Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "declamatori" dins totes les àrees temàtiques

acta de declaració acta de declaració

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  acta de declaració, n f
  • es  acta de declaración
  • es  acta declaratoria
  • en  record of oral statement

<Policia > Infraestructura > Documents>

Definició
Acta en què un policia deixa constància de la declaració d'un detingut o d'un testimoni.
aneurisma inflamatori aneurisma inflamatori

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia patològica>, <Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aneurisma inflamatori, n m

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia patològica>, <Angiologia>

Definició
Aneurisma originat per una inflamació inespecífica de l'artèria, sobretot de l'aorta, per exemple l'aortitis de l'espondiloartritis anquilopoètica, l'artritis reumatoide, l'artritis reactiva, l'artritis psoriàsica, la malaltia de Behçet, l'arteritis de cèl·lules gegants, la policarditis recidivant, etc.
bromur de decametoni bromur de decametoni

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bromur de decametoni, n m
  • es  bromuro de decametonio, n m
  • fr  bromure de décaméthonium, n m
  • en  decamethonium bromide, n
  • CAS  60869-65-0

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Fàrmac blocador neuromuscular del grup dels no despolaritzants.

Nota

  • El bromur de decamentoni és emprat durant l'anestèsia general per a produir relaxació muscular. És d'origen sintètic.

    La denominació bromur de decamentoni és la forma catalana corresponent a la DCI.
càncer de mama inflamatori càncer de mama inflamatori

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  càncer de mama inflamatori, n m
  • es  cáncer de mama inflamatorio
  • fr  cancer du sein inflammatoire
  • it  carcinoma infiammatorio
  • en  inflammatory breast cancer

<Sinologia > Patologia mamària > Malalties malignes>

Definició
Càncer de mama d'evolució ràpida i no circumscrita que presenta inflamació de la mama i induració i vermellor cutànies.

Nota

  • L'aparició de limfoedema i de pell de taronja és comuna en persones amb càncer de mama inflamatori.
carcinoma inflamatori de la mamella carcinoma inflamatori de la mamella

<Oncologia i radioteràpia>, <Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  carcinoma inflamatori de la mamella, n m
  • ca  mastitis carcinomatosa, n f sin. compl.

<Oncologia i radioteràpia>, <Sinologia>

Definició
Carcinoma de la glàndula mamària caracteritzat clínicament per signes d'inflamació (eritema, edema) i histopatològicament per infiltració dels limfàtics del teixit mamari i del derma, que comporta un pronòstic molt greu. Generalment es tracta de tumors pobrament diferenciats o indiferenciats amb una alta incidència de la malaltia metastàtica.
declamació cantada declamació cantada

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  declamació cantada, n f
  • ca  declamació lírica, n f sin. compl.
  • es  declamación cantada
  • es  declamación lírica
  • en  sung declamation

<Música>

Definició
Art d'ajustar el text literari a la melodia, per mitjà de la correcta articulació i posant en relleu les paraules, les síl·labes i els accents que l'autor vol ressaltar.
declaratori | declaratòria declaratori | declaratòria

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  declaratori | declaratòria, adj
  • es  declaratorio | declaratoria

<Dret>

Definició
Que conté la declaració jurídica d'un fet.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: No han rebut la notificació de resolució declaratòria.
declinatòria declinatòria

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  declinatòria, n f
  • es  declinatoria, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

declinatòria declinatòria

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  declinatòria, n f
  • es  declinatoria, n f

<Dret processal>

declinatòria declinatòria

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  declinatòria, n f
  • es  declinatoria

<Dret processal>

Definició
Acte d'al·legació mitjançant el qual la part demandada, en un procés civil, denuncia la manca de competència territorial del jutge o jutgessa invocada per la part actora.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • En el dret històric espanyol, la declinatòria es configura inicialment com a excepció dilatòria. D'aquesta manera, la primera referència a les excepcions «d'incompetències de jutge» o «declinatòries» apareix en la Nueva recopilación (llibre IV, títol V, llei I), que al mateix temps reprodueix el que disposa el capítol 8 de les Ordenances de Madrid, que van ser promulgades pels Reis Catòlics el 4 de desembre de 1502 (així mateix, la Novísima recopilación de las leyes de España, llibre XI, títol VII, llei I). Per contra, l'article 8 de la Instrucció del Marquès de Girona del 1853 disposava que la declinatòria s'havia d'interposar necessàriament en forma de competència. Finalment, la Llei d'enjudiciament civil (LEC) del 1855 i la Llei d'organització del poder judicial del 1870 van configurar una doble tramitació de la declinatòria: d'una banda, com a excepció dilatòria, i, d'una altra, com a qüestió de competència que s'havia de tramitar per la via incidental. Aquesta dualitat va ser recollida per la LEC del 1881, i va perdurar vigent fins que fou reformada mitjançant la Llei 34/1984, del 6 d'agost, de reforma urgent de la LEC.
    Les qüestions de competència es poden promoure alternativament per declinatòria o per inhibitòria: aquesta s'intenta davant el jutge o jutgessa o del tribunal que es considera competent i se li demana que s'adreci d'ofici al qui es consideri que no ho és, a fi que s'inhibeixin i trametin les actuacions judicials, mentre que la declinatòria es proposa davant l'òrgan que es creu incompetent perquè se separi de l'assumpte i trameti les actuacions judicials al jutjat o tribunal competent (art. 72 LEC).
    Fins a la reforma dels articles 533.1 i 538, portada a terme per la Llei 34/1984, hi havia importants discrepàncies doctrinals sobre el caràcter de la declinatòria i el modus en què s'havia de substanciar. Concretament, la polèmica se centrava a determinar si es tractava d'una excepció dilatòria, a més d'una de les formes de proposar qüestions de competència, o si, per contra, l'únic que rebia de les primeres era una possibilitat de continuar-ne la tramitació (art. 79 LEC). Quan succeïa això darrer, també es discutia si la declinatòria es podia proposar en la contestació a la demanda i es resolia en la sentència o si, per contra, s'havia de formular sempre amb caràcter previ, sota pena de submissió tàcita. Això no obstant, amb posterioritat a la reforma esmentada, la jurisprudència estima majoritàriament que la declinatòria es tramita sempre pel procediment incidental regulat en els articles del 741 al 761 de la LEC, malgrat el tenor literal de l'article 79 de la Llei, segons el qual «les declinatòries se substancien com a excepcions dilatòries, o en la forma establerta per als incidents».
    Poden proposar la declinatòria els qui siguin citats davant el jutge o jutgessa incompetent, però també els qui puguin ser part en el judici promogut (art. 73 LEC).
    La formulació es porta a terme en un escrit ad hoc, i necessàriament amb caràcter previ a la contestació a la demanda, ja que, en cas contrari, es produiria la submissió tàcita de la part demandada, amb la consegüent atribució sobrevinguda de competència territorial al jutge o jutgessa o tribunal investit del plet (art. 58.2 i 75 LEC). Un cop presentat l'escrit en què s'ha de designar quin és el jutjat o tribunal competents, el procediment principal queda en suspens durant la tramitació de la declinatòria, fins al moment en què es decideix (art. 114 LEC). Si l'incident de previ pronunciament finalitza amb la desestimació de la declinatòria, les actuacions continuen davant el jutge o jutgessa inicialment invocat per la part actora, mentre que, en cas contrari, es produeix la remissió de les actuacions judicials a l'òrgan jurisdiccional competent. En qualsevol dels dos casos, les actuacions practicades fins llavors són plenament vàlides (art. 115 LEC).