Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "denunciar" dins totes les àrees temàtiques

enjudiciar enjudiciar

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  enjudiciar, v tr
  • es  enjuiciar

<Dret processal>

Definició
Instruir una causa {a algú}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Pertoca a la sala social enjudiciar aquests fets.
enjudiciar enjudiciar

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  enjudiciar, v tr
  • es  enjuiciar

<Dret processal>

Definició
Instruir, jutjar o sentenciar {una causa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Fins d'aquí a uns quants mesos no es podrà enjudiciar el robatori de la joieria.
enunciador enunciador

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  enunciador, n m
  • es  enunciador
  • fr  énonciateur
  • en  enunciator

<Lingüística>

Definició
Persona que codifica i emet un missatge, o subjecte de l'enunciació.
enunciador enunciador

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  enunciador, n m
  • es  enunciador
  • fr  énonciateur
  • en  enunciator

<Lingüística>

Definició
En la terminologia d'Oswald Ducrot, persona designada pel jo, que se situa en l'origen de les senyalitzacions i que pot diferir del locutor i del subjecte empíric.

Nota

  • V. locutor.
enunciat enunciat

<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  enunciat, n m
  • es  enunciado
  • fr  énoncé
  • en  sentence
  • de  Aussage

<Teoria del coneixement>

Definició
Lògica. Expressió lingüística d'un judici.

Nota

  • En lógica tradicional, de l'expressió lingüística d'un judici se'n diu proposició.
enunciat enunciat

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  enunciat, n m
  • es  enunciado
  • fr  énoncé
  • en  utterance

<Lingüística>

Definició
1. Seqüència de mots emesa per un parlant. 2. Realització d'una o més oracions.
enunciat enunciat

<Filosofia del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  enunciat, n m
  • es  enunciado, n m

<Filosofia del dret>

enunciat enunciat

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  enunciat, n m
  • es  enunciado
  • fr  énoncé
  • en  utterance

<Lingüística>

Definició
Emissió verbal integrada per una o més oracions, que es troba entre dos canvis de locutor o entre dos silencis marcats.

Nota

  • Aquest concepte permet a l'investigador no prejutjar, en un primer moment de l'anàlisi, sobre la naturalesa i l'extensió de les unitats que s'han d'analitzar. Fet i fet, l'enunciat és un segment més o menys llarg de la cadena lingüística que pot estar integrat per un simple mot (en contextos, per exemple, de resposta) o per sèries d'oracions (una explicació, una descripció, una contalla, per exemple).
enunciat bivalent enunciat bivalent

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  enunciat bivalent, n m
  • es  enunciado bivalente
  • fr  énoncé bivalent
  • en  bivalent utterance

<Lingüística>

Definició
En pragmàtica, enunciat amb què es realitzen, per a un mateix receptor, dos actes il·locutius.
enunciat constatatiu enunciat constatatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  enunciat constatatiu, n m
  • ca  enunciat verificatiu, n m sin. compl.
  • es  constativo
  • es  enunciado constatativo
  • fr  énoncé constatatif
  • en  constative utterance

<Lingüística>

Definició
En la terminologia de John L. Austin, enunciat descriptiu que proporciona una informació factual i que és susceptible de ser vertader o fals.

Nota

  • Per exemple, Lluís se n'anà amb autobús. S'oposa a enunciat performatiu.