Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "debatres" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI contraban d'éssers humans, contraban de persones, tràfic d'éssers humans o tràfic de persones?
- es (contraban d'éssers humans) tráfico de personas, n m
- es (tràfic d'éssers humans) trata de personas, n f
- es (tràfic d'éssers humans) trata de seres humanos, n f
- fr (contraban d'éssers humans) trafic d'êtres humains, n m
- fr (contraban d'éssers humans) trafic de personnes, n m
- fr (tràfic d'éssers humans) traite de personnes, n f
- fr (tràfic d'éssers humans) traite des êtres humains, n f
- en (contraban d'éssers humans) human smuggling, n
- en (contraban d'éssers humans) people smuggling, n
- en (tràfic d'éssers humans) human trafficking, n
- en (tràfic d'éssers humans) trafficking in human beings, n
- en (tràfic d'éssers humans) trafficking in persons, n
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
- El contraban d'éssers humans, o contraban de persones, és l'acció de facilitar l'entrada il·legal de persones a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència, amb la finalitat de treure'n un benefici econòmic; sovint, el contraban inclou també el transport dels afectats.
. L'equivalent castellà és tráfico de personas; els francesos, trafic d'êtres humains i trafic de personnes, i els anglesos, human smuggling i people smuggling.
- El tràfic d'éssers humans, o tràfic de persones, és l'acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d'una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l'amenaça, l'engany, l'ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d'explotar-les; aquesta explotació pot ser de tipus sexual o laboral, pot consistir en l'obligació de delinquir o contreure matrimoni, pot comportar sotmetre'ls a l'extracció d'òrgans, etc.
. Els equivalents castellans són trata de personas i trata de seres humanos; els francesos, traite de personnes i traite des êtres humains, i els anglesos, human trafficking, trafficking in human beings i trafficking in persons.
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa a les bases (contraban i tràfic), són calcs de les formes angleses (respectivament, human smuggling i human trafficking), a diferència del que fan el castellà (tráfico i trata de personas), el francès (trafic i traite de personnes) i també l'italià (traffico i tratta di persone). Això es deu al significat habitual de tràfic en català ("Transport de mercaderies") i a la inexistència d'una forma anàloga a trata-traite-tratta, per a les quals en català se sol recórrer també a tràfic.
(2) Pel que fa a la doble possibilitat dels complements en cada cas (d'éssers humans i de persones), es deuen a la documentació abundant de tots dos, amb la particularitat que éssers humans s'utilitza sobretot en àmbits especialitzats, i persones, en àmbits divulgatius.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de contraban d'éssers humans i tràfic d'éssers humans al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Contraban i tràfic de persones, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/contraban-i-trafic-persones).
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca èczema d'estrès, n m
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca úlcera d'estrès
- en stress ulcer
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Gastroenterologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca úlcera d'estrès, n f
- ca úlcera d'agressió, n f sin. compl.
- ca ulcus d'estrès, n m sin. compl.
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Gastroenterologia>
Definició
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Carta de Drets i Deures Econòmics dels Estats, n f
- es Carta de Derechos y Deberes Económicos de los Estados
- fr Charte des droits et des devoirs économiques des États
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Arts > Cinema>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cinefòrum, n m
- es cine-forum, n m
- fr ciné-débat, n m
- en film showing and debate, n
<Cinema>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca col·lisió de deures, n f
- es colisión de deberes, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·lisió de deures, n f
- es colisión de deberes, n f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·lisió de deures, n f
- es colisión de deberes
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Atès que els deures d'abstenció o omissió (derivats de normes prohibitives) sempre són compatibles, la situació de col·lisió de deures engloba bàsicament els casos de conflicte entre dos deures d'acció (ambdós derivats de normes de mandat), o bé de conflicte entre un deure d'acció i un deure d'omissió (el primer, derivat d'una norma de mandat, i el segon, d'una norma de prohibició). Un exemple de col·lisió entre dos deures d'acció és aquell en el qual un metge o metgessa ha d'optar per aplicar l'única dosi terapèutica de la qual disposa a un dels dos malalts que la necessiten. Un exemple, per contra, de col·lisió entre un deure d'acció i un deure d'omissió és aquell en el qual el progenitor d'un infant que necessita un medicament ha d'optar entre esbotzar la porta de la farmàcia tancada i apropiar-se del medicament, si el vol salvar, o bé no fer-ho, i deixar que l'infant mori.
Cal fer notar que l'agent, en tot cas, té una conducta penalment típica, de manera que el problema teòric i pràctic de la figura de la col·lisió de deures és determinar fins a quin punt la situació de col·lisió en la qual l'agent ha obrat pot conduir a una exempció de responsabilitat pel fet típic comès. La col·lisió de deures porta a l'exempció de responsabilitat de l'agent sempre que es pot concloure que la forma en la qual el subjecte ha resolt la referida col·lisió determina que la seva conducta típica no és antijurídica o, almenys, no és culpable.
La discrepància doctrinal té per objecte, aleshores, dos punts. En primer lloc, quin és el precepte legal que, en dret espanyol, recull les col·lisions de deures. En segon lloc, quines són realment les formes de resolució d'una col·lisió de deures que porten a l'exclusió de l'antijuridicitat, quines exclouen la culpabilitat, i quines, finalment, deixen subsistent la imputació de responsabilitat pel delicte. Quant a la primera qüestió, s'ha de dir que el Codi penal (CP) espanyol, en el marc de la regulació dels eximents de responsabilitat criminal, conté dos preceptes relatius a la concurrència de deures sobre el subjecte. D'una banda, l'article 21.5, que fa esment dels casos en els quals el subjecte infringeix un deure en estat de necessitat; i, d'altra banda, l'article 21.7, relatiu a l'eximent de compliment d'un deure. La doctrina dominant considera que els casos de col·lisió de deures constitueixen una modalitat d'estat de necessitat, també regulada, per tant, per l'article 21.5 del CP. En canvi, una posició minoritària són inclosos per l'article 21.7 del CP. Una posició important parteix, en tot cas, del fet que cal fer distincions.
Així, segons un primer criteri, els casos en els quals l'agent realitza la conducta típica (p. ex., una infracció d'un deure d'omissió) per a complir un deure específic de lesionar el bé jurídic protegit (deure d'acció) serien casos regulats en l'eximent de compliment d'un deure. És el cas del policia que lesiona la llibertat de la persona delinqüent tot detenint-la. En canvi, els casos en què l'agent té una conducta típica (p. ex., infracció d'un deure d'omissió) per a complir un deure genèric de protecció d'altres béns jurídics (deure d'acció) serien casos regulats en l'eximent d'estat de necessitat. Per exemple, el cas del policia que causa danys als vianants tot intentant detenir un delinqüent.
Segons un altre criteri, l'article 21.5 recull els casos d'infracció d'un deure juridicopenal en estat de necessitat per a complir un altre deure juridicopenal; en canvi, l'article 21.7 s'ocupa dels casos d'infracció d'un deure juridicopenal per complir deures no juridicopenals.
En tot cas, sembla que hi ha una coincidència general en el sentit que la part més important dels casos de col·lisió de deures s'integra en el marc de l'eximent d'estat de necessitat. D'aquesta manera, la col·lisió de deures constituiria una variant particular de l'estat de necessitat, la peculiaritat de la qual seria que el subjecte està obligat a tenir aquella conducta (d'infracció d'un deure d'acció o d'omissió) per la incidència d'un altre deure.
Quant a la segona qüestió, sorgeix per tant,el problema comú a totes les situacions de necessitat. En primer lloc, determinar si en la conducta de l'agent concorren o no els pressupòsits de proporcionalitat, fet que pot donar lloc a concloure que aquesta conducta està justificada. En segon lloc, determinar si, tot i no estar justificada, la conducta de l'agent de complir un determinat deure infringint-ne un altre es pot considerar exculpada. L'agent obra justificadament, de conformitat amb el principi de ponderació d'interessos, que, segons la doctrina dominant, ha de presidir l'aplicació de l'estat de necessitat justificant, quan incompleix el deure de rang inferior per a complir el deure de rang objectivament més elevat. Per exemple, el progenitor que s'apodera dels medicaments d'una farmàcia tancada per a complir el deure de salvar la vida del seu fill.
El problema s'ha plantejat històricament en els casos de col·lisió de dos deures del mateix rang. Molt particularment, en els casos en els quals entren en col·lisió dos deures de protecció de la vida. Un sector doctrinal havia resolt aquest problema en l'àmbit de la culpabilitat. Però un important sector doctrinal considera que, en casos de col·lisió de deures que tenen el mateix rang, la conducta ha de ser, en tot cas, justificada, i queden en mans del subjecte la lliure elecció del deure que ha de complir.
El problema és, potser, determinar si dos deures són del mateix rang. En particular, si el deure d'abstenir-se de matar (deure d'omissió derivat de la prohibició de matar) té el mateix rang que el deure de salvar la vida d'una altra persona (deure d'acció). Però també si dos deures d'acció relatius a béns jurídics del mateix valor tenen, només per això, el mateix rang. Evidentment, no és el mateix un deure de solidaritat de salvar la vida d'una tercera persona que el deure de garant (i s'han d'analitzar també les col·lisions entre diverses posicions de garantia) de fer-ho.
Pel que fa al cas en el qual es procedeix a matar activament una tercera persona per a complir el deure de salvar la vida d'una altra, és molt discutible que es pugui afirmar l'existència d'una situació justificant. Potser perquè, en realitat, si la conseqüència és matar una altra persona, no es pot afirmar que es manté el deure de salvar. Com en el cas general de l'estat de necessitat, l'incompliment del deure de rang superior per a complir el deure de rang inferior, tot i que comporta l'antijuridicitat de la conducta, pot conduir a l'exclusió de la culpabilitat, per raons d'exclusió de l'exigibilitat d'una altra conducta. Si no és així, és procedent la imputació de responsabilitat, en tot cas amb una possible atenuació.
<Sociologia > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca contraban d'éssers humans, n m
- ca contraban de persones, n m
- es tráfico de personas, n m
- fr trafic d'êtres humains, n m
- fr trafic de personnes, n m
- it traffico di esseri umani, n m
- it traffico di persone, n m
- pt contrabando de migrantes, n m
- pt contrabando de pessoas, n m
- en human smuggling, n
- en people smuggling, n
<Sociologia > Serveis socials>
