro-seminol criollo sin. compl.
cy Afro-Seminole
cy Afro-seminol criollo sin. compl.
de Afroseminolisch
en Afro-Seminole Creole
en Afro-Seminole sin. compl.
en Black Seminole sin. compl.
en Seminole sin. compl.
es afroseminola
es criollo afroseminola sin. compl.
es seminola sin. compl.
es seminola negro sin. compl.
eu afroseminola
eu afro-seminol criollo sin. compl.
eu afroseminola sin. compl.
fr afro-séminole
fr afro-seminol criollo sin. compl.
gl afroseminola
gl afro-seminol criollo sin. compl.
gn afroseminóla
gn afro-seminol criollo sin. compl.
it afroseminola
it afro-seminol criollo sin. compl.
pt afro-seminola
pt afro-seminol criollo sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>, <Amèrica > Mèxic>

Definició

A Brackettville, durant els anys vuitanta del segle passat tan sols quedaven alguns parlants d'afroseminola de més de cinquanta anys i la llengua ja no es transmetia als infants, de manera que podria estar extingida o pràcticament extingida als Estats Units. L'anglès i l'espanyol són ara les llengües de comunicació habitual dins la comunitat.

A Nacimiento de los Negros hi ha uns 200 parlants d'afroseminola. No hi ha gaires dades sobre la varietat mexicana, però podria tenir menys influència de l'anglès atès que els parlants són bilingües en espanyol però no parlen anglès.

L'afroseminola és un crioll de base anglesa que es parla únicament en una ciutat dels Estats Units, Brackettville, i en una ciutat mexicana, Nacimiento de los Negros, situada a uns quants kilòmetres més de distància. Sembla que també s'havia parlat en alguns municipis propers d'Oklahoma, com ara Hughes, Seminole, Okfuskee i Okmulgee. Podria haver sobreviscut també a Florida i a les Bahames, però no hi ha prou dades al respecte.

L'afroseminola deriva del gullah, un altre crioll de base anglesa que es parla a la costa atlàntica dels Estats Units. Se'n va separar al segle XVIII, quan un cert nombre d'esclaus va fugir de les plantacions d'arròs de Geòrgia i de Carolina del Sud, on s'havia originat el gullah, i es van establir a Florida. Van haver de lluitar a diverses guerres amb l'exèrcit americà per defensar la seva llibertat. Des d'un punt de vista lingüístic, l'afroseminola és més conservador que no pas el gullah.

El terme seminola (en anglès seminole), és una adaptació de l'espanyol cimarrón 'esclau evadit'. El prefix afro- assenyala l'origen africà dels membres d'aquesta comunitat i serveix per distingir-los dels indis seminola (parlants d'una llengua de la família muskogi), amb els quals els afroseminola van mantenir relacions intenses.

ametller índic

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca ametller índic, n m
es almendro de la India, n m
es almendro tropical, n m
fr amandier créole, n m
fr amandier de Cayenne, n m
fr amandier des Indes, n m
fr amandier tropical, n m
en country almond, n
en Indian almond, n
en Malabar almond, n
en tropical almond, n
nc Terminalia catappa

<Botànica>

Definició

Arbre de la família de les combretàcies.

barra corrugada

<Indústria dels materials de la construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca barra corrugada, n f
ca rodó corrugat, n m
es barra corrugada
fr rond crénelé
en corrugated bar

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

barra corrugada

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca barra corrugada, n f
es barra corrugada
fr rond crénelé
en corrugated bar
de Riffelrundeisen

<Construcció>

cercle triple

<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 05 Dards>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca cercle triple, n m
es círculo triple
fr couronne des triples
fr score triplé
en treble ring
en triple zone

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 05 Dards>

Definició

Banda circular intermèdia d'una diana, que multiplica per tres el valor de les caselles respecte a les àrees corresponents en cas d'impacte.

chavacano

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca chavacano
ca caviteño sin. compl.
ca chabacano sin. compl.
ca chabakano sin. compl.
ca crioll zamboangueño sin. compl.
ca ternateño sin. compl.
cod caviteño
cod ternateño
cod zamboangueño
ar شباكانو
cy Chavacano
cy Caviteño sin. compl.
cy Chabacano sin. compl.
cy Chabakano sin. compl.
cy Creoliaith zamboangueño sin. compl.
cy Ternateño sin. compl.
cy Zamboangueño sin. compl.
de Chabacano
de Caviteño sin. compl.
de Chabakano sin. compl.
de Chavacano sin. compl.
de Ternateño sin. compl.
de Zamboangueño sin. compl.
en Chavacano
en Caviteño sin. compl.
en Chabacano sin. compl.
en Chabakano sin. compl.
en Philippine Creole Spanish sin. compl.
en Ternateño sin. compl.
en Zamboangueño sin. compl.
es chavacano
es caviteño sin. compl.
es chabacano sin. compl.
es chabakano sin. compl.
es criollo zamboangueño sin. compl.
es ternateño sin. compl.
es zamboangueño sin. compl.
eu chavacanoa
eu caviteño sin. compl.
eu chabacano sin. compl.
eu chabakano sin. compl.
eu chavacano sin. compl.
eu ternateño sin. compl.
eu zamboangako kreolera sin. compl.
eu zamboangueño sin. compl.
fr chavacano
fr caviteño sin. compl.
fr chabacano sin. compl.
fr chabakano sin. compl.
fr crioll zamboangueño sin. compl.
fr ternateño sin. compl.
fr zamboangueño sin. compl.
gl chavacano
gl caviteño sin. compl.
gl chabacano sin. compl.
gl chabakano sin. compl.
gl crioulo zamboangueño sin. compl.
gl ternateño sin. compl.
gl zamboangueño sin. compl.
gn chavakáno
gn caviteño sin. compl.
gn chabakano sin. compl.
gn chavakáno sin. compl.
gn criollo samboangueño sin. compl.
gn ternateño sin. compl.
gn zamboangueño sin. compl.
it chavacano
it caviteño sin. compl.
it chabacano sin. compl.
it chabakano sin. compl.
it creolo zamboangueño sin. compl.
it ternateño sin. compl.
it zamboangueño sin. compl.
pt chavacano
pt caviteño sin. compl.
pt chabacano sin. compl.
pt chabakano sin. compl.
pt crioulo zamboangueño sin. compl.
pt ternateño sin. compl.
pt zamboangueño sin. compl.
zh 查瓦卡诺语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Crioll de base espanyola>, <Àsia > Filipines>

Definició

El chavacano és l'únic crioll de base espanyola que podem trobar a l'Àsia i té el seu origen en els forts militars espanyols (les drassanes a la ciutat de Cavite, Fort Santiago a Manila, Fort Pilar a la ciutat de Zamboanga i Tamontaca a la província de Zamboanga), on es feia servir com a llengua franca entre els espanyols i les diferents comunitats lingüístiques filipines. Alguns autors relacionen la seva aparició amb la fundació, l'any 1635, de la ciutat de Zamboanga com a fortalesa militar per combatre les incursions musulmanes en diverses províncies de l'illa de Mindanao.

La colonització espanyola de les Filipines (1521-1898) no va significar l'adopció general de l'espanyol per part de la població autòctona, probablement perquè no es va produir una migració espanyola nombrosa i perquè els diferents ordes religiosos espanyols que s'hi van establir generalment van adoptar les llengües locals en la seva tasca evangelitzadora. Tanmateix, el contacte entre la població filipina i els hispanoparlants va tenir com a conseqüència l'aparició del chavacano, el qual té un lèxic predominantment espanyol i una sintaxi molt similar a la d'algunes llengües filipines, com el tagal, el cebuano i el híligaynon.

El chavacano està format per sis dialectes: zamboangueño, davaoeño, cotabato (variants de la regió de Zamboanga, illa de Basilan, Davao i Cotabato, a l'illa de Mindanao), ternateño i caviteño (parlats a les províncies de Cavite i Ternate, a l'illa de Luzon). L'ermitaño és una varietat que tenia uns 12.000 parlants a Manila (concretament al barri d'Ermita) fins a la Segona Guerra Mundial però que actualment està extingida.

Actualment el chavacano és la primera llengua de la major part de la població de la ciutat de Zamboanga, a Mindanao.

clau de sol

<Música > Teoria de la música>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca clau de sol, n f
es clave de sol
fr clé de sol
en treble clef

<Música > Teoria de la música>

copri disseminat

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca copri disseminat, n m
es coprino diseminado, n m
fr coprin disséminé, n m
en fairy inkcap, n
en trooping crumble cap, n
nc Coprinus disseminatus

cor de veus blanques

<Arts > Música>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca cor de veus blanques, n m
es coro de voces blancas
en treble voice choir

<Música>

Definició

Cor constituït per dones o per xiquets.

corda triple

<Arts > Música > Instruments musicals>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

ca corda triple, n f
es cuerda triple, n f
fr corde triple, n f
en treble string, n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Piano>

Definició

Corda del piano que produeix els sons mitjans i aguts, la qual consta de tres cordes fines afinades a l'uníson que són percudides per un martellet accionat per una tecla.