Cercaterm

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

ca 2'-desoxiadenosina, n f
ca desoxiadenosina, n f
es 2'-desoxiadenosina, n f
es desoxiadenosina, n f
en 2'-deoxyadenosine, n
en dAdo
en deoxyadenosine, n
sbl dA
for C₁₀H₁₃N₅O₃

<Ciències de la vida > Bioquímica>, <Ciències de la vida > Genètica>

Definició

Desoxiribonucleòsid constituït per adenina i β-2-desoxi-D-ribosa que s'aparella amb la timidina en el DNA.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca adverbi de dubte, n m
es adverbio de duda
fr adverbe de doute
en adverb of doubt

<Lingüística>

Definició

Adverbi que dona caràcter d'incertesa a l'element que modifica.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca adverbi de dubte, n m
es adverbio de duda
fr adverbe de doute
en doubt adverb

<Lingüística>

Definició

Adverbi modal amb què s'expressa el dubte o la incertesa respecte al contingut proposicional de l'oració.

Nota

Per exemple, els adverbis potser, possiblement o les locucions adverbials tal vegada, per ventura.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agapant, n m
ca assutzena africana, n f alt. sin.
ca flor de l'amor, n f alt. sin.
ca tuberosa, n f alt. sin.
ca vara d'Adam, n f alt. sin.
nc Agapanthus africanus (L.) Hoffmanns.
nc Agapanthus umbellatus L'Hér. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agapant, n m
ca assutzena africana, n f alt. sin.
ca flor de l'amor, n f alt. sin.
ca tuberosa, n f alt. sin.
ca vara d'Adam, n f alt. sin.
nc Agapanthus africanus (L.) Hoffmanns.
nc Agapanthus umbellatus L'Hér. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

ca alletament de dida, n m
es lactancia mercenaria
fr allaitement par nourrice
it allattamento baliatico
it allattamento mercenario
en wet nurse breastfeeding

<Sinologia > Fisiologia mamària>

Definició

Alletament natural dut a terme per una dida.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca alletament de dida, n m
ca alletament mercenari, n m sin. compl.

Definició

Alletament fet per una dona que no és la mare. Era antigament molt practicat, però avui dia està ja abandonat.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ansa, n f
es abra
es angra
es ensenada
es rada
fr havre
en haven
en inlet

<Costes > Litoral>

Definició

Corba a la costa que forma una badia oberta.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca anticòs descarboxilasa de l'àcid glutàmic, n m
ca GADA, n m sigla

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>

Definició

Anticòs dirigit contra la descarboxilasa de l'àcid glutàmic, enzim present en els illots de Langerhans, en el sistema nerviós central i en els testicles. És detectat en el 70 % dels pacients als quals ha estat diagnosticada recentment una diabetis mellitus del tipus 1. Altres anticossos que hom pot observar precoçment en el curs d'aquesta malaltia són els dirigits contra un fragment de tirosinafosfatasa i una glicoproteïna de membrana anomenada glima. També, en aquests casos, han estat detectats anticossos antiinsulina i anticarboxipèptid H. La sigla és GADA, de l'anglès glutamic acid decarboxylase antibody.s.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca arrimador, n m
es arrimadero
es guardasilla
fr antébois
en chair rail
en dado rail

<Fusteria > Construccions > Revestiments i paviments>

Definició

Revestiment de fusta o d'altres materials, en forma de faixa, que es posa a la part baixa d'una paret, a una distància d'entre 60 i 80 cm de terra, per a protegir-la del fregament dels mobles.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "dada" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició