Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cuiner" dins totes les àrees temàtiques

múixer múixer

<17 Esports d'hivern > 04 Múixing i pulca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  múixer, n m, f
  • es  musher, n m, f
  • fr  marcheur | marcheuse, n m, f
  • fr  musher, n m, f
  • en  musher, n

<Esport > 17 Esports d'hivern > 04 Múixing i pulca>

Definició
Esportista que practica el múixing i té cura de la preparació dels gossos.
múixer múixer

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  múixer, n m, f
  • es  musher, n m, f
  • fr  marcheur | marcheuse, n m, f
  • fr  musher, n m, f
  • en  musher, n

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Múixing i pulca>

Definició
Esportista que practica el múixing i té cura de la preparació dels gossos.
menta de bou menta de bou

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta de bou, n f
  • ca  herba bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba sana, n f alt. sin.
  • ca  herba sana vera, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana, n f alt. sin.
  • ca  mendastre, n m alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  menta comuna, n f alt. sin.
  • ca  menta de caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta de cuinar, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de jardí, n f alt. sin.
  • ca  menta de la sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de les faves, n f alt. sin.
  • ca  menta de les sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta del consol, n f alt. sin.
  • ca  menta del mal de panxa, n f alt. sin.
  • ca  menta del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  menta dels horts, n f alt. sin.
  • ca  menta pebrera, n f alt. sin.
  • ca  menta romana, n f alt. sin.
  • ca  menta verda, n f alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  albarsana, n f var. ling.
  • ca  albassana, n f var. ling.
  • ca  mendastra, n f var. ling.
  • ca  mestrantes, n f pl var. ling.
  • ca  terongina, n f var. ling.
  • nc  Mentha spicata L.
  • nc  Mentha viridis L. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
menta de bou menta de bou

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  menta de bou, n f
  • ca  herba bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba sana, n f alt. sin.
  • ca  herba sana vera, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana, n f alt. sin.
  • ca  mendastre, n m alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  menta comuna, n f alt. sin.
  • ca  menta de caramel, n f alt. sin.
  • ca  menta de cuinar, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de jardí, n f alt. sin.
  • ca  menta de la sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de les faves, n f alt. sin.
  • ca  menta de les sopes, n f alt. sin.
  • ca  menta del consol, n f alt. sin.
  • ca  menta del mal de panxa, n f alt. sin.
  • ca  menta del mal de ventre, n f alt. sin.
  • ca  menta dels horts, n f alt. sin.
  • ca  menta pebrera, n f alt. sin.
  • ca  menta romana, n f alt. sin.
  • ca  menta verda, n f alt. sin.
  • ca  tarongina, n f alt. sin.
  • ca  albarsana, n f var. ling.
  • ca  albassana, n f var. ling.
  • ca  mendastra, n f var. ling.
  • ca  mestrantes, n f pl var. ling.
  • ca  terongina, n f var. ling.
  • nc  Mentha spicata L.
  • nc  Mentha viridis L. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
mortal Auerbach mortal Auerbach

<Esport > Gimnàstica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gimnàstica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 140 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 5)
ISBN 84-7739-219-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mortal Auerbach, n m
  • es  mortal Auerbach
  • fr  salto Auerbach
  • en  gainer back somersault
  • en  gainer salto

<Esport > Gimnàstica>

Definició
Element que consisteix a prendre impuls llançant una cama endavant, fer un mortal enrere amb les cames obertes i quedar en posició dempeus.

Nota

  • Aquest element es pot executar en posició agrupada, carpada o estirada.
obra mestra obra mestra

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  obra mestra, n f
  • en  burner, n

<Art i arquitectura>

Definició
Peça de grafit considerada de qualitat excepcional segons el criteri d'altres artistes de grafit.
patí patí

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  patí, n m
  • es  patín
  • fr  patin
  • en  runner

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Múixing i pulca>

Definició
Cadascuna de les dues llenques de material dur, amb la punta anterior lleugerament corbada cap amunt, sobre les quals descansa l'estructura d'un trineu, i que serveixen per a lliscar sobre la neu.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  peveter, n m
  • ca  timiatèrion, n m sin. compl.
  • es  pebetero
  • es  thymiaterion
  • es  timiaterio
  • en  burner
  • en  thymiaterion

<Arts > Escultura>

Definició
Vas on es cremaven substàncies aromàtiques.
peveter peveter

<Història > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  peveter, n m
  • ca  timiatèrion, n m sin. compl.
  • es  pebetero
  • es  thymiaterion
  • es  timiaterio
  • en  burner
  • en  thymiaterion

<Història > Arqueologia>

Definició
Vas on es cremaven substàncies aromàtiques.
peveter peveter

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  peveter, n m
  • ca  timiatèrion, n m sin. compl.
  • es  pebetero
  • es  thymiaterion
  • es  timiaterio
  • en  burner
  • en  thymiaterion

<Arqueologia > Treball de laboratori > Escultura>

Definició
Vas on es cremaven substàncies aromàtiques.