Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "dantesc" dins totes les àrees temàtiques

cinturó subtropical d'altes pressions cinturó subtropical d'altes pressions

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

  • ca  cinturó subtropical d'altes pressions, n m
  • es  cinturón subtropical de altas presiones
  • fr  ceinture subtropicale de haute pression
  • en  subtropical high pressure belt

<Meteorologia > Atmosfera terrestre > Circulació atmosfèrica>

Definició
Conjunt d'anticiclons que s'alineen al llarg d'un paral·lel prop del tròpic de cada hemisferi.
coca de bacó, formatge i dàtils coca de bacó, formatge i dàtils

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  coca de bacó, formatge i dàtils
  • es  coca de beicon, queso y dátiles
  • fr  tourte au bacon, au fromage et aux dattes
  • it  focaccia di pancetta affumicata, formaggio e datteri
  • en  flatbread with bacon, cheese and dates
  • de  Teigfladen mit Speck, Käse und Datteln

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

confit de pernil d'ànec amb puré de dàtils confit de pernil d'ànec amb puré de dàtils

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  confit de pernil d'ànec amb puré de dàtils
  • es  confit de jamón de pato con puré de dátiles
  • fr  confit de jambon de canard à la purée de dattes
  • it  confit di prosciutto d'anatra con purè di datteri
  • en  duck ham confit with mashed dates
  • de  eingemachter Entenschinken mit Dattelpüree

<Plats a la carta. Carn>

conreadora danesa conreadora danesa

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  conreadora danesa, n f
  • ca  vibrocultor, n m sin. compl.
  • es  cultivador con brazos en S
  • es  cultivador danés
  • es  vibrocultivador
  • es  vibrocultor
  • fr  cultivateur à dents en S
  • fr  cultivateur danois
  • it  coltivatore con denti ad S
  • it  coltivatore danese
  • it  vibrotiller
  • en  Danish cultivator
  • en  S-type cultivator
  • de  Feingrubber
  • de  Grubber mit S-Zinken

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Conreadora de dents flexibles, vibrants, en forma de S i de secció plana.
corona danesa corona danesa

<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Monedes del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/243/>

  • ca  corona danesa, n f
  • es  corona danesa, n f
  • fr  couronne danoise, n f
  • en  Danish krone, n
  • cod  DKK

<Monedes>

Definició
Unitat monetària de Dinamarca.
dàtils amb bacó dàtils amb bacó

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  dàtils amb bacó
  • es  dátiles con beicon
  • fr  dattes au bacon
  • it  datteri con pancetta affumicata
  • en  dates with bacon
  • de  Datteln mit Speck

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

dàtils de mar dàtils de mar

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  dàtils de mar
  • es  dátiles de mar
  • fr  dattes de mer
  • it  datteri di mare
  • en  date mussels
  • de  Seedatteln

<Plats a la carta. Peix i marisc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  déntol, n m
  • ca  dentut, n m sin. compl.
  • ca  dento, n m var. ling.
  • ca  dentó, n m var. ling.
  • ca  dentol, n m var. ling.
  • ca  dèntol, n m var. ling.
  • ca  déntols, n m pl var. ling.
  • ca  denton, n m var. ling.
  • ca  dentón, n m var. ling.
  • ca  dentudo, n m var. ling.
  • nc  Dentex dentex
  • nc  Dentex (Dentex) dentex var. ling.
  • nc  Dentex vulgaris var. ling.
  • nc  Sparus dentes var. ling.
  • nc  Sparus Dentex var. ling.
  • nc  Sparus maxilla inferiore tuberculata, sinu dorsali nullo var. ling.
  • es  denton
  • es  dentón
  • es  dentón común
  • fr  denté
  • fr  denté commun
  • it  dentexo
  • en  common dentex
  • en  dogs teeth
  • de  Zahmbrassen

<Peixos > Espàrids>

déntol déntol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  déntol, n m
  • ca  dentut, n m sin. compl.
  • ca  dento, n m var. ling.
  • ca  dentó, n m var. ling.
  • ca  dentol, n m var. ling.
  • ca  dèntol, n m var. ling.
  • ca  déntols, n m pl var. ling.
  • ca  denton, n m var. ling.
  • ca  dentón, n m var. ling.
  • ca  dentudo, n m var. ling.
  • nc  Dentex dentex
  • nc  Dentex (Dentex) dentex var. ling.
  • nc  Dentex vulgaris var. ling.
  • nc  Sparus dentes var. ling.
  • nc  Sparus Dentex var. ling.
  • nc  Sparus maxilla inferiore tuberculata, sinu dorsali nullo var. ling.
  • es  denton
  • es  dentón
  • es  dentón común
  • fr  denté
  • fr  denté commun
  • it  dentexo
  • en  common dentex
  • en  dogs teeth
  • de  Zahmbrassen

<Peixos > Espàrids>

danès danès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  danès
  • cod  dansk
  • ar  الدانماركية
  • cy  Daneg
  • de  Dänisch
  • en  Danish
  • es  danés
  • eu  daniera
  • fr  danois
  • gl  danés
  • gn  dane
  • it  danese
  • ja  デンマーク語
  • nl  Deens
  • oc  danés
  • pt  dinamarquês
  • pt  islandês sin. compl.
  • pt  norueguês sin. compl.
  • ru  Датский язык
  • sw  Danish
  • tmh  Tadanist
  • zh  丹麦语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Germànica > Septentrional>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Dinamarca>

Definició
La història de la llengua danesa se sol dividir en dos períodes: el del danès antic (segles XIII-XVI) i el del danès modern (a partir del segle XVI). Al segle XIII, la llengua es va començar a escriure. Des de la baixa edat mitjana va experimentar un fort influx de l'alemany.

Al llarg de la història, però, Dinamarca també ha perdut determinats territoris. Escània, l'actual sud de Suècia, que sempre havia estat terra danesa, va ser incorporada a l'Estat suec el 1658. La consegüent suequització cultural i lingüística, molt intensa, ha fet que avui el danès local, sense cap reconeixement, hagi perdut tot contacte amb la llengua estàndard de Dinamarca i funcioni com un dialecte més del suec. De fet, molts lingüistes l'hi consideren, cosa a què contribueixen la semblança entre el danès i el suec, i també el fet que el sentiment danès s'hagi esvaït del tot a la regió.

En el danès hi ha tres grans blocs dialectals: l'occidental, el central i l'oriental (al qual pertanyen els parlars de Suècia). Avui, però, els dialectes llangueixen i el jovent més aviat utilitza formes regionals de la llengua estàndard.