Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cuscuta" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cosconilla, n f
- ca panconia, n f sin. compl.
- ca brescaconilla, n f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca conillera de bancal, n f alt. sin.
- ca conillera de marge, n f alt. sin.
- ca cosconilles, n f pl alt. sin.
- ca enciam salvatge, n m alt. sin.
- ca escanyavelles, n m alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba dolça, n f alt. sin.
- ca herbabona, n f alt. sin.
- ca lletsònia, n f alt. sin.
- ca mamaconilla, n f alt. sin.
- ca morro de porcell, n m alt. sin.
- ca panellets, n m pl alt. sin.
- ca pesca, n f alt. sin.
- ca pescaconilla, n f alt. sin.
- ca pescaconillera, n f alt. sin.
- ca casconella, n f var. ling.
- ca casconia, n f var. ling.
- ca cascunilla, n f var. ling.
- ca cosconella, n f var. ling.
- ca cosconia, n f var. ling.
- ca cuscanella, n f var. ling.
- ca cuscanilles, n f pl var. ling.
- ca cuscunia, n f var. ling.
- ca cuscunies, n f pl var. ling.
- ca llacsònia, n f var. ling.
- ca llicsonia, n f var. ling.
- ca peixca, n f var. ling.
- ca peixcaconilla, n f var. ling.
- ca peixcaconillera, n f var. ling.
- nc Reichardia picroides (L.) Roth
- nc Picridium vulgare Desf. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cucut, n m
- ca flor de cucut, n f sin. compl.
- ca cucuts, n m pl alt. sin.
- ca cucuts de muntanya, n m pl alt. sin.
- ca flor del cucut, n f alt. sin.
- ca flors de cucut, n f pl alt. sin.
- ca herba de la paràlisi, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca herba del cucut, n f alt. sin.
- ca herba del mos del diable, n f alt. sin.
- ca herba freixurera, n f alt. sin.
- ca margaridussa, n f alt. sin.
- ca margaridusses, n f pl alt. sin.
- ca matrimonis, n m pl alt. sin.
- ca pa de cucut, n m alt. sin.
- ca papagall, n m alt. sin.
- ca papagall de primavera, n m alt. sin.
- ca papagalls, n m pl alt. sin.
- ca papagalls de primavera, n m pl alt. sin.
- ca primavera, n f alt. sin.
- ca primavera blanca, n f alt. sin.
- ca primaveres, n f pl alt. sin.
- ca prímula, n f alt. sin.
- ca prímula comuna, n f alt. sin.
- ca prímula oficinal, n f alt. sin.
- ca prímula vera, n f alt. sin.
- ca puput, n m/f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- nc Primula veris L.
- nc Primula officinalis (L.) Hill var. ling.
<Botànica > primulàcies>
Nota
- A DIEC2-E la denominació flor de cucut remet a prímula («planta herbàcia del gènere Primula»), però creiem que s'ha de referir més exactament a Primula veris (cucut).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cucut, n m
- ca flor de cucut, n f sin. compl.
- ca cucuts, n m pl alt. sin.
- ca cucuts de muntanya, n m pl alt. sin.
- ca flor del cucut, n f alt. sin.
- ca flors de cucut, n f pl alt. sin.
- ca herba de la paràlisi, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca herba del cucut, n f alt. sin.
- ca herba del mos del diable, n f alt. sin.
- ca herba freixurera, n f alt. sin.
- ca margaridussa, n f alt. sin.
- ca margaridusses, n f pl alt. sin.
- ca matrimonis, n m pl alt. sin.
- ca pa de cucut, n m alt. sin.
- ca papagall, n m alt. sin.
- ca papagall de primavera, n m alt. sin.
- ca papagalls, n m pl alt. sin.
- ca papagalls de primavera, n m pl alt. sin.
- ca primavera, n f alt. sin.
- ca primavera blanca, n f alt. sin.
- ca primaveres, n f pl alt. sin.
- ca prímula, n f alt. sin.
- ca prímula comuna, n f alt. sin.
- ca prímula oficinal, n f alt. sin.
- ca prímula vera, n f alt. sin.
- ca puput, n m/f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- nc Primula veris L.
- nc Primula officinalis (L.) Hill var. ling.
<Botànica > primulàcies>
Nota
- A DIEC2-E la denominació flor de cucut remet a prímula («planta herbàcia del gènere Primula»), però creiem que s'ha de referir més exactament a Primula veris (cucut).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cucut de rec, n m
- ca flor de cucut, n f sin. compl.
- ca clavell, n m alt. sin.
- ca clavellina borda, n f alt. sin.
- ca cucuts de rec, n m pl alt. sin.
- nc Lychnis flos-cuculi L.
- nc Silene flos-cuculi (L.) Greuter et Burdet sin. compl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cucut de rec, n m
- ca flor de cucut, n f sin. compl.
- ca clavell, n m alt. sin.
- ca clavellina borda, n f alt. sin.
- ca cucuts de rec, n m pl alt. sin.
- nc Lychnis flos-cuculi L.
- nc Silene flos-cuculi (L.) Greuter et Burdet sin. compl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cucuts, n m pl
- ca prímula gran, n f alt. sin.
- nc Primula elatior (L.) L. subsp. intricata (Godr. et Gren.) Widmer
<Botànica > primulàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cucuts, n m pl
- ca prímula gran, n f alt. sin.
- nc Primula elatior (L.) L. subsp. intricata (Godr. et Gren.) Widmer
<Botànica > primulàcies>
<Llengües>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cuixític, n m
- es cusita
- fr langue couchitique
- en Cushitic
<Llengües>
Definició
<Gastronomia > Gastronomia amaziga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. Tastets de cuina amaziga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/311>
- ca cuscús amb cap de xai, n m
- zgh seksu s uzellif n ikerri
- tfng ⵙⴽⵙⵓ ⵙ ⵓⵣⵍⵍⵉⴼ ⵏ ⵉⴽⵔⵔⵉ
<Gastronomia amaziga > Festa del Xai>
Nota
- El cuscús és un plat d'origen amazic. En amazic es denomina seksu. La designació catalana habitual és cuscús, forma adaptada a partir de l'àrab, que és la llengua a través de la qual s'ha vehiculat el terme internacionalment.
<Gastronomia > Gastronomia amaziga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. Tastets de cuina amaziga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/311>
- ca cuscús amesfuf, n m
- zgh amesfuf
- zgh tamesfuft
- tfng ⴰⵎⵙⴼⵓⴼ
- tfng ⵜⴰⵎⵙⴼⵓⴼⵜ
<Gastronomia amaziga > Tot l'any>
Definició
Nota
- 1. El cuscús és un plat d'origen amazic. En amazic es denomina seksu. La designació catalana habitual és cuscús, forma adaptada a partir de l'àrab, que és la llengua a través de la qual s'ha vehiculat el terme internacionalment.
- 2. La forma amesfuf significa 'finet'.
