Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "criteri" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació (0): Creació
- ca 1.1 Creació per especialització: enllaç (EXEMPLE), n m
- ca 1.2 Creació per metàfora: sostre de vidre (EXEMPLE), n m
- ca 1.3 Creació per habilitació: concursat | concursada (EXEMPLE), n m, f
- ca 1.4 Creació per conversió: rebuig (EXEMPLE), n f
- ca 1.5 Creació per derivació: autenticació (EXEMPLE], n f
- ca 1.5 Creació per derivació: monopatí (EXEMPLE), n m
- ca 1.6 Creació per composició: aplegapilotes (EXEMPLE), n m, f
- ca 1.6 Creació per composició: mamografia (EXEMPLE), n f
- ca 1.6 Creació per composició: psicomotricitat (EXEMPLE), n f
- ca 1.7 Creació per sintagmació: pagament per visió (EXEMPLE), n m
- ca 2.1Creació per manlleu adaptat: màrqueting (EXEMPLE), n m
- ca 2.2 Creació per manlleu adoptat: web (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
El grau d'adequació que es pot atribuir a una denominació té a veure amb factors molt diversos que cal valorar. Per exemple:
- transparència de la forma
- ajustament a les regles lingüístiques pròpies (constituents semàntics, sintaxi, morfologia, fonètica i ortografia)
- ajustament al sistema denominatiu propi de l'àmbit
- percepció d'adequació que en tenen els especialistes
- coneixement entre els especialistes i els usuaris en general
- analogia amb les solucions donades en altres llengües
La nova denominació es pot crear seguint procediments molt diferents, que podem agrupar segons que comportin l'aplicació d'un recurs propi de la llengua o bé la tria d'un manlleu.
(1) Procediments de creació amb recursos propis
(1.1) Especialització o extensió semàntica: Consisteix a ajustar el significat d'una paraula de la llengua general al significat específic d'un àmbit, sobre la base d'uns trets bàsics de significat compartits.
Ex.: enllaç ('Unió, connexió, d'una cosa amb una altra') --> enllaç ('Element en un document, generalment d'hipertext, que permet de connectar amb altres documents o parts de documents')
(1.2) Metàfora: Consisteix a fer servir un mot o una expressió per a designar un significat amb el qual es considera que el significat original té una relació de semblança (per l'aspecte, la utilitat, etc.).
Ex. 1: sostre de vidre ('Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat')
Ex. 2: terra enganxós ('Barrera invisible que representa les tasques i càrregues culturalment associades a les dones que els impedeixen desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes')
(1.3) Habilitació: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent sense canviar-ne cap morfema.
Ex.: concursat -ada adj (participi de concursar, 'Prendre part en un concurs de creditors') --> concursat | concursada n m, f ('Deutor sotmès a un concurs de creditors')
(1.4) Conversió: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent per mitjà d'una adequació dels morfemes de flexió o conjugació.
Ex.: rebuitjar v tr ('Allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia') --> rebuig n m ('Acció i efecte d'allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia')
(1.5) Derivació: Consisteix a sumar un morfema derivatiu a una base ja existent per a crear una nova paraula en què el morfema matisa el significat de la base, en canvia la categoria lèxica o fa totes dues coses.
Ex. 1 (matís de significat): mono- pfx ('Un de sol') + patí n m ('Cadascun dels dos aparells, un per a cada peu, proveïts de rodetes a la part inferior, que s'utilitzen per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura') --> monopatí n m ('Aparell consistent en una planxa, sobre la qual se situa l'usuari, proveïda de quatre rodetes a la part inferior, que s'utilitza per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura')
Ex. 2 (canvi de categoria): autenticar v tr ('Comprovar la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial') + -ció sfx ('Acció i efecte de' --> autenticació n f ('Comprovació de la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial')
(1.6) Composició: Consisteix a ajuntar dues o més bases ja existents per a crear una nova paraula que suma els diversos significats. Aquestes bases ja existents poden ser paraules pròpies de la llengua o bé formants de les llengües clàssiques (llatins o grecs), siguin combinats entre ells o combinats amb una paraula de la llengua.
Ex. 1 (paraules de la llengua): aplegar v tr ('Reunir') + pilota n f ('Cos esfèric o ovalat elàstic amb molta capacitat de bot') --> aplegapilotes n m, f ('Persona encarregada de retornar als jugadors les pilotes que cauen fora del camp de joc')
Ex. 2 (formants cultes): mamo- ('Forma prefixada del mot grec mámma) + -grafia ('Forma sufixada del mot grec -graphía') --> mamografia n f ('Exploració radiològica de la mamella')
Ex. 3 (formant culte + paraula de la llengua): psico- ('Ànima') + motricitat n f ('Activitat motriu d'una persona') --> psicomotricitat n f ('Activitat motriu d'una persona considerada des del punt de vista de la intencionalitat')
(1.7) Sintagmació: Consisteix a sumar dues o més paraules ja existents per a crear un sintagma fixat.
Ex. pagament + per + visió --> pagament per visió ('Sistema de facturació en què l'abonat a un servei de televisió paga per la recepció dels programes que ha sol·licitat')
(2) Procediments de creació per manlleu
Consisteix a incorporar una paraula o una expressió procedents d'una altra llengua.
(2.1) Amb adaptació: S'ajusta l'ortografia del manlleu a les regles ortogràfiques de la llengua d'arribada.
Ex.: marketing --> màrqueting
(2.2) Amb adopció: No s'intervé sobre l'ortografia del manlleu, generalment perquè l'adaptació comportaria canvis significatius o bé perquè es considera que ja és una forma molt estesa.
Ex.: web --> web
Nota
- 1. Per a ampliar la informació sobre la qüestió concreta del tractament dels manlleus, podeu consultar les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 2. Podeu consultar els documents de criteri originals, TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia (pàg. 81-82) i també #terme de la setmana: terra enganxós, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-terra-enganxos).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació acabada amb preposició
- ca Nom o adjectiu: accés (EXEMPLE), n m
- ca Preposició: a la manera de (EXEMPLE), prep
- ca Verb: funcionar [amb] (EXEMPLE), v prep
- ca Verb: permetre l'ús [de] (EXEMPLE), v prep
- en Verb: dress up, to (EXEMPLE), v intr
- en Verb: head [for/to], to (EXEMPLE), v prep
- en Verb: look after, to (EXEMPLE), v prep
- en Verb: take course [for/to], to (EXEMPLE), v prep
- en Verb: take on, to(EXEMPLE), v tr
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>
Definició
- En verbs (excepte en anglès): Es fan constar les preposicions a continuació de la denominació o equivalent, en cursiva i entre claudàtors. La categoria lèxica és verb preposicional. Les notes poden recollir exemples d'ús.
Ex.: admetre v tr; sin. compl. funcionar [amb] v prep; sin. compl. permetre l'ús [de] v prep | Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.
- En verbs anglesos: Convé establir si la preposició (o adverbi) es pot considerar integrada en l'equivalent.
. Preposicions no integrades en l'equivalent: Es fan constar les preposicions a continuació de l'equivalent, en cursiva i entre claudàtors. [La preposició no es considera integrada quan el significat del conjunt és deduïble dels significats del verb i la preposició; sovint no hi ha una sola preposició possible i els diccionaris anglesos no solen recollir la preposició com a part de la forma.]
Ex.: en head [for/to], to v prep; take course [for/to], to v prep | VELA Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada.
. Preposicions o adverbis integrats en l'equivalent (phrasal verbs): Es fa constar la preposició o adverbi a continuació de l'equivalent, sense cap marca gràfica. La categoria lèxica és verb preposicional en un verb acabat amb preposició (prepositional verb, necessiten un complement situat darrere la preposició) i verb transitiu o verb intransitiu en un verb acabat amb adverbi (particle verb, en cas de ser un verb transitiu, el complement es pot situar davant l'adverbi).[La preposició o adverbi es consideren integrats quan el significat del conjunt no és deduïble dels significats del verb i la preposició o adverbi i hi ha una sola preposició o adverbi possibles; els diccionaris anglesos solen recollir aquestes partícules com a part de la forma.]
Ex. 1: (verb preposicional) look after, to v prep | Context: «He stays at home to look after the children.» - *He stays at home to look the children after.
Ex. 2: (verb adverbial transitiu) take on, to v tr | Context: «I'm sorry, we can't take on any more sales personnel at the moment.» - We can't take them on.
Ex. 3: (verb adverbial intransitiu) dress up, to v intr | Context: «He dressed up as a gorilla.»
- En noms i adjectius: No es fa constar la preposició en la denominació o equivalent. La categoria lèxica no reflecteix l'ús preposicional. La nota indica que se sol construir amb unes preposicions determinades i en pot donar exemples d'ús (sobretot si la necessitat de complement és forta).
- Ex.: accés n m | Acció d'introduir-se en un lloc web i disposar de les dades o els recursos que conté. | Nota: El nom accés regeix habitualment la preposició a. Per exemple, accés a un recurs.
- En preposicions: Es fa constar la preposició final en la denominació o equivalent .
Ex.: a la manera de prep | Preposició que serveix per a introduir el nom d'un autor pres com a model o referència en la concepció d'una obra.
- En adverbis, interjeccions i locucions llatines: No es fa constar cap preposició final en la denominació o equivalent, ja que els adverbis són elements no subordinants i les interjeccions i les locucions llatines tenen valor d'oració completa.
Nota
- 1. Per a distingir en anglès entre verbs preposicionals i verbs adverbials és útil la consulta de la llista de phrasal verbs del web APAC - Anglès per a catalans, de Lou Hevly (visca.com/apac/pv/phrasal-verbs.html).
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions acabades amb preposició, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-acabades-preposicio.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'enzims
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: carboxilesterasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: fumarilacetoacetasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: leuciltransferasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: cal·licreïna tissular (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: col·lagenasa microbiana (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: fosfatasa alcalina (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: acetat-cinasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: alanina-transaminasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: hidroxiglutamat-descarboxilasa (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
(1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/>.
(2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:
(2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
Ex. 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
Ex. 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
Ex. 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa
(2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
Ex. 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
Ex. 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
Ex. 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular
(2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
Ex. 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-descarboxilasa
Ex. 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
Ex. 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa
. Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
(a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
(b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
(c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa
Nota
-
1. Amb relació a les denominacions dels enzims, convé també tenir en compte les consideracions següents:
(a) Les normes internacionals recomanen no utilitzar abreviatures per als enzims.
(b) En català, és preferible que la primera forma del nom d'un enzim sigui completa (igual que quan funciona de manera independent), en comptes d'escurçada.
Ex.: *alanin-racemasa --> alanina-racemasa; *lipoproteïn-lipasa --> lipoproteïna-lipasa - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació comuna dels enzims, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-enzims.pdf).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'enzims
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: carboxilesterasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: fumarilacetoacetasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: leuciltransferasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: cal·licreïna tissular (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: col·lagenasa microbiana (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: fosfatasa alcalina (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: acetat-cinasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: alanina-transaminasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: hidroxiglutamat-descarboxilasa (EXEMPLE), n f
<Ciències de la vida > Biologia>
Definició
(1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/>.
(2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:
(2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
Ex. 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
Ex. 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
Ex. 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa
(2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
Ex. 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
Ex. 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
Ex. 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular
(2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
Ex. 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-descarboxilasa
Ex. 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
Ex. 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa
. Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
(a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
(b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
(c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa
Nota
-
1. Amb relació a les denominacions dels enzims, convé també tenir en compte les consideracions següents:
(a) Les normes internacionals recomanen no utilitzar abreviatures per als enzims.
(b) En català, és preferible que la primera forma del nom d'un enzim sigui completa (igual que quan funciona de manera independent), en comptes d'escurçada.
Ex.: *alanin-racemasa --> alanina-racemasa; *lipoproteïn-lipasa --> lipoproteïna-lipasa - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació comuna dels enzims, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-enzims.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de tes japonesos
- ja (bantxa) bancha, n
- ja (guenmaitxa) genmaicha, n
- ja (hojitxa) hōjicha, n
- ja (kombutxa) kōcha kinoko, n
- ja (kukitxa) kukicha, n
- ja (matxa) matcha, n
- ja (sentxa) sencha, n
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
(1) Mantenir els noms japonesos originals com a denominacions principals, però adaptats a l'ortografia catalana.
. Es pren com a punt de partida la forma japonesa transcrita segons el sistema Hepburn.
. L'adaptació consisteix sobretot en l'eliminació dels accents tonals de la transcripció i el canvi ch>tx; per contra, es mantenen les grafies k i ji, sense problemes d'interpretació en català, ja utilitzades en casos similars i mantingudes en altres llengües, a banda de poder servir per a marcar l'origen no català d'aquestes formes.
. S'hi assigna el gènere gramatical masculí (el japonès no té gèneres), d'acord amb el gènere del referent (te) i amb l'elecció de les llengües de referència habituals pel que fa al gènere (castellà, francès, italià, etc.).
(2) Proposar com a sinònims complementaris unes denominacions catalanes descriptives que aportin informació, almenys en els casos següents:
a) Quan ja hi ha una forma descriptiva catalana utilitzada.
b) Quan les llengües habituals de referència (castellà, francès, italià, anglès, etc.) tenen una forma descriptiva alternativa.
En els casos estudiats, aquests criteris tenen la plasmació següent:
- bantxa (sinònim complementari: te de tres anys)
. Forma japonesa: bancha
. L'equivalent castellà és bancha; els francesos, bancha i thé de trois ans, i els anglesos, bancha i bancha tea.
- guenmaitxa (sinònim complementari: te d'arròs torrat)
. Forma japonesa: geinmacha
. Els equivalents castellans són genmaicha i té de arroz integral; els francesos, genmaicha (amb la variant genmaïcha), thé de riz brun i thé pop-corn, i els anglesos, brown rice green tea, brown rice tea, genmaicha, popcorn tea i roasted rice tea.
- hojitxa (sinònim complementari: te verd torrat)
. Forma japonesa: hōjicha
. Els equivalents castellans són hojicha i houjicha; els francesos, bancha hojicha i hojicha, i l'anglès, hojicha.
- kukitxa (sinònim complementari: te de branquillons)
. Forma japonesa: kukicha
. Els equivalents castellans són bocha, kukicha, té de invierno, té en rama i té kukicha; els francesos, bocha, kukicha i thé de brindilles, i els anglesos, bocha, kukicha i twig tea.
- matxa (sinònim complementari: te japonès en pols)
. Forma japonesa: matcha
. L'equivalent castellà és matcha; els francesos, matcha i maccha, i els anglesos, matcha i matcha tea.
- sentxa
. Forma japonesa: sencha
. L'equivalent castellà és sencha; el francès, sencha, i l'anglès, també sencha.
- kombutxa
. Forma japonesa: kōcha kinoko (kombutxa correspon a una altra paraula japonesa, kombucha, segurament presa per error com a nom del te pels occidentals)
. L'equivalent castellà és kombucha; el francès, kombucha, i l'anglès, també kombucha.
Els motius d'haver optat per aquests criteris són els següents:
(1) Es mantenen els manlleus japonesos com a denominacions principals pel valor d'internacionalitat que tenen (ja que són àmpliament utilitzats en totes les llengües) i per l'extensió d'ús que tenen també en català.
(2) S'adapta la grafia d'aquests manlleus a l'ortografia del català perquè es donen les circumstàncies següents:
a) Es tracta de productes alimentaris comercialitzats al nostre país, cosa que els fa molt pròxims a la llengua general i, per tant, es considera que cal facilitar-ne la pronúncia als no entesos.
b) Les formes adaptades (amb el manteniment ja exposat de k i ji) no difereixen gaire de les formes japoneses de partida.
(3) S'hi afegeix una alternativa catalana descriptiva per facilitar-ne la comprensió als no entesos, d'acord amb el seu caràcter de formes molt pròximes a la llengua general.
(4) Tant les formes adaptades com les alternatives descriptives proposades estan documentades en textos catalans.
Convé destacar que la terminació txa (del japonès cha), present en tots els casos, significa 'te' en japonès.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de bantxa, guenmaitxa, hojitxa, kombutxja, kokitxa, matxa i sentxa a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tes del Japó: Nous termes mil·lenaris,, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tes-del-japo-nous-termes-millenaris).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de tes japonesos
- ja (bantxa) bancha, n
- ja (guenmaitxa) genmaicha, n
- ja (hojitxa) hōjicha, n
- ja (kombutxa) kōcha kinoko, n
- ja (kukitxa) kukicha, n
- ja (matxa) matcha, n
- ja (sentxa) sencha, n
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definició
(1) Mantenir els noms japonesos originals com a denominacions principals, però adaptats a l'ortografia catalana.
. Es pren com a punt de partida la forma japonesa transcrita segons el sistema Hepburn.
. L'adaptació consisteix sobretot en l'eliminació dels accents tonals de la transcripció i el canvi ch>tx; per contra, es mantenen les grafies k i ji, sense problemes d'interpretació en català, ja utilitzades en casos similars i mantingudes en altres llengües, a banda de poder servir per a marcar l'origen no català d'aquestes formes.
. S'hi assigna el gènere gramatical masculí (el japonès no té gèneres), d'acord amb el gènere del referent (te) i amb l'elecció de les llengües de referència habituals pel que fa al gènere (castellà, francès, italià, etc.).
(2) Proposar com a sinònims complementaris unes denominacions catalanes descriptives que aportin informació, almenys en els casos següents:
a) Quan ja hi ha una forma descriptiva catalana utilitzada.
b) Quan les llengües habituals de referència (castellà, francès, italià, anglès, etc.) tenen una forma descriptiva alternativa.
En els casos estudiats, aquests criteris tenen la plasmació següent:
- bantxa (sinònim complementari: te de tres anys)
. Forma japonesa: bancha
. L'equivalent castellà és bancha; els francesos, bancha i thé de trois ans, i els anglesos, bancha i bancha tea.
- guenmaitxa (sinònim complementari: te d'arròs torrat)
. Forma japonesa: geinmacha
. Els equivalents castellans són genmaicha i té de arroz integral; els francesos, genmaicha (amb la variant genmaïcha), thé de riz brun i thé pop-corn, i els anglesos, brown rice green tea, brown rice tea, genmaicha, popcorn tea i roasted rice tea.
- hojitxa (sinònim complementari: te verd torrat)
. Forma japonesa: hōjicha
. Els equivalents castellans són hojicha i houjicha; els francesos, bancha hojicha i hojicha, i l'anglès, hojicha.
- kukitxa (sinònim complementari: te de branquillons)
. Forma japonesa: kukicha
. Els equivalents castellans són bocha, kukicha, té de invierno, té en rama i té kukicha; els francesos, bocha, kukicha i thé de brindilles, i els anglesos, bocha, kukicha i twig tea.
- matxa (sinònim complementari: te japonès en pols)
. Forma japonesa: matcha
. L'equivalent castellà és matcha; els francesos, matcha i maccha, i els anglesos, matcha i matcha tea.
- sentxa
. Forma japonesa: sencha
. L'equivalent castellà és sencha; el francès, sencha, i l'anglès, també sencha.
- kombutxa
. Forma japonesa: kōcha kinoko (kombutxa correspon a una altra paraula japonesa, kombucha, segurament presa per error com a nom del te pels occidentals)
. L'equivalent castellà és kombucha; el francès, kombucha, i l'anglès, també kombucha.
Els motius d'haver optat per aquests criteris són els següents:
(1) Es mantenen els manlleus japonesos com a denominacions principals pel valor d'internacionalitat que tenen (ja que són àmpliament utilitzats en totes les llengües) i per l'extensió d'ús que tenen també en català.
(2) S'adapta la grafia d'aquests manlleus a l'ortografia del català perquè es donen les circumstàncies següents:
a) Es tracta de productes alimentaris comercialitzats al nostre país, cosa que els fa molt pròxims a la llengua general i, per tant, es considera que cal facilitar-ne la pronúncia als no entesos.
b) Les formes adaptades (amb el manteniment ja exposat de k i ji) no difereixen gaire de les formes japoneses de partida.
(3) S'hi afegeix una alternativa catalana descriptiva per facilitar-ne la comprensió als no entesos, d'acord amb el seu caràcter de formes molt pròximes a la llengua general.
(4) Tant les formes adaptades com les alternatives descriptives proposades estan documentades en textos catalans.
Convé destacar que la terminació txa (del japonès cha), present en tots els casos, significa 'te' en japonès.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de bantxa, guenmaitxa, hojitxa, kombutxja, kokitxa, matxa i sentxa a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tes del Japó: Nous termes mil·lenaris,, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tes-del-japo-nous-termes-millenaris).
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI desballestament, desguàs o desaigüe?
- es (desballestament) desguace, n m
- es (desguàs [CONSTRUCCIÓ, GEOGRAFIA]) desaguadero, n m
- es (desguàs [CONSTRUCCIÓ, GEOGRAFIA]) desagüe, n m
- es (desguàs [GEOGRAFIA]) aliviadero, n m
- fr (desballestament) mise au rebut, n f
- fr (desguàs [CONSTRUCCIÓ]) sortie d'eau, n f
- fr (desguàs [GEOGRAFIA]) dégorgeoir, n m
- en (desballestament) scrapping, n
- en (desguàs [CONSTRUCCIÓ]) drain, n
- en (desguàs [CONSTRUCCIÓ]) water outlet, n
- en (desguàs [GEOGRAFIA]) disgorging spring, n
<Construcció>
Definició
- El desballestament (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és l'acció de desmuntar una màquina o un mitjà de transport per aprofitar-ne les parts i els components reutilitzables i convertir la resta en ferralla.
. L'equivalent castellà és desguace; el francès, mise au rebut, i l'anglès, scrapping.
- Un desguàs (forma també recollida en el diccionari normatiu) és un espai o una canonada que dona sortida a l'aigua acumulada en un recipient o un indret, ja sigui com a element de construcció en una casa (el desguàs de la banyera, el desguàs de la teulada, etc.), com un element d'enginyeria (el desguàs d'un pantà) o com un element natural (el desguàs d'un llac).
. En canvi, *desaigüe és una forma creada sobre el castellà desagüe que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans no accepta com a forma pròpia del català.
. Els equivalents castellans són desaguadero i desagüe, tant en construcció com en geografia, i aliviadero en geografia; els francesos, sortie d'eau en construcció i dégorgeoir en geografia, i els anglesos, drain i water outlet en construcció, i disgorging spring en geografia.
Nota
- 1. Els verbs corresponents als noms desballestament i desguàs són desballestar (verb transitiu) i desguassar (verb intransitiu), respectivament. Igual que en cas del nom del qual deriva, el verb *desaiguar tampoc no es considera correcte.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de desballestament i desguàs al Cercaterm i també el document de criteri original, Sobre desballestaments, desguassos i *desaigües, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/11/13/sobre-desballestaments-desguassos-i-desaigues/).
<Transports>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI desballestament, desguàs o desaigüe?
- es (desballestament) desguace, n m
- es (desguàs [CONSTRUCCIÓ, GEOGRAFIA]) desaguadero, n m
- es (desguàs [CONSTRUCCIÓ, GEOGRAFIA]) desagüe, n m
- es (desguàs [GEOGRAFIA]) aliviadero, n m
- fr (desballestament) mise au rebut, n f
- fr (desguàs [CONSTRUCCIÓ]) sortie d'eau, n f
- fr (desguàs [GEOGRAFIA]) dégorgeoir, n m
- en (desballestament) scrapping, n
- en (desguàs [CONSTRUCCIÓ]) drain, n
- en (desguàs [CONSTRUCCIÓ]) water outlet, n
- en (desguàs [GEOGRAFIA]) disgorging spring, n
<Transports>
Definició
- El desballestament (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és l'acció de desmuntar una màquina o un mitjà de transport per aprofitar-ne les parts i els components reutilitzables i convertir la resta en ferralla.
. L'equivalent castellà és desguace; el francès, mise au rebut, i l'anglès, scrapping.
- Un desguàs (forma també recollida en el diccionari normatiu) és un espai o una canonada que dona sortida a l'aigua acumulada en un recipient o un indret, ja sigui com a element de construcció en una casa (el desguàs de la banyera, el desguàs de la teulada, etc.), com un element d'enginyeria (el desguàs d'un pantà) o com un element natural (el desguàs d'un llac).
. En canvi, *desaigüe és una forma creada sobre el castellà desagüe que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans no accepta com a forma pròpia del català.
. Els equivalents castellans són desaguadero i desagüe, tant en construcció com en geografia, i aliviadero en geografia; els francesos, sortie d'eau en construcció i dégorgeoir en geografia, i els anglesos, drain i water outlet en construcció, i disgorging spring en geografia.
Nota
- 1. Els verbs corresponents als noms desballestament i desguàs són desballestar (verb transitiu) i desguassar (verb intransitiu), respectivament. Igual que en cas del nom del qual deriva, el verb *desaiguar tampoc no es considera correcte.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de desballestament i desguàs al Cercaterm i també el document de criteri original, Sobre desballestaments, desguassos i *desaigües, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/11/13/sobre-desballestaments-desguassos-i-desaigues/).
<Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI desballestament, desguàs o desaigüe?
- es (desballestament) desguace, n m
- es (desguàs [CONSTRUCCIÓ, GEOGRAFIA]) desaguadero, n m
- es (desguàs [CONSTRUCCIÓ, GEOGRAFIA]) desagüe, n m
- es (desguàs [GEOGRAFIA]) aliviadero, n m
- fr (desballestament) mise au rebut, n f
- fr (desguàs [CONSTRUCCIÓ]) sortie d'eau, n f
- fr (desguàs [GEOGRAFIA]) dégorgeoir, n m
- en (desballestament) scrapping, n
- en (desguàs [CONSTRUCCIÓ]) drain, n
- en (desguàs [CONSTRUCCIÓ]) water outlet, n
- en (desguàs [GEOGRAFIA]) disgorging spring, n
<Geografia > Geografia física>
Definició
- El desballestament (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és l'acció de desmuntar una màquina o un mitjà de transport per aprofitar-ne les parts i els components reutilitzables i convertir la resta en ferralla.
. L'equivalent castellà és desguace; el francès, mise au rebut, i l'anglès, scrapping.
- Un desguàs (forma també recollida en el diccionari normatiu) és un espai o una canonada que dona sortida a l'aigua acumulada en un recipient o un indret, ja sigui com a element de construcció en una casa (el desguàs de la banyera, el desguàs de la teulada, etc.), com un element d'enginyeria (el desguàs d'un pantà) o com un element natural (el desguàs d'un llac).
. En canvi, *desaigüe és una forma creada sobre el castellà desagüe que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans no accepta com a forma pròpia del català.
. Els equivalents castellans són desaguadero i desagüe, tant en construcció com en geografia, i aliviadero en geografia; els francesos, sortie d'eau en construcció i dégorgeoir en geografia, i els anglesos, drain i water outlet en construcció, i disgorging spring en geografia.
Nota
- 1. Els verbs corresponents als noms desballestament i desguàs són desballestar (verb transitiu) i desguassar (verb intransitiu), respectivament. Igual que en cas del nom del qual deriva, el verb *desaiguar tampoc no es considera correcte.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de desballestament i desguàs al Cercaterm i també el document de criteri original, Sobre desballestaments, desguassos i *desaigües, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/11/13/sobre-desballestaments-desguassos-i-desaigues/).
<Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI desballestament, desguàs o desaigüe?
- es (desballestament) desguace, n m
- es (desguàs [CONSTRUCCIÓ, GEOGRAFIA]) desaguadero, n m
- es (desguàs [CONSTRUCCIÓ, GEOGRAFIA]) desagüe, n m
- es (desguàs [GEOGRAFIA]) aliviadero, n m
- fr (desballestament) mise au rebut, n f
- fr (desguàs [CONSTRUCCIÓ]) sortie d'eau, n f
- fr (desguàs [GEOGRAFIA]) dégorgeoir, n m
- en (desballestament) scrapping, n
- en (desguàs [CONSTRUCCIÓ]) drain, n
- en (desguàs [CONSTRUCCIÓ]) water outlet, n
- en (desguàs [GEOGRAFIA]) disgorging spring, n
<Geografia > Geografia física>
Definició
- El desballestament (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és l'acció de desmuntar una màquina o un mitjà de transport per aprofitar-ne les parts i els components reutilitzables i convertir la resta en ferralla.
. L'equivalent castellà és desguace; el francès, mise au rebut, i l'anglès, scrapping.
- Un desguàs (forma també recollida en el diccionari normatiu) és un espai o una canonada que dona sortida a l'aigua acumulada en un recipient o un indret, ja sigui com a element de construcció en una casa (el desguàs de la banyera, el desguàs de la teulada, etc.), com un element d'enginyeria (el desguàs d'un pantà) o com un element natural (el desguàs d'un llac).
. En canvi, *desaigüe és una forma creada sobre el castellà desagüe que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans no accepta com a forma pròpia del català.
. Els equivalents castellans són desaguadero i desagüe, tant en construcció com en geografia, i aliviadero en geografia; els francesos, sortie d'eau en construcció i dégorgeoir en geografia, i els anglesos, drain i water outlet en construcció, i disgorging spring en geografia.
Nota
- 1. Els verbs corresponents als noms desballestament i desguàs són desballestar (verb transitiu) i desguassar (verb intransitiu), respectivament. Igual que en cas del nom del qual deriva, el verb *desaiguar tampoc no es considera correcte.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de desballestament i desguàs al Cercaterm i també el document de criteri original, Sobre desballestaments, desguassos i *desaigües, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/11/13/sobre-desballestaments-desguassos-i-desaigues/).
