Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "c�ria" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  curia, n f
  • ca  cúria, n f
  • es  curia, n f
  • fr  curie, n f
  • it  curia, n f

<Dret romà>

degeneració amiloidal degeneració amiloidal

<Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  degeneració amiloidal, n f
  • ca  degeneració cèria, n f sin. compl.
  • ca  degeneració d'Abercrombie, n f sin. compl.
  • ca  degeneració de Virchow, n f sin. compl.
  • ca  degeneració hialoidal, n f sin. compl.
  • ca  degeneració lardàcia, n f sin. compl.
  • ca  síndrome d'Abercrombie, n f sin. compl.
  • ca  tumefacció vítria, n f sin. compl.

<Anatomia patològica>

Definició
Tipus de degeneració hialina que consisteix en el dipòsit extracel·lular de substància amiloide en diversos teixits i òrgans, especialment la melsa, el fetge i els ronyons. Si són afectats molts òrgans, hom parla d'amiloïdosi o amilosi.
degeneració de Zenker degeneració de Zenker

<Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  degeneració de Zenker, n f
  • ca  degeneració cèria, n f sin. compl.
  • ca  necrosi de Zenker, n f sin. compl.
  • ca  necrosi hialina, n f sin. compl.
  • ca  zenkerisme, n m sin. compl.

<Anatomia patològica>

Definició
Degeneració hialina de la musculatura voluntària, descrita originàriament per Zenker en casos de febre tifoide, però que també es troba en d'altres infeccions greus, localitzada especialment en els músculs rectes abdominals i en el diafragma i que consisteix en una tumefacció de les fibres musculars, amb pèrdua de les estriacions i aspecte hialí. En els casos greus la lesió progressa vers la necrosi.
Degeneració de Zenker, necrosi i degeneració del múscul estriat. [necrosi de Zenker]
flexibilitat cèria flexibilitat cèria

<Neurologia>, <Salut mental > Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  flexibilitat cèria, n f

<Neurologia>, <Salut mental > Psiquiatria>

Definició
Estat catalèptic en el qual els membres del malalt romanen en la posició en què han estat col·locats, sigui quina sigui. Els segments dels membres semblen de cera tova, apta per a ésser emmotllada.
flexibilitat cèria flexibilitat cèria

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  flexibilitat cèria, n f
  • es  flexibilidad cérea, n f
  • fr  flexibilité céreuse, n f
  • en  flexibilitas cerea, n
  • de  Flexibilitas cerea, n f

<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>

Definició
Alteració motora de tipus catatònic en què l'individu manté de forma anormal, durant un temps perllongat, una posició qualsevol en què hagi estat col·locat.
flexibilitat cèria esquizofrènica flexibilitat cèria esquizofrènica

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  flexibilitat cèria esquizofrènica
  • en  schizophrenic flexibilitas cerea

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

fust fust

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  fust, n m
  • ca  canya, n f sin. compl.
  • ca  tronc, n m sin. compl.
  • es  caña
  • es  caria
  • es  fuste
  • en  shaft

<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>

Definició
Part central d'una columna, en forma de cilindre allargat, situada entre la base i el capitell.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garneu, n m
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  clau, n m sin. compl.
  • ca  gatneu fotaire [petit], n m sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  llastic, n m sin. compl.
  • ca  paona, n f sin. compl.
  • ca  pelut, n m sin. compl.
  • ca  rafel, n m sin. compl.
  • ca  rafelet, n m sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  cachorrubio, n m var. ling.
  • ca  escacho, n m var. ling.
  • ca  garneo, n m var. ling.
  • ca  garranyeu, n m var. ling.
  • ca  gatneu, n m var. ling.
  • ca  gatneu futaire [cria], n m var. ling.
  • ca  graneo, n m var. ling.
  • ca  graneu, n m var. ling.
  • ca  grinyeu, n m var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  rafalet, n m var. ling.
  • ca  raflet, n m var. ling.
  • ca  tonto, n m var. ling.
  • nc  Trigla lyra
  • es  cabra de mar
  • es  cachorrubio
  • es  escarcho
  • es  gallina de mar
  • es  gallinita
  • es  gallinita de mar
  • es  garneo
  • es  rubio
  • fr  grondin lyre
  • fr  grondin-lyre
  • en  piper gurnard

<Peixos > Tríglids>

garneu garneu

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garneu, n m
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  clau, n m sin. compl.
  • ca  gatneu fotaire [petit], n m sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  llastic, n m sin. compl.
  • ca  paona, n f sin. compl.
  • ca  pelut, n m sin. compl.
  • ca  rafel, n m sin. compl.
  • ca  rafelet, n m sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  cachorrubio, n m var. ling.
  • ca  escacho, n m var. ling.
  • ca  garneo, n m var. ling.
  • ca  garranyeu, n m var. ling.
  • ca  gatneu, n m var. ling.
  • ca  gatneu futaire [cria], n m var. ling.
  • ca  graneo, n m var. ling.
  • ca  graneu, n m var. ling.
  • ca  grinyeu, n m var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  rafalet, n m var. ling.
  • ca  raflet, n m var. ling.
  • ca  tonto, n m var. ling.
  • nc  Trigla lyra
  • es  cabra de mar
  • es  cachorrubio
  • es  escarcho
  • es  gallina de mar
  • es  gallinita
  • es  gallinita de mar
  • es  garneo
  • es  rubio
  • fr  grondin lyre
  • fr  grondin-lyre
  • en  piper gurnard

<Peixos > Tríglids>

granja d'engreix granja d'engreix

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  granja d'engreix, n f
  • es  granja de cría

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Definició
Granja en què s'engreixen acceleradament, mitjançant tècniques especials, els pollets procedents de les granges de reproducció a fi d'obtenir un pollastre de carn destinat a l'alimentació.