Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "criteri" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI ebola: Pronúncia i grafia
- es (febre hemorràgica de l'Ebola) enfermedad del Ébola, n f
- es (febre hemorràgica de l'Ebola) virosis del Ébola, n f
- es (virus de l'Ebola) virus del Ébola, n m
- en (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola hemorrhagic fever, n
- en (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola virus disease, n
- en (virus de l'Ebola) Ebola virus, n
<Ciències de la salut > Patologia general>
Definició
- Fer-ne una paraula plana, és a dir pronunciar-la amb accent tònic sobre la síl·laba -bo- i, com a paraula plana acabada amb vocal, no posar-hi cap accent gràfic.
Ex. ebola
- En els dialectes amb vocal neutra, pronunciar la vocal inicial com una e- o bé com una vocal neutra.
- Pronunciar la o tònica com una o oberta o bé com una o tancada segons s'adigui més a cada dialecte (eb[ò]la o eb[ó]la).
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex. virus de l'Ebola (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències de l'ebola (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat d'ebola (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb majúscula inicial si es fa servir com a complement d'una denominació més llarga i amb minúscula inicial si es fa servir com un nom complet.
Ex. els símptomes de la malaltia de l'Ebola (la denominació completa és malaltia de l'Ebola), però els símptomes de l'ebola (la denominació completa és ebola)
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) El nom Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en aquesta zona on es va identificar el virus. La referència al nom d'un riu justifica la presència de l'article i la majúscula inicial quan té valor de topònim.
(2) La pronúncia plana és la més acostada a les llengües africanes d'origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des del començament. Això justifica l'accent tònic sobre la penúltima síl·laba i l'absència d'accent gràfic (tot i que també hi ha arguments a favor de la pronúncia esdrúixola).
(3) La pronúncia de les e i les o àtones dels manlleus i d'alguns mots cultes és vacil·lant i depèn del grau d'integració en la llengua. Això justifica que s'accepti, per als dialectes orientals, que la vocal inicial es pronunciï com una vocal neutra o com una e.
Ex. libido, òpera, karate, divertimento
(4) En els manlleus en què no hi ha referència de la llengua original pel que fa a l'obertura de les e i les o tòniques, sol prevaldre l'analogia amb paraules i contextos fonètics similars que fa cada parlant segons quin sigui el seu dialecte.
La febre hemorràgica de l'Ebola, o malaltia de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és una malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, que es caracteritza per la presència de febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.
. Els equivalents castellans són enfermedad del Ébola i virosis del Ébola, i els anglesos, Ebola hemorrhagic fever i Ebola virus disease.
Pel que fa al virus de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és un virus del gènere Ebolavirus de morfologia filamentosa, linear o ramificat, amb una càpsida helicoidal envoltada d'una membrana lipídica i genoma monocatenari d'RNA, causant de la febre hemorràgica de l'Ebola.
. L'equivalent castellà és virus del Ébola, i l'anglès, Ebola virus.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de febre hemorràgica de l'Ebola i virus de l'Ebola al Cercaterm, i també el document de criteri original, Sobre el virus de l'Ebola, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/virus-lebola).
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI ecològic -a o biològic -a?
- es (biològic -a, ecològic -a1) biológico -ca, adj
- es (ecològic -a1, ecològic -a2) ecológico -ca, adj
- es (ecològic -a1) orgánico -ca, adj
- fr (biològic -a, ecològic -a1) biologique, adj
- fr (ecològic -a1) bio, adj
- fr (ecològic -a1) organique, adj
- fr (ecològic -a2) écologique, adj
- fr (ecològic -a2) vert verte, adj
- it (biològic -a, ecològic -a1) biologico, adj
- it (ecològic -a2) ecologico, adj
- pt (biològic -a, ecològic -a1) biológico, adj
- pt (ecològic -a2) ecológico, adj
- pt (ecològic -a2) verde, adj
- en (biològic -a) biological, adj
- en (ecològic -a1) organic, adj
- en (ecològic -a2) earth-friendly, adj
- en (ecològic -a2) eco-friendly, adj
- en (ecològic -a2) ecological, adj
- en (ecològic -a2) environment friendly, adj
- en (ecològic -a2) environmental, adj
- en (ecològic -a2) environmentally friendly, adj
- en (ecològic -a2) green, adj
<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>
Definició
- Un menjar o un aliment ecològic1, amb el sinònim complementari biològic -a (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un menjar o aliment procedent de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, que només pot contenir determinats additius alimentaris.
. Els motius de la tria d'aquestes dues formes són els següents:
(1) Pel que fa a la prioritat de ecològic -a, en català aquesta forma es documenta amb una freqüència molt elevada en tota mena de textos (textos d'informació general, obres lexicogràfiques i enciclopèdiques, obres especialitzades i documents institucionals).
(2) Pel que fa a l'acceptació de biològic -a com a sinònim complementari, convé tenir en compte que la legislació europea estableix que en l'àmbit de l'alimentació és sinònim de ecològic -a en totes les llengües de la Unió; que es documenta també en tota mena de textos catalans, amb molta menys freqüència però amb un ús creixent; que diversos especialistes consultats s'han mostrat a favor de la sinonímia, i, a més, que es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades.
. Els equivalents castellans són biológico -ca, ecológico -ca i orgánico -ca; els francesos, biologique, bio i organique; l'italià, biologico; el portuguès, biológico, i l'anglès, organic.
- Un producte, una tècnica o un procés ecològic2 (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un element que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És la forma tradicional en català i té una freqüència molt elevada en tota mena de textos.
(2) La legislació europea que estableix sinonímia amb biològic -a es refereix exclusivament a l'àmbit de l'alimentació.
(3) La majoria d'especialistes consultats es mostren a favor de mantenir ecològic -a com a forma única amb aquest significat.
. L'equivalent castellà és ecológico -ca; els francesos, écologique i vert verte; l'italià, ecologico; els portuguesos, ecológico i verde, i els anglesos, earth-friendly, eco-friendly, ecological, environment friendly, environmental, environmentally friendly i green.
- Una activitat, una actuació o un element biològic (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una activitat, una actuació o un element que té relació amb la vida en general, amb una espècie determinada o amb un ésser viu.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És habitual en documents divulgatius i d'especialitat amb aquest significat.
(2) El fet que el primer formant sigui bio- (de bíos, 'vida') i que la biologia sigui la ciència que estudia la vida, ajuda a fer aquesta ampliació de significat a partir del sentit de relació amb la biologia (que és el que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans).
(3) Es documenten formes anàlogues en les altres llengües estudiades.
. L'equivalent castellà és biológico -ca; el francès, biologique; l'italià, biologico; el portuguès, biológico, i l'anglès, biological.
Nota
- 1. Els significats de ecològic -a (que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi ambient) i biològic -a (que té relació amb la vida) també es poden expressar per mitjà de l'adjunció de les formes prefixades eco- i bio-, respectivament.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI agricultura ecològica, agricultura biològica, ecoagricultura, bioagricultura, agricultura orgànica, agricultura integrada, agricultura biodinàmica o biodinàmica?
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a), ecològic -a i biològic -a al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, El que és ecològic és biològic, i a l'inrevés?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ecologic-biologic-i-linreves).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI ecològic -a o biològic -a?
- es (biològic -a, ecològic -a1) biológico -ca, adj
- es (ecològic -a1, ecològic -a2) ecológico -ca, adj
- es (ecològic -a1) orgánico -ca, adj
- fr (biològic -a, ecològic -a1) biologique, adj
- fr (ecològic -a1) bio, adj
- fr (ecològic -a1) organique, adj
- fr (ecològic -a2) écologique, adj
- fr (ecològic -a2) vert verte, adj
- it (biològic -a, ecològic -a1) biologico, adj
- it (ecològic -a2) ecologico, adj
- pt (biològic -a, ecològic -a1) biológico, adj
- pt (ecològic -a2) ecológico, adj
- pt (ecològic -a2) verde, adj
- en (biològic -a) biological, adj
- en (ecològic -a1) organic, adj
- en (ecològic -a2) earth-friendly, adj
- en (ecològic -a2) eco-friendly, adj
- en (ecològic -a2) ecological, adj
- en (ecològic -a2) environment friendly, adj
- en (ecològic -a2) environmental, adj
- en (ecològic -a2) environmentally friendly, adj
- en (ecològic -a2) green, adj
<Ciències de la vida > Biologia>, <Ciències de la vida > Ecologia>
Definició
- Un menjar o un aliment ecològic1, amb el sinònim complementari biològic -a (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un menjar o aliment procedent de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, que només pot contenir determinats additius alimentaris.
. Els motius de la tria d'aquestes dues formes són els següents:
(1) Pel que fa a la prioritat de ecològic -a, en català aquesta forma es documenta amb una freqüència molt elevada en tota mena de textos (textos d'informació general, obres lexicogràfiques i enciclopèdiques, obres especialitzades i documents institucionals).
(2) Pel que fa a l'acceptació de biològic -a com a sinònim complementari, convé tenir en compte que la legislació europea estableix que en l'àmbit de l'alimentació és sinònim de ecològic -a en totes les llengües de la Unió; que es documenta també en tota mena de textos catalans, amb molta menys freqüència però amb un ús creixent; que diversos especialistes consultats s'han mostrat a favor de la sinonímia, i, a més, que es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades.
. Els equivalents castellans són biológico -ca, ecológico -ca i orgánico -ca; els francesos, biologique, bio i organique; l'italià, biologico; el portuguès, biológico, i l'anglès, organic.
- Un producte, una tècnica o un procés ecològic2 (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un element que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És la forma tradicional en català i té una freqüència molt elevada en tota mena de textos.
(2) La legislació europea que estableix sinonímia amb biològic -a es refereix exclusivament a l'àmbit de l'alimentació.
(3) La majoria d'especialistes consultats es mostren a favor de mantenir ecològic -a com a forma única amb aquest significat.
. L'equivalent castellà és ecológico -ca; els francesos, écologique i vert verte; l'italià, ecologico; els portuguesos, ecológico i verde, i els anglesos, earth-friendly, eco-friendly, ecological, environment friendly, environmental, environmentally friendly i green.
- Una activitat, una actuació o un element biològic (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una activitat, una actuació o un element que té relació amb la vida en general, amb una espècie determinada o amb un ésser viu.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És habitual en documents divulgatius i d'especialitat amb aquest significat.
(2) El fet que el primer formant sigui bio- (de bíos, 'vida') i que la biologia sigui la ciència que estudia la vida, ajuda a fer aquesta ampliació de significat a partir del sentit de relació amb la biologia (que és el que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans).
(3) Es documenten formes anàlogues en les altres llengües estudiades.
. L'equivalent castellà és biológico -ca; el francès, biologique; l'italià, biologico; el portuguès, biológico, i l'anglès, biological.
Nota
- 1. Els significats de ecològic -a (que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi ambient) i biològic -a (que té relació amb la vida) també es poden expressar per mitjà de l'adjunció de les formes prefixades eco- i bio-, respectivament.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI agricultura ecològica, agricultura biològica, ecoagricultura, bioagricultura, agricultura orgànica, agricultura integrada, agricultura biodinàmica o biodinàmica?
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a), ecològic -a i biològic -a al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, El que és ecològic és biològic, i a l'inrevés?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ecologic-biologic-i-linreves).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI ecològic -a o biològic -a?
- es (biològic -a, ecològic -a1) biológico -ca, adj
- es (ecològic -a1, ecològic -a2) ecológico -ca, adj
- es (ecològic -a1) orgánico -ca, adj
- fr (biològic -a, ecològic -a1) biologique, adj
- fr (ecològic -a1) bio, adj
- fr (ecològic -a1) organique, adj
- fr (ecològic -a2) écologique, adj
- fr (ecològic -a2) vert verte, adj
- it (biològic -a, ecològic -a1) biologico, adj
- it (ecològic -a2) ecologico, adj
- pt (biològic -a, ecològic -a1) biológico, adj
- pt (ecològic -a2) ecológico, adj
- pt (ecològic -a2) verde, adj
- en (biològic -a) biological, adj
- en (ecològic -a1) organic, adj
- en (ecològic -a2) earth-friendly, adj
- en (ecològic -a2) eco-friendly, adj
- en (ecològic -a2) ecological, adj
- en (ecològic -a2) environment friendly, adj
- en (ecològic -a2) environmental, adj
- en (ecològic -a2) environmentally friendly, adj
- en (ecològic -a2) green, adj
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Definició
- Un menjar o un aliment ecològic1, amb el sinònim complementari biològic -a (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un menjar o aliment procedent de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, que només pot contenir determinats additius alimentaris.
. Els motius de la tria d'aquestes dues formes són els següents:
(1) Pel que fa a la prioritat de ecològic -a, en català aquesta forma es documenta amb una freqüència molt elevada en tota mena de textos (textos d'informació general, obres lexicogràfiques i enciclopèdiques, obres especialitzades i documents institucionals).
(2) Pel que fa a l'acceptació de biològic -a com a sinònim complementari, convé tenir en compte que la legislació europea estableix que en l'àmbit de l'alimentació és sinònim de ecològic -a en totes les llengües de la Unió; que es documenta també en tota mena de textos catalans, amb molta menys freqüència però amb un ús creixent; que diversos especialistes consultats s'han mostrat a favor de la sinonímia, i, a més, que es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades.
. Els equivalents castellans són biológico -ca, ecológico -ca i orgánico -ca; els francesos, biologique, bio i organique; l'italià, biologico; el portuguès, biológico, i l'anglès, organic.
- Un producte, una tècnica o un procés ecològic2 (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un element que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És la forma tradicional en català i té una freqüència molt elevada en tota mena de textos.
(2) La legislació europea que estableix sinonímia amb biològic -a es refereix exclusivament a l'àmbit de l'alimentació.
(3) La majoria d'especialistes consultats es mostren a favor de mantenir ecològic -a com a forma única amb aquest significat.
. L'equivalent castellà és ecológico -ca; els francesos, écologique i vert verte; l'italià, ecologico; els portuguesos, ecológico i verde, i els anglesos, earth-friendly, eco-friendly, ecological, environment friendly, environmental, environmentally friendly i green.
- Una activitat, una actuació o un element biològic (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una activitat, una actuació o un element que té relació amb la vida en general, amb una espècie determinada o amb un ésser viu.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És habitual en documents divulgatius i d'especialitat amb aquest significat.
(2) El fet que el primer formant sigui bio- (de bíos, 'vida') i que la biologia sigui la ciència que estudia la vida, ajuda a fer aquesta ampliació de significat a partir del sentit de relació amb la biologia (que és el que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans).
(3) Es documenten formes anàlogues en les altres llengües estudiades.
. L'equivalent castellà és biológico -ca; el francès, biologique; l'italià, biologico; el portuguès, biológico, i l'anglès, biological.
Nota
- 1. Els significats de ecològic -a (que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi ambient) i biològic -a (que té relació amb la vida) també es poden expressar per mitjà de l'adjunció de les formes prefixades eco- i bio-, respectivament.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI agricultura ecològica, agricultura biològica, ecoagricultura, bioagricultura, agricultura orgànica, agricultura integrada, agricultura biodinàmica o biodinàmica?
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a), ecològic -a i biològic -a al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, El que és ecològic és biològic, i a l'inrevés?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ecologic-biologic-i-linreves).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI epigenètica o epigenoma?
- es (epigenètica) epigenética, n f
- es (epigenoma) epigenoma, n m
- fr (epigenètica) épigénétique, n f
- fr (epigenoma) épigénome, n m
- en (epigenètica) epigenetics, n
- en (epigenoma) epigenome, n
<Ciències de la vida > Genètica>
Definició
(1) L'epigenètica és una branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d'expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA.
. És una denominació formada per la forma prefixada d'origen grec epi- ('sobre') i el nom genètica, com a indicació que aquesta disciplina va més enllà de la genètica perquè estudia els canvis externs no deguts a una modificació del DNA (a diferència de la genètica).
. L'equivalent castellà és epigenética; el francès, épigénétique, i l'anglès, epigenetics.
(2) L'epigenoma és el conjunt de canvis epigenètics que experimenta el genoma d'un organisme (és a dir, el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d'aquell organisme).
. L'equivalent castellà és epigenoma; el francès, épigénome, i l'anglès, epigenome.
Nota
- 1. L'epigenoma, doncs, no és estàtic, sinó que es pot modificar sota la influència dels factors epigenètics, com són les experiències poc saludables (tabaquisme, exposició solar excessiva, sedentarisme) i la toxicitat del medi. En contraposició, la pràctica d'hàbits saludables i el fet de viure en un medi sense tòxics fan menys probable l'aparició d'alteracions químiques a nivell cel·lular i molecular.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de epigenoma al Cercaterm i de epigenètica al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Els termes epigenoma i epigenètica, estan ben formats? A què fan referència?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-termes-epigenoma-i-epigenetica-estan-ben-formats-que-fan-referencia).
<Gimnàstica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI esquat, gatzoneta o assegudeta?
- es cuclilla, n f
- es sentadilla, n f
- en squat, n
<Esports > Gimnàstica>
Definició
Els motius de la tria de esquat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una adaptació menor del manlleu anglès original squat, simplement amb l'afegiment d'una vocal per a fer pronunciable en català el grup [s+consonant]), que s'ajusta perfectament a la pronúncia i a l'ortografia catalanes.
(2) Es tracta d'una adaptació que es difon públicament des de fa anys, ja que la normalització és del 1995.
(3) És la forma preferida pels especialistes consultats, per la seva precisió i per la forta presència en l'àmbit del manlleu de l'anglès.
(4) S'utilitzen formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a forma única (és el cas de l'italià) o bé en convivència amb alternatives pròpies (en castellà i francès).
En canvi, les altres formes presenten diversos problemes, que les fan poc aconsellables:
- *gatzoneta:
(1) És una paraula que no té un ús lliure sinó únicament a l'interior de l'expressió a la gatzoneta, de manera que no té un significat precís assignat. (Això també passa, per exemple, amb doina, de la locució en doina, o engròs, de la locució a l'engròs.)
(2) El significat de la locució a la gatzoneta no s'ajusta al d'aquest exercici, ja que seure, posar-se o estar a la gatzoneta vol dir 'ajupir-se' (amb les natges en contacte amb els talons), mentre que en l'esquat es tracta de seure amb les cames en angle recte i sense suport per a cuixes i natges.
(3) És una locució poc estesa en el domini lingüístic, d'acord amb les informacions del Petit atles lingüístic del domini català, que la situa sobretot a Mallorca. (Això confirma la informació del Diccionari català-valencià-balear, que només hi aporta informació sobre la pronúncia de Menorca i Mallorca.)
- *assegudeta:
(1) Lingüísticament no és una forma prou adequada, perquè, tot i que la posició fa pensar en l'acció de seure, no està justificada la presència del sufix diminutiu (no és una 'asseguda petita').
(2) Té poca documentació en català, i sovint en documents que són traduccions del castellà.
(3) No es documenta una forma anàloga en cap altra llengua que el castellà; de fet, sembla clar que es tracta d'una traducció literal del castellà sentadilla.
Els equivalents castellans de un esquat són una cuclilla, una sentadilla i un squat; els francesos, un accroupissement, une flexion de jambes (o une flexion des jambes) i un squat; l'italià, uno squat, i l'anglès, a squat.
Un esquat és cadascun dels exercicis de musculació que s'executen estant dret, amb les cames obertes i amb les plantes dels peus en contacte total amb el terra, consistents a doblegar i estirar les cames mantenint sempre recta la part inferior de les cames. Aquest exercici també es pot fer amb els halters sobre les espatlles, per davant del coll o per darrere, amb les manuelles o simplement amb els braços estirats endavant.
<04 Gimnàstica>, <50 Fitxes de criteris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca 0 CRITERI esquat, gatzoneta o assegudeta?
<Esport > 04 Gimnàstica>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>
Definició
Els motius de la tria de esquat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una adaptació menor del manlleu anglès original squat, simplement amb l'afegiment d'una vocal per a fer pronunciable en català el grup [s+consonant]), que s'ajusta perfectament a la pronúncia i a l'ortografia catalanes.
(2) Es tracta d'una adaptació que es difon públicament des de fa anys, ja que la normalització és del 1995.
(3) És la forma preferida pels especialistes consultats, per la seva precisió i per la forta presència en l'àmbit del manlleu de l'anglès.
(4) S'utilitzen formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a forma única (és el cas de l'italià) o bé en convivència amb alternatives pròpies (en castellà i francès).
En canvi, les altres formes presenten diversos problemes, que les fan poc aconsellables:
- *gatzoneta:
(1) És una paraula que no té un ús lliure sinó únicament a l'interior de l'expressió a la gatzoneta, de manera que no té un significat precís assignat. (Això també passa, per exemple, amb doina, de la locució en doina, o engròs, de la locució a l'engròs.)
(2) El significat de la locució a la gatzoneta no s'ajusta al d'aquest exercici, ja que seure, posar-se o estar a la gatzoneta vol dir 'ajupir-se' (amb les natges en contacte amb els talons), mentre que en l'esquat es tracta de seure amb les cames en angle recte i sense suport per a cuixes i natges.
(3) És una locució poc estesa en el domini lingüístic, d'acord amb les informacions del Petit atles lingüístic del domini català, que la situa sobretot a Mallorca. (Això confirma la informació del Diccionari català-valencià-balear, que només hi aporta informació sobre la pronúncia de Menorca i Mallorca.)
- *assegudeta:
(1) Lingüísticament no és una forma prou adequada, perquè, tot i que la posició fa pensar en l'acció de seure, no està justificada la presència del sufix diminutiu (no és una 'asseguda petita').
(2) Té poca documentació en català, i sovint en documents que són traduccions del castellà.
(3) No es documenta una forma anàloga en cap altra llengua que el castellà; de fet, sembla clar que es tracta d'una traducció literal del castellà sentadilla.
Els equivalents castellans de un esquat són una cuclilla, una sentadilla i un squat; els francesos, un accroupissement, une flexion de jambes (o une flexion des jambes) i un squat; l'italià, uno squat, i l'anglès, a squat.
Un esquat és cadascun dels exercicis de musculació que s'executen estant dret, amb les cames obertes i amb les plantes dels peus en contacte total amb el terra, consistents a doblegar i estirar les cames mantenint sempre recta la part inferior de les cames. Aquest exercici també es pot fer amb els halters sobre les espatlles, per davant del coll o per darrere, amb les manuelles o simplement amb els braços estirats endavant.
<Transports>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI eurovinyeta, eurodistintiu o europeatge?
- es distintivo europeo, n m
- es eurodistintivo, n m
- es euroviñeta, n f
- fr eurovignette, n f
- it eurobollo, n m
- pt eurovinheta, n f
- en eurovignette, n
- de Eurovignette, n f
<Transports>
Definició
Els motius de la tria de eurovinyeta són els següents:
(1) Es tracta d'una forma precisa, adaptada a l'ortografia catalana i, a més, motivada semànticament en la llengua d'origen (eurovinyeta és un calc del francès eurovignette, constituït per la forma prefixada euro-, 'Europa' o 'europeu -a', i vignette, 'distintiu'), encara que no estigui motivada en català perquè vinyeta no té aquest significat.
(2) Les formes paral·leles són també les més habituals en castellà, portuguès, anglès i alemany.
(3) És una forma força documentada en català i molt utilitzada pels mitjans de comunicació.
En canvi, *eurodistintiu i *europeatge presenten alguns problemes:
(1) S'allunyen de les formes més usuals en altres llengües.
(2) Estan poc documentades en català i són poc utilitzades pels mitjans de comunicació.
(3) Els especialistes consideren que tindrien dificultats d'implantació.
L'eurovinyeta és una taxa que dona dret als vehicles de transport de mercaderies a circular per determinades vies europees; inicialment, també es referia al distintiu que justificava el pagament d'aquesta taxa, normalment enganxat al vidre del vehicle.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de eurovinyeta al Cercaterm, i també el document de criteri original, És adequada la forma eurovinyeta?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/adequada-la-forma-eurovinyeta).
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI eurovinyeta, eurodistintiu o europeatge?
- es distintivo europeo, n m
- es eurodistintivo, n m
- es euroviñeta, n f
- fr eurovignette, n f
- it eurobollo, n m
- pt eurovinheta, n f
- en eurovignette, n
- de Eurovignette, n f
<Dret>
Definició
Els motius de la tria de eurovinyeta són els següents:
(1) Es tracta d'una forma precisa, adaptada a l'ortografia catalana i, a més, motivada semànticament en la llengua d'origen (eurovinyeta és un calc del francès eurovignette, constituït per la forma prefixada euro-, 'Europa' o 'europeu -a', i vignette, 'distintiu'), encara que no estigui motivada en català perquè vinyeta no té aquest significat.
(2) Les formes paral·leles són també les més habituals en castellà, portuguès, anglès i alemany.
(3) És una forma força documentada en català i molt utilitzada pels mitjans de comunicació.
En canvi, *eurodistintiu i *europeatge presenten alguns problemes:
(1) S'allunyen de les formes més usuals en altres llengües.
(2) Estan poc documentades en català i són poc utilitzades pels mitjans de comunicació.
(3) Els especialistes consideren que tindrien dificultats d'implantació.
L'eurovinyeta és una taxa que dona dret als vehicles de transport de mercaderies a circular per determinades vies europees; inicialment, també es referia al distintiu que justificava el pagament d'aquesta taxa, normalment enganxat al vidre del vehicle.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de eurovinyeta al Cercaterm, i també el document de criteri original, És adequada la forma eurovinyeta?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/adequada-la-forma-eurovinyeta).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Fórmules químiques
- ca àcid clorhídric (EXEMPLE), n m
- es ácido clorhídrico (EXEMPLE), n m
- fr acide chlorydrique (EXEMPLE), n m
- en chlorydric acid (EXEMPLE), n
- for HCl (EXEMPLE)
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>
Definició
En una fitxa terminològica, doncs, sembla que cal donar-hi un tractament de denominació. Alhora, com que símbol ja té un significat determinat en química (un símbol s'associa a un element químic i no a una substància), es proposa atribuir-li un nom de llengua específic: fórmula (amb el codi for).
Ex.: àcid clorhídric n m; es ácido clorhídrico; fr acide chlorydrique; en chlorydric acid; for HCl | GESTIÓ AMBIENTAL Solució aquosa de clorur d'hidrogen gas, fumant a l'aire, incolora o groguenca, de caràcter àcid fort i molt corrosiva.
Tot i això, el tractament habitual en els productes terminològics i lexicogràfics consisteix a recollir les fórmules químiques en el camp de la definició o en un camp de text complementari (nota, observació, etc.).
. Creiem que aquest tractament no és satisfactori pels motius següents:
(1) En el camp definició: La fórmula química no és un tret característic més de la substància que contribueixi, juntament amb els altres trets, a singularitzar-la, sinó que la identifica amb una precisió absoluta.
(2) En un camp de text complementari: La fórmula química no es pot entendre com una informació complementària, i doncs prescindible, sinó que és essencial per a la identificació de la substància.
Nota
- 1. Hi ha diversos tipus de fórmules químiques (empíriques, moleculars, desenvolupades i estructurals), segons el grau de precisió i els paràmetres tinguts en compte. Per tant, una mateixa substància pot rebre fórmules diverses i, fins tot, una fórmula amb un nivell baix de precisió podria ser comuna a diverses substàncies. És una situació similar a la sinonímia habitual en les denominacions, que fa que un mateix terme pugui tenir diverses denominacions o bé que termes diferents comparteixin una mateixa denominació.
- 2. En àmbits diferents de la química, com ara les matemàtiques o la física, també són habituals les fórmules. En aquests casos, però, les fórmules són un mitjà per a obtenir el referent a partir d'altres magnituds o quantitats conegudes, com demostra el fet que sovint s'hi ha d'especificar quin és el valor de les variables tingudes en compte. Per a casos així, es proposa recollir la fórmula a l'interior d'una nota, com a informació complementària a la definició.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Fórmules químiques, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formules-quimiques.pdf).
