Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "damnós" dins totes les àrees temàtiques

dacnis camanegra dacnis camanegra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  dacnis camanegra, n f
  • es  dacnis patinegro
  • fr  dacnis à pattes noires
  • en  black-legged dacnis
  • de  Blauflügelpitpit
  • nc  Dacnis nigripes

<36.138 Ocells > Passeriformes > Tràupids>

damnosa hereditas [la] damnosa hereditas [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  damnosa hereditas [la], n f

<Dret romà>

Definició
Herència en què els deutes superen els beneficis.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('herència ruïnosa')
danès danès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  danès
  • cod  dansk
  • ar  الدانماركية
  • cy  Daneg
  • de  Dänisch
  • en  Danish
  • es  danés
  • eu  daniera
  • fr  danois
  • gl  danés
  • gn  dane
  • it  danese
  • ja  デンマーク語
  • nl  Deens
  • oc  danés
  • pt  dinamarquês
  • pt  islandês sin. compl.
  • pt  norueguês sin. compl.
  • ru  Датский язык
  • sw  Danish
  • tmh  Tadanist
  • zh  丹麦语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Germànica > Septentrional>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Dinamarca>

Definició
La història de la llengua danesa se sol dividir en dos períodes: el del danès antic (segles XIII-XVI) i el del danès modern (a partir del segle XVI). Al segle XIII, la llengua es va començar a escriure. Des de la baixa edat mitjana va experimentar un fort influx de l'alemany.

Al llarg de la història, però, Dinamarca també ha perdut determinats territoris. Escània, l'actual sud de Suècia, que sempre havia estat terra danesa, va ser incorporada a l'Estat suec el 1658. La consegüent suequització cultural i lingüística, molt intensa, ha fet que avui el danès local, sense cap reconeixement, hagi perdut tot contacte amb la llengua estàndard de Dinamarca i funcioni com un dialecte més del suec. De fet, molts lingüistes l'hi consideren, cosa a què contribueixen la semblança entre el danès i el suec, i també el fet que el sentiment danès s'hagi esvaït del tot a la regió.

En el danès hi ha tres grans blocs dialectals: l'occidental, el central i l'oriental (al qual pertanyen els parlars de Suècia). Avui, però, els dialectes llangueixen i el jovent més aviat utilitza formes regionals de la llengua estàndard.
danys danys

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  danys, n m pl
  • es  daños
  • en  damages
  • en  misance

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Delicte o falta que consisteix a pertorbar o lesionar intencionadament una propietat aliena.
danys danys

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  danys, n m pl
  • es  daños, n m pl

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  danys, n m pl
  • es  daños, n m pl

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  danys, n m pl
  • es  daños

<Dret penal>

Definició
Delicte o falta que constitueix a pertorbar o lesionar intencionadament la propietat d'altri.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El Codi penal (CP) no ofereix un concepte de danys, sinó que es limita a regular el tipus bàsic del delicte (art. 263) i la falta (art. 625), les modalitats agreujades (art. 264), un tipus qualificat (art. 265 i 266) i la modalitat imprudent (art. 267).
    El delicte de danys és un dels delictes contra el patrimoni, i la propietat és un bé jurídic protegit (tant la de titularitat privada com pública). La distinció entre els delictes de danys i la resta de delictes patrimonials és que en els primers el perjudici patrimonial sobre la víctima no redunda en benefici o enriquiment del subjecte que danya (no hi ha ànim de lucre).
    El subjecte actiu del delicte de danys no pot ser mai la persona propietària de la cosa danyada (el CP ha desvinculat del delicte de danys la sostracció de cosa pròpia a la seva utilitat social o cultural, que ara constitueix un delicte diferent establert en l'article 289). Atès que el que es protegeix és la propietat i no la possessió, el subjecte passiu del delicte són sempre els propietaris, tot i que els posseïdors poden tenir la condició de perjudicats pel delicte.
    L'acció típica comuna a totes les modalitats de danys consisteix en la destrucció, el menyscapte o el deteriorament de la cosa per qualsevol mitjà o procediment.
    L'objecte material del delicte és la cosa aliena, que pot ser moble o immoble, però en tot cas ha de ser econòmicament avaluable i susceptible de ser danyada o deteriorada. L'element de l'alienitat exclou que pugui ser objecte idoni del delicte de danys la res nullius. El valor de la cosa és rellevant per a determinar si es tracta d'un delicte (més de quatre-cents euros) o d'una falta (fins a quatre-cents euros) en els danys dolosos i per a franquejar la barrera de la tipicitat en el delicte de danys imprudents (vuitanta mil euros).
    En l'àmbit subjectiu, el CP distingeix entre els danys dolosos (art. 263) i els imprudents (art. 267). Pel que fa al primer, cal insistir que, en funció del valor de la cosa, la conducta de danys dona lloc a un delicte o una falta, mentre que en els danys imprudents la conducta només esdevé típica si el valor dels danys causats supera els vuitanta mil euros. Aquest límit s'ha d'entendre com a manifestació del principi d'intervenció mínima, de manera que, quan s'està per sota de la quantia esmentada, raons politicocriminals exclouen la necessitat de la intervenció penal, no així la antijuridicitat general de la conducta, que en tot cas pot donar lloc a una acció civil de reclamació del perjudici sofert. A més, s'ha de tenir en compte que no es castiguen tots els danys per imprudència, sinó només quan aquesta sigui greu.
    En la determinació de la pena, el CP recull expressament els criteris rectors. Mentre que per als danys dolosos cal tenir en compte la situació econòmica de la víctima i la quantia dels danys (art. 263), en els danys imprudents es fa una referència més àmplia i genèrica a la importància que tenen.
    El CP condiciona la perseguibilitat dels danys imprudents a la denúncia prèvia de la persona agreujada o del seu representant legal. Si aquesta persona és menor d'edat, incapaç o persona desvalguda, el ministeri fiscal també pot denunciar (art. 267). També pel que fa als danys imprudents, el perdó de la persona agreujada o del seu representant legal extingeix la pena o l'acció penal (art. 267).
    Pel que fa a les modalitats típiques, el tipus bàsic és regulat per l'article 263: «Aquell que causi danys en una propietat aliena no compresos en altres títols d'aquest Codi ha de ser castigat amb la pena de multa de sis a vint-i-quatre mesos, ateses la condició econòmica de la víctima i la quantia del dany, si aquest excedeix els quatre-cents euros».
    Així mateix, l'article 264 preceptua un seguit de casos en què els danys recollits en el tipus bàsic es castiguen de manera qualificada: «1. S'ha de castigar amb la pena de presó d'un a tres anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos el qui causi els danys expressats en l'article anterior, si hi concorre algun dels casos següents: 1r. Que es realitzin per impedir el lliure exercici de l'autoritat o com a venjança de les seves determinacions, tant si el delicte es comet contra funcionaris públics, com si es comet contra particulars que, com a testimonis o de qualsevol altra manera, hagin contribuït o puguin contribuir a executar o aplicar les lleis o disposicions generals. 2n. Que es causi per qualsevol mitjà una infecció o un contagi de bestiar. 3r. Que s'emprin substàncies verinoses o corrosives. 4t. Que afectin béns de domini o d'ús públic o comunal. 5è. Que arruïnin la persona perjudicada o la col·loqui en una situació econòmica greu. 2. S'ha d'imposar la mateixa pena a qui, per qualsevol mitjà, destrueixi, alteri, inutilitzi o, de qualsevol altra manera, danyi les dades, els programes o documents electrònics aliens continguts en xarxes, suports o sistemes informàtics.»
    L'article 265 castiga els danys en béns o mitjans destinats al servei de les Forces Armades o de les forces i cossos de seguretat en els termes següents: «El qui destrueixi, danyi de manera greu, o inutilitzi per al servei, encara que sigui de manera temporal, obres, establiments o instal·lacions militars, vaixells de guerra, aeronaus militars, mitjans de transport o transmissió militar, material de guerra, aprovisionament o altres mitjans o recursos afectats al servei de les Forces Armades o de les forces i cossos de seguretat, ha de ser castigat amb la pena de presó de dos a quatre anys si el dany causat excedeix els tres-cents euros».
    L'article 266 estableix un seguit de subtipus agreujats pel caràcter extraordinàriament greu dels mitjans emprats en la producció dels danys: incendis, explosions o ús de qualsevol altre mitjà d'una potència destructiva similar, o que posi en perill la vida de les persones.Finalment, l'article 267 incrimina els danys causats per imprudència greu en una quantia superior a vuitanta mil euros amb la pena de multa de tres a nou anys, segons la importància que tenen.
danys i perjudicis danys i perjudicis

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  danys i perjudicis, n m pl
  • es  daños y perjuicios

<Dret>

Definició
Indemnització dels perjudicis derivats del dol, la negligència o la morositat en el compliment de les obligacions, o d'un delicte.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
danys propis danys propis

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  danys propis, n m pl
  • es  daños propios
  • en  own damage

<Assegurances > Sinistre>

Definició
Conjunt de danys causats pel conductor d'un vehicle de motor, sense intervenció de cap altra persona, en un accident de circulació.
deterioració profunda d'ambdós ulls deterioració profunda d'ambdós ulls

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  deterioració profunda d'ambdós ulls
  • en  profound impairment of both eyes

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>