Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "criat" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria? 0 CRITERI cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria?

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria?
  • es  (cria a l'aire lliure) cría campera, n f
  • es  (cria a terra) cría en suelo, n f
  • es  (cria ecològica) cría ecológica, n f
  • es  (cria en gàbia) cría en batería, n f
  • es  (cria en gàbia) cría en jaula, n f
  • fr  (cria a l'aire lliure) élevage en plein air, n m
  • fr  (cria a terra) élevage au sol, n m
  • fr  (cria ecològica) élevage biologique, n m
  • fr  (cria en gàbia) élevage en batterie, n m
  • fr  (cria en gàbia) élevage en cage, n m
  • it  (cria a l'aire lliure) allevamento all'aperto, n m
  • it  (cria a terra) allevamento a terra, n m
  • it  (cria ecològica) allevamento biologico, n m
  • it  (cria en gàbia) allevamento in batteria, n m
  • it  (cria en gàbia) allevamento in gabbia, n m
  • pt  (cria a l'aire lliure) criação animal em pastorícia, n f
  • pt  (cria a l'aire lliure) criação ao ar livre, n f
  • pt  (cria a terra) criação no solo, n f
  • pt  (cria ecològica) criação biológica, n f
  • pt  (cria ecològica) criação ecológica, n f
  • pt  (cria en gàbia) criação em gaiola, n f
  • pt  (cria en gàbia)criação em bateria, n f
  • en  (cria a l'aire lliure) free range farming, n
  • en  (cria a l'aire lliure) free range poultry farming, n
  • en  (cria a terra) barn rearing, n
  • en  (cria ecològica) organic poultry farming, n
  • en  (cria en gàbia) battery farming, n
  • en  (cria en gàbia) battery rearing, n

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>

Definició
Tant cria a l'aire lliure, com cria ecològica, com cria a terra, com cria en gàbia i cria en bateria es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.

- La cria a l'aire lliure (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un sistema de cria extensiva d'aviram en què les gallines (anomenades gallines criades a l'aire lliure o gallines de pagès) disposen d'un corral a cel descobert on poden accedir durant tot el dia des de la nau on estan allotjades. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades a l'aire lliure o ous de pagès.
. L'equivalent castellà és cría campera; el francès, élevage en plein air; l'italià, allevamento all'aperto; els portuguesos, criação animal em pastorícia i criação ao ar livre, i els anglesos, free range farming i free range poultry farming.

- La cria ecològica (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus de cria a l'aire lliure en què les gallines (anomenades gallines ecològiques) s'alimenten amb pinso procedent de l'agricultura ecològica i, a més, en cas de malaltia, reben únicament productes fitoterapèutics, homeopàtics o oligoelements. Els ous d'aquestes gallines són ous ecològics.
. L'equivalent castellà és cría ecológica; el francès, élevage biologique; l'italià, allevamento biologico; els portuguesos, criação biológica i criação ecológica, i l'anglès, organic poultry farming.

- La cria a terra (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un sistema de cria intensiva d'aviram en què les gallines (anomenades gallines criades a terra) estan allotjades sobre un jaç, generalment de palla o d'encenalls, en una nau tancada per on es poden moure amb certa llibertat. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades a terra.
. L'equivalent castellà és cría en suelo; el francès, élevage au sol; l'iltalià, allevamento a terra; el portuguès, criação no solo, i l'anglès, barn rearing.

- La cria en gàbia, o el sinònim complementari cria en bateria (totes dues, formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és un sistema de cria intensiva d'aviram en què les gallines (anomenades galines criades en gàbia o gallines criades en bateria) estan allotjades permanentment en gàbies metàl·liques reixades, segons una disposició en fileres de diversos pisos. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades en gàbia o ous de gallines criades en bateria.
. Els equivalents castellans són cría en batería i cría en jaula; els francesos, élevage en batterie i élevage en cage; els italians, allevamento in batteria i allevamento in gabbia; els portuguesos, criação em bateria i criação em gaiola, i els anglesos, battery farming i battery rearing.

Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són denominacions descriptives i transparents.
(2) Són formes d'ús habitual entre els especialistes.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original,Ordre al galliner, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ordre-al-galliner).
0 CRITERI cribratge, cribatge, cribat o screening? 0 CRITERI cribratge, cribatge, cribat o screening?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI cribratge, cribatge, cribat o screening?
  • es  cribado, n m
  • es  cribaje, n m
  • en  screening, n

<Ciències de la salut > Salut pública>

Definició
Es considera que la forma adequada és cribratge (nom masculí), i no *cribatge, *cribat o *screening, que són formes que també es poden documentar en aquest àmbit en català.

Els motius de la tria de cribratge (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma culta, creada sobre el verb llatí cribrare, que té el sentit de 'triar' o 'garbellar', i el sufix català -atge, que indica l'acció o l'efecte expressats pel verb de base. Aquest sufix s'utilitza sovint per a denominar operacions tècniques.
(2) Es tracta d'un cultisme que es difon públicament des de fa anys, adoptat en primer lloc pel Diccionari enciclopèdic de medicina i normalitzat posteriorment pel Consell Supervisor del TERMCAT el 1997.
(3) És la forma preferida pels especialistes consultats, per la seva difusió de fa temps i la proximitat amb formes d'altres llengües, que en fa una bona alternativa al manlleu de l'anglès screening.
(4) S'utilitza una forma anàloga en castellà i, en alternança amb d'altres, també en francès.

En canvi, les altres formes presenten punts en contra, que les fan poc aconsellables:

- *cribatge:
L'absència de r en la segona síl·laba no és justificable en una forma presa directament del llatí com a cultisme, ja que l'original llatí és cribrare. Aquesta simplificació de pronúncia, sense ser un fenomen general, es podria donar en tot cas en formes pertanyents a la llengua general ja implantades de fa anys.

- *cribrat:
Lingüísticament és una forma menys adequada, perquè, encara que -at també pugui tenir el significat de 'acció i efecte', en operacions tècniques es prefereix el sufix -atge, per raons de precisió i genuïnitat.
Exemple: aceratge, blindatge, clonatge, escombratge, fresatge, laminatge, peraltatge, xifratge

- *screening
Tot i que és un manlleu força estès, fonèticament i ortogràficament no s'ajusta al sistema del català i a més, és innecessari, com demostra la forta implantació de cribratge i l'existència de solucions pròpies en castellà i francès.

Els equivalents castellans de un cribratge són un cribado i un cribaje; els francesos, un dépistage i un criblage, i l'anglès, a screening.

Un cribratge és una recerca sistemàtica indiscriminada que s'aplica a un conjunt d'elements per a descobrir-hi els que tenen una particularitat específica.

Nota

  • 1. A més del nom cribratge, el Consell Supervisor també va aprovar el verb corresponent, cribrar, amb el significat de sotmetre un conjunt d'elements a un procés de cribratge.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de cribratge i cribrar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: cribratge, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-cribratge).
ad hoc ad hoc

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  ad hoc, adj
  • ca  ad hoc, adj
  • ca  creat -ada a aquest efecte, adj
  • ca  específic -a, adj
  • ca  singular, adj
  • es  ad hoc, adj
  • es  adecuado -da, adj
  • es  apropiado -da, adj
  • es  creado -da al efecto, adj
  • es  específico -da, adj
  • es  singular, adj

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Per a això.

Nota

  • Expressió d'àmbit general, entrada com a llatinisme en el diccionari normatiu de l'IEC. En llenguatge jurídic indica exclusivitat; per exemple, una norma ad hoc és una norma aprovada expressament per a ésser aplicada a una situació determinada.
    Exemple: El desplegament reglamentari donarà lloc a l'establiment de normes singulars i procediments d'informació específics en funció dels tipus de productes, de conformitat amb el que estableix la normativa ad hoc de la Unió Europea.
    També és possible l'ús adverbial d'aquesta locució.
    Exemple: Un càrrec creat ad hoc.
agambar agambar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  agambar, v tr
  • es  criar
  • fr  élever

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Aconseguir criar un animal amb èxit.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrelleta, n f
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  agrella graminera, n f alt. sin.
  • ca  agrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles fines, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agret, n m alt. sin.
  • ca  agreta, n f alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  agretes petites, n f pl alt. sin.
  • ca  romes, n f pl alt. sin.
  • ca  sang de Crist, n f alt. sin.
  • ca  sang de Jesucrist, n f alt. sin.
  • ca  vinagrella, n f alt. sin.
  • ca  vinagrella borda, n f alt. sin.
  • ca  vinagrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  vinagreta, n f alt. sin.
  • ca  vinagretes, n f pl alt. sin.
  • ca  agriguella, n f var. ling.
  • ca  agrilles fines, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex acetosella L.

<Botànica > poligonàcies>

alliberament assistit alliberament assistit

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  alliberament assistit, n m
  • es  cría campestre
  • es  crianza campestre
  • es  hacking
  • fr  technique de l'abri artificiel
  • it  hacking
  • pt  hacking
  • en  hacking

<Zoologia > Ocells>

Definició
Mètode d'introducció o reintroducció d'ocells, generalment d'espècies protegides o amenaçades, consistent a col·locar ocells acabats de néixer en nius artificials situats a la zona on interessa introduir-los, i a alimentar-los i criar-los fins que poden volar, a fi que s'aclimatin a l'hàbitat i hi acabin nidificant de manera natural.
alquemil·la alpina alquemil·la alpina

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  alquemil·la alpina, n f
  • ca  herba desinflamatòria, n f sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  te de roca, n m sin. compl.
  • nc  Alchemilla alpina

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Plana policàrpica vivaç que es fa en zones muntanyoses i contrades silísiques i més o menys plujoses del litoral mediterrani.

Nota

  • La planta sencera de l'alquemil·la alpina, que es cull florida, en infusió, ha estat emprada contra el mal de ventre.
alquemil·la alpina alquemil·la alpina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alquemil·la alpina, n f
  • ca  herba de les cinc fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba del Sant Crist, n f alt. sin.
  • ca  herba desinflamatòria, n f alt. sin.
  • ca  peu de Crist, n m alt. sin.
  • ca  peu de rei, n m alt. sin.
  • ca  peucrist, n m alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  tè, n m var. ling.
  • nc  Alchemilla gr. alpina L.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amploia, n f
  • ca  alatxa, n f sin. compl.
  • ca  amploies, n f pl sin. compl.
  • ca  anxova, n f sin. compl.
  • ca  espasí, n m sin. compl.
  • ca  golfàs, n m sin. compl.
  • ca  meleta, n f sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  patoia [cria], n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  amplòia, n f var. ling.
  • ca  amploya, n f var. ling.
  • ca  caramel·lo [petit], n f var. ling.
  • ca  emploa, n f var. ling.
  • ca  golfás, n m var. ling.
  • ca  maleta, n f var. ling.
  • ca  méléta, n f var. ling.
  • ca  petoia [cria], n f var. ling.
  • nc  Sprattus sprattus
  • nc  Meletta phalerica var. ling.
  • nc  Meletta vulgaris var. ling.
  • nc  Spratella pumila var. ling.
  • nc  Sprattus sprattus sprattus var. ling.
  • es  caramel
  • es  caramelo
  • es  espadin
  • es  espadín
  • fr  anchois de Norvège
  • fr  blanquette
  • fr  harenguet
  • fr  spat
  • fr  sprat
  • fr  sprat-melette
  • pt  mélétà
  • en  spat
  • en  sprat

<Peixos > Clupeids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - alatxa: (BSEHN3) Eivissa

    - alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca

    - alatxa: (DCVB-E) Balears

    - alatxa: (RPCE3) Balears

    - amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València

    - amploia: (NPBLANES) Blanes

    - caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona

    - meleta: (DCVB-E) Tarragona

    - meleta: (DELC2) Tarragona
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  cap de reina, n m alt. sin.
  • ca  cendrosa, n f alt. sin.
  • ca  collcolom, n m alt. sin.
  • ca  colomets, n m pl alt. sin.
  • ca  colomina, n f alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  fumària, n f alt. sin.
  • ca  fumària oficinal, n f alt. sin.
  • ca  fumaterra, n f alt. sin.
  • ca  fumdeterra, n f alt. sin.
  • ca  fumera, n f alt. sin.
  • ca  fumusterra, n f alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  herba de colom, n f alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  herba de fum, n f alt. sin.
  • ca  herba dels innocents, n f alt. sin.
  • ca  julivert bord, n m alt. sin.
  • ca  manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconill, n m/f alt. sin.
  • ca  peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  ponedora, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  sang de Crist, n f alt. sin.
  • ca  fum de terra, n f var. ling.
  • ca  fumilisterra, n f var. ling.
  • ca  fumisterra, n f var. ling.
  • ca  fumisterre, n f var. ling.
  • ca  fumisterri, n f var. ling.
  • ca  fumulterra, n f var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallgalleret, n m var. ling.
  • ca  jolivert bord, n m var. ling.
  • ca  serri musteli, n m var. ling.
  • ca  serri musterri, n m var. ling.
  • ca  terri mus-terri, n m var. ling.
  • nc  Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
    2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').