Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "denejar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cogombrera, n f
  • ca  cogombre, n m sin. compl.
  • ca  cogombre (fruit), n m sin. compl.
  • ca  carabassinera, n f alt. sin.
  • ca  cogombrer, n m alt. sin.
  • ca  cogombres de menjar, n m pl alt. sin.
  • ca  cogombret, n m alt. sin.
  • ca  pepinell, n m alt. sin.
  • ca  cabrombo, n m var. ling.
  • ca  cobrombera, n f var. ling.
  • ca  cobrombo, n m var. ling.
  • ca  cobrómbol, n m var. ling.
  • ca  cobrombolera, n f var. ling.
  • ca  codombro, n m var. ling.
  • ca  cogobre, n m var. ling.
  • ca  cogombro, n m var. ling.
  • ca  cogrombe, n m var. ling.
  • ca  cohombro, n m var. ling.
  • ca  combrombo, n m var. ling.
  • ca  congombre, n m var. ling.
  • ca  pepino, n m var. ling.
  • ca  pepino (fruit), n m var. ling.
  • nc  Cucumis sativus L.

<Botànica > cucurbitàcies>

conduir a vela conduir a vela

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  conduir a vela, v intr
  • ca  anar a vela, v intr sin. compl.
  • ca  velejar, v intr sin. compl.
  • es  conducir a vela, v intr
  • fr  faire de la roue libre, v intr
  • fr  marcher sur l'erre, v intr
  • it  veleggiare, v intr
  • en  coast, to, v intr
  • en  sail, to, v intr

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Conducció i suports externs>

Definició
Fer avançar per inèrcia un vehicle de motor mitjançant un sistema electrònic que desacobla el motor i la caixa de canvis quan no són necessaris, amb l'objectiu d'estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.

Nota

  • 1. Habitualment en l'acció de conduir a vela es desacoblen automàticament el motor i la caixa de canvis quan es deixa de pitjar l'accelerador i es tornen a acoblar, també automàticament, quan es pitja el fre o l'accelerador.
  • 2. Les denominacions conduir a vela, anar a vela i velejar remeten per metàfora a la navegació a vela, en què l'embarcació avança sense recórrer a cap font d'energia interna; es tracta de la mateixa metàfora marítima que s'aplica, en el vol lliure, al vol a vela i als velers.
  • 3. L'equivalent francès marcher sur l'erre és una denominació presa del trànsit ferroviari, en què erre feia referència a la velocitat residual del tren quan avançava per inèrcia, sense propulsió.
  • 4. L'acció de conduir a vela, anar a vela o velejar és la conducció a vela o el velejament.
conduir a vela conduir a vela

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  conduir a vela, v intr
  • ca  anar a vela, v intr sin. compl.
  • ca  velejar, v intr sin. compl.
  • es  conducir a vela, v intr
  • fr  faire de la roue libre, v intr
  • fr  marcher sur l'erre, v intr
  • it  veleggiare, v intr
  • en  coast, to, v intr
  • en  sail, to, v intr

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Definició
Fer avançar per inèrcia un vehicle de motor mitjançant un sistema electrònic que desacobla el motor i la caixa de canvis quan no són necessaris, amb l'objectiu d'estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.

Nota

  • 1. Habitualment en l'acció de conduir a vela es desacoblen automàticament el motor i la caixa de canvis quan es deixa de pitjar l'accelerador i es tornen a acoblar, també automàticament, quan es pitja el fre o l'accelerador.
  • 2. Les denominacions conduir a vela, anar a vela i velejar remeten per metàfora a la navegació a vela, en què l'embarcació avança sense recórrer a cap font d'energia interna; es tracta de la mateixa metàfora marítima que s'aplica, en el vol lliure, al vol a vela i als velers.
  • 3. L'equivalent francès marcher sur l'erre és una denominació presa del trànsit ferroviari, en què erre feia referència a la velocitat residual del tren quan avançava per inèrcia, sense propulsió.
  • 4. L'acció de conduir a vela, anar a vela o velejar és la conducció a vela o el velejament.
conillar conillar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  conillar, n m
  • ca  coniller, n m sin. compl.
  • es  conejar
  • es  conejera
  • fr  clapier
  • fr  lapinière
  • en  rabbit hutch
  • en  rabbitry

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Corral de conills.
conillar conillar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  conillar, n m
  • ca  coniller, n m sin. compl.
  • es  conejar
  • es  conejera
  • fr  clapier
  • fr  lapinière
  • en  rabbit hutch
  • en  rabbitry

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Corral de conills.
controlar controlar

<09 Esports de pilota>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  controlar, v tr
  • ca  dominar, v tr
  • ca  manejar, v tr sin. compl.
  • es  controlar
  • es  dominar
  • es  manejar
  • fr  contrôler
  • fr  manier
  • en  control, to
  • en  dominate, to
  • en  handle, to [BÀSQUET] [HANDBOL]

<Esport > 09 Esports de pilota>

Definició
Jugar la pilota, la bola o el disc amb habilitat mantenint-lo fora de l'abast de l'adversari.
cuina de carrer cuina de carrer

<Restauració>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cuina de carrer, n f
  • ca  menjar de carrer, n m
  • es  comida callejera
  • es  comida de calle
  • fr  cuisine de rue
  • fr  nourriture de rue
  • en  street food

<Restauració>

Definició
Menjar preparat i servit en vehicles especialment equipats.
defecar defecar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  defecar, v tr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Disciplines de suport > Física>

Definició
Clarificar (un líquid), purificar-lo, llevant-li les impureses que l'enterboleixen.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delegar, v tr
  • es  delegar

<Dret>

Definició
Qui té poder o autoritat per a fer alguna cosa, encarregar {a algú} de fer-la en nom seu.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El director ha delegat el secretari general perquè es faci càrrec de les seves funcions mentre sigui absent.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delegar, v tr
  • es  delegar

<Dret>

Definició
Donar {un poder o una facultat} per a fer alguna cosa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La Generalitat delegarà competències a favor del Consell Comarcal en l'àmbit cultural.
  • Ex.: Va delegar poders al vicepresident.