enunciat constatatiu
enunciat constatatiu
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca enunciat constatatiu, n m
- ca enunciat verificatiu, n m sin. compl.
- es constativo
- es enunciado constatativo
- fr énoncé constatatif
- en constative utterance
<Lingüística>
Definició
En la terminologia de John L. Austin, enunciat descriptiu que proporciona una informació factual i que és susceptible de ser vertader o fals.
Nota
- Per exemple, Lluís se n'anà amb autobús. S'oposa a enunciat performatiu.