Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cultivador" dins totes les àrees temàtiques

deficiència congènita de l'inhibidor de l'activador del plasminogen de tipus 1 deficiència congènita de l'inhibidor de l'activador del plasminogen de tipus 1

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  deficiència congènita de l'inhibidor de l'activador del plasminogen de tipus 1, n f
  • es  deficiencia congénita del inhibidor del activador del plasminógeno tipo 1, n f
  • fr  déficit congénital en inhibiteur 1 de l'activateur du plasminogène, n m
  • en  congenital plasminogen activator inhibitor type 1 deficiency, n
  • en  congenital PAI-1 deficiency, n sin. compl.
  • cod  465

<Malalties minoritàries > Malalties hematològiques no oncològiques>

deficiència de STAT1 deficiència de STAT1

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  deficiència de STAT1, n f
  • es  susceptibilidad mendeliana a enfermedades micobacterianas por deficiencia parcial del STAT1, n f
  • es  MSMD por deficiencia parcial del STAT1, n f sin. compl.
  • es  MSMD por deficiencia parcial del transductor de señal y activador de transcripción 1, n f sin. compl.
  • fr  prédisposition mendélienne aux infections mycobactériennes par déficit partiel en STAT1, n f
  • fr  MSMD par déficit partiel en STAT1, n f sin. compl.
  • en  mendelian susceptibility to mycobacterial diseases due to partial STAT1 deficiency, n
  • en  mendelian susceptibility to mycobacterial diseases due to partial signal transducer and activator of transcription 1 deficiency, n sin. compl.
  • en  MSMD due to partial signal transducer and activator of transcription 1 deficiency, n sin. compl.
  • en  MSMD due to partial STAT1 deficiency, n sin. compl.
  • cod  319595

<Malalties minoritàries > Immunodeficiències primàries>

diafragma col·limador diafragma col·limador

<Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  diafragma col·limador, n m

<Disciplines de suport > Física>

Definició
Col·limador.
efector similar a un activador transcripcional efector similar a un activador transcripcional

<Ciències de la vida > Genètica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  efector similar a un activador transcripcional, n m
  • ca  efector TAL, n m sin. compl.
  • ca  TALE, n m sigla
  • es  efector de tipo activador de la transcripción, n m
  • es  efector similar a un activador de transcripción, n m
  • es  TALE, n m sigla
  • fr  effecteur de type activateur de transcription, n m
  • fr  effecteur TAL, n m
  • fr  effecteur TALE, n m
  • fr  protéine TAL, n f
  • fr  protéine TALE, n f
  • fr  TAL, n m sigla
  • fr  TALE, n m/f sigla
  • pt  efetor TAL, n m
  • en  TAL effector, n
  • en  TAL protein, n
  • en  TALE effector, n
  • en  TALE protein, n
  • en  transcription activator-like effector, n
  • en  TALE, n sigla
  • de  TAL-Effektor, n m
  • de  TALE-Protein, n n
  • de  Transkriptionsaktivator-Effektor, n m
  • de  TALE, n m sigla

<Ciències de la vida > Genètica>

Definició
Proteïna secretada pels bacteris del gènere Xanthomonas quan infecten algunes espècies de plantes, que té la capacitat d'unir-se a seqüències específiques de DNA i activar l'expressió de determinats gens vegetals que afavoreixen la infecció.

Nota

  • 1. Els efectors similars a un activador transcripcional reconeixen un únic nucleòtid de DNA.
  • 2. La forma TAL, present a la denominació catalana efector TAL, i la sigla TALE se solen pronunciar com un mot, segons els especialistes, és a dir, tal i tale, respectivament.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  emprivar, v tr
  • ca  empriuar, v tr sin. compl.
  • es  cultivar terreno baldío

<Dret>

Definició
Obtenir un empriu {sobre un bé} o concedir-lo.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El baró els havia concedit el dret d'emprivar a les seves terres.

    Ex.: Els habitants de la vila podien emprivar terres a les muntanyes dels voltants.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  emprivar, v tr
  • ca  empriuar, v tr sin. compl.
  • es  cultivar terreno baldío

<Dret>

Definició
Exercir el dret d'empriu {sobre un bé} o aprofitar-se'n.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els veïns tenen dret a empriuar les aigües del terme.

    Ex.: Els pastors del poble poden empriuar amb el seu bestiar els prats del terme.
escarificador escarificador

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escarificador, n m
  • es  escarificador de mano
  • en  scarifier
  • en  tined cultivator

<Jardineria>

Definició
Eina proveïda de tres puntes corbes i un mànec que s'utilitza per a escarificar un terreny.
esparreguera esparreguera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparreguera, n f
  • ca  espàrgol (turió), n m sin. compl.
  • ca  espargolera, n f sin. compl.
  • ca  espàrrec (turió), n m sin. compl.
  • ca  esparreguer, n m sin. compl.
  • ca  espàrec, n m alt. sin.
  • ca  espàrec d'hort, n m alt. sin.
  • ca  espàrecs, n m pl alt. sin.
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espareguera cultivada, n f alt. sin.
  • ca  espareguera d'hort, n f alt. sin.
  • ca  espàrgol, n m alt. sin.
  • ca  espàrgols, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrec, n m alt. sin.
  • ca  espàrrecs, n m pl alt. sin.
  • ca  esparreguera comercial, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera d'hort, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera fina, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera vera, n f alt. sin.
  • ca  aspàrgol, n m var. ling.
  • ca  aspargulera, n f var. ling.
  • ca  aspàrguls, n m pl var. ling.
  • ca  asparraguera fina, n f var. ling.
  • ca  aspàrrecs, n m pl var. ling.
  • ca  esparraguera vera, n f var. ling.
  • nc  Asparagus officinalis L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull només les formes esparreguera i espàrrec (a més d'espàrgol i espargolera), mantenim sense revisar, en totes les fitxes del gènere Asparagus, les formes espàrec i espareguera, avui conservades a les Balears i l'Alguer, que presenten l'evolució catalana normal del llatí ASPARAGUS, sense duplicació de la r.
esparreguera esparreguera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparreguera, n f
  • ca  espàrgol (turió), n m sin. compl.
  • ca  espargolera, n f sin. compl.
  • ca  espàrrec (turió), n m sin. compl.
  • ca  esparreguer, n m sin. compl.
  • ca  espàrec, n m alt. sin.
  • ca  espàrec d'hort, n m alt. sin.
  • ca  espàrecs, n m pl alt. sin.
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espareguera cultivada, n f alt. sin.
  • ca  espareguera d'hort, n f alt. sin.
  • ca  espàrgol, n m alt. sin.
  • ca  espàrgols, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrec, n m alt. sin.
  • ca  espàrrecs, n m pl alt. sin.
  • ca  esparreguera comercial, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera d'hort, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera fina, n f alt. sin.
  • ca  esparreguera vera, n f alt. sin.
  • ca  aspàrgol, n m var. ling.
  • ca  aspargulera, n f var. ling.
  • ca  aspàrguls, n m pl var. ling.
  • ca  asparraguera fina, n f var. ling.
  • ca  aspàrrecs, n m pl var. ling.
  • ca  esparraguera vera, n f var. ling.
  • nc  Asparagus officinalis L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull només les formes esparreguera i espàrrec (a més d'espàrgol i espargolera), mantenim sense revisar, en totes les fitxes del gènere Asparagus, les formes espàrec i espareguera, avui conservades a les Balears i l'Alguer, que presenten l'evolució catalana normal del llatí ASPARAGUS, sense duplicació de la r.
espelta petita espelta petita

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  espelta petita, n f
  • es  carrahón
  • es  carraón
  • es  escalla
  • es  escanda menor
  • es  escaña menor
  • es  esprilla
  • fr  blé locular
  • fr  blé riz
  • fr  engrain
  • fr  engrain commun
  • fr  épeautre locular
  • fr  petit épeautre
  • en  cultivated einkorn
  • en  einkorn
  • en  einkorn wheat
  • en  one-grained wheat
  • en  singlegrained wheat
  • en  small spelt
  • nc  Triticum monococcum
  • nc  Triticum monococcum ssp. monococcum

<Botànica>

Definició
Blat d'espiga petita, poc productiu, cultivat als països mediterranis.