Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "desconfiana" dins totes les àrees temàtiques

al·lèrgia a l'escopolamina

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia a l'escopolamina, n f
ca al·lèrgia a la hioscina, n f sin. compl.
ca al·lèrgia al tropat d'escopina, n f sin. compl.
en hyoscine allergy, n
cod 294074001

<Al·lergologia>

al·lèrgia al bromhidrat d'escopolamina

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

ca al·lèrgia al bromhidrat d'escopolamina, n f
ca al·lèrgia al bromhidrat d'hioscina, n f sin. compl.
ca al·lèrgia al bromhidrat de tropat d'escopina, n f sin. compl.
en hyoscine hydrobromide allergy, n
cod 294075000

<Al·lergologia>

comissió descomptada

<Economia > Finances > Assegurances>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca comissió descomptada, n f
ca comissió anticipada, n f sin. compl.
es comisión anticipada
es comisión descontada
en advance commission

<Assegurances > Entitat asseguradora > Producció>

Definició

Comissió que cobra un mediador, d'una vegada o en poques vegades, de quantia elevada, que té la finalitat d'incentivar la venda d'assegurances i que no es correspon amb la totalitat del període de prima pagat, per la qual cosa queda pendent la seva amortització.

Nota

Pròpia del ram de vida.

corona estoniana

<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Monedes del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/243/>

ca corona estoniana, n f
es corona estonia, n f
fr couronne estonienne, n f
en Estonian kroon, n
cod EEK

Definició

Unitat monetària d'Estònia anterior a l'adopció de l'euro.

desemportinar

<Indústria > Indústria alimentària>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca desemportinar, v tr
ca desencofinar, v tr
ca descofinar, v tr sin. compl.
ca desportinar, v tr sin. compl.

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició

Treure la pasta dels esportins un cop feta la premsada.

foixarda

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca foixarda, n f
ca cogullada, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca cossiada, n f sin. compl.
ca fusellada, n f sin. compl.
ca herba cociada, n f sin. compl.
ca herba cociera, n f sin. compl.
ca ullastró, n m sin. compl.
ca alzineta, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botó blau, n m alt. sin.
ca cebollada, n f alt. sin.
ca coroneta blava, n f alt. sin.
ca fusellades, n f pl alt. sin.
ca globulària, n f alt. sin.
ca marieta, n f alt. sin.
ca murtereta, n f alt. sin.
ca olivereta, n f alt. sin.
ca pixina, n f alt. sin.
ca ullastrí, n m alt. sin.
ca alivereta, n f var. ling.
ca asauhullà, n f var. ling.
ca boja, n f var. ling.
ca cebollà, n f var. ling.
ca cebullà, n f var. ling.
ca cebullada, n f var. ling.
ca cegullà, n f var. ling.
ca cegullada, n f var. ling.
ca cibullaga, n f var. ling.
ca cociada, n f var. ling.
ca cociaga, n f var. ling.
ca çocollada, n f var. ling.
ca cocullada, n f var. ling.
ca cogullà, n f var. ling.
ca cosiada, n f var. ling.
ca crogullada, n f var. ling.
ca crucillada, n f var. ling.
ca cruixades, n f pl var. ling.
ca cruixillada, n f var. ling.
ca cruixillarda, n f var. ling.
ca cruixillata, n f var. ling.
ca cubellada, n f var. ling.
ca cuixarda, n f var. ling.
ca cursillada, n f var. ling.
ca deullà, n f var. ling.
ca deullaga, n f var. ling.
ca deüllaga, n f var. ling.
ca elivereta, n f var. ling.
ca escociarda, n f var. ling.
ca escocillaga, n f var. ling.
ca escorcellada, n f var. ling.
ca escorciada, n f var. ling.
ca escorciaga, n f var. ling.
ca escorciana, n f var. ling.
ca escorciata, n f var. ling.
ca escorcillada, n f var. ling.
ca escorsiada, n f var. ling.
ca escorsiata, n f var. ling.
ca escorxata, n f var. ling.
ca escotxarda, n f var. ling.
ca escruciata, n f var. ling.
ca escuciarda, n f var. ling.
ca escuixarda, n f var. ling.
ca escuixiarda, n f var. ling.
ca escurciada, n f var. ling.
ca escurcillada, n f var. ling.
ca escurcillarda, n f var. ling.
ca escutxarda, n f var. ling.
ca fuixarda, n f var. ling.
ca goixarda, n f var. ling.
ca grossillada, n f var. ling.
ca martereta, n f var. ling.
ca oastró, n m var. ling.
ca puxarda, n f var. ling.
ca regollada, n f var. ling.
ca sagullà, n f var. ling.
ca sagullada, n f var. ling.
ca sahullada, n f var. ling.
ca saüja, n f var. ling.
ca saüllà, n f var. ling.
ca saullada, n f var. ling.
ca segollada, n f var. ling.
ca segullada, n f var. ling.
ca sevillana, n f var. ling.
ca socollada, n f var. ling.
ca socolloada, n f var. ling.
ca sogullà, n f var. ling.
ca sucullada, n f var. ling.
ca sullà, n f var. ling.
nc Globularia alypum L.

<Botànica > globulariàcies>

Nota

La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.

foixarda

<Ciències de la vida>

ca foixarda, n f
ca cogullada, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca cossiada, n f sin. compl.
ca fusellada, n f sin. compl.
ca herba cociada, n f sin. compl.
ca herba cociera, n f sin. compl.
ca ullastró, n m sin. compl.
ca alzineta, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botó blau, n m alt. sin.
ca cebollada, n f alt. sin.
ca coroneta blava, n f alt. sin.
ca fusellades, n f pl alt. sin.
ca globulària, n f alt. sin.
ca marieta, n f alt. sin.
ca murtereta, n f alt. sin.
ca olivereta, n f alt. sin.
ca pixina, n f alt. sin.
ca ullastrí, n m alt. sin.
ca alivereta, n f var. ling.
ca asauhullà, n f var. ling.
ca boja, n f var. ling.
ca cebollà, n f var. ling.
ca cebullà, n f var. ling.
ca cebullada, n f var. ling.
ca cegullà, n f var. ling.
ca cegullada, n f var. ling.
ca cibullaga, n f var. ling.
ca cociada, n f var. ling.
ca cociaga, n f var. ling.
ca çocollada, n f var. ling.
ca cocullada, n f var. ling.
ca cogullà, n f var. ling.
ca cosiada, n f var. ling.
ca crogullada, n f var. ling.
ca crucillada, n f var. ling.
ca cruixades, n f pl var. ling.
ca cruixillada, n f var. ling.
ca cruixillarda, n f var. ling.
ca cruixillata, n f var. ling.
ca cubellada, n f var. ling.
ca cuixarda, n f var. ling.
ca cursillada, n f var. ling.
ca deullà, n f var. ling.
ca deullaga, n f var. ling.
ca deüllaga, n f var. ling.
ca elivereta, n f var. ling.
ca escociarda, n f var. ling.
ca escocillaga, n f var. ling.
ca escorcellada, n f var. ling.
ca escorciada, n f var. ling.
ca escorciaga, n f var. ling.
ca escorciana, n f var. ling.
ca escorciata, n f var. ling.
ca escorcillada, n f var. ling.
ca escorsiada, n f var. ling.
ca escorsiata, n f var. ling.
ca escorxata, n f var. ling.
ca escotxarda, n f var. ling.
ca escruciata, n f var. ling.
ca escuciarda, n f var. ling.
ca escuixarda, n f var. ling.
ca escuixiarda, n f var. ling.
ca escurciada, n f var. ling.
ca escurcillada, n f var. ling.
ca escurcillarda, n f var. ling.
ca escutxarda, n f var. ling.
ca fuixarda, n f var. ling.
ca goixarda, n f var. ling.
ca grossillada, n f var. ling.
ca martereta, n f var. ling.
ca oastró, n m var. ling.
ca puxarda, n f var. ling.
ca regollada, n f var. ling.
ca sagullà, n f var. ling.
ca sagullada, n f var. ling.
ca sahullada, n f var. ling.
ca saüja, n f var. ling.
ca saüllà, n f var. ling.
ca saullada, n f var. ling.
ca segollada, n f var. ling.
ca segullada, n f var. ling.
ca sevillana, n f var. ling.
ca socollada, n f var. ling.
ca socolloada, n f var. ling.
ca sogullà, n f var. ling.
ca sucullada, n f var. ling.
ca sullà, n f var. ling.
nc Globularia alypum L.

<Botànica > globulariàcies>

Nota

La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.

llengua de signes estoniana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca llengua de signes estoniana
cod eesti viipekeel
ar لغة الإشارات الأستونية
cy Iaith arwyddion Estonia
de Estnische Gebärdensprache
en Estonian Sign Language
es lengua de signos estoniana
eu estoniar keinu hizkuntza
fr langue des signes estonienne
gn ñe'ẽ rechaukaha Estoniána
nl Estse Gebarentaal
pt língua gestual estónia
ru Эстонский язык жестов
zh 爱沙尼亚手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Estònia>

Definició

L'ensenyament de les persones sordes va començar a principi del segle XVIII a Pärnu, però la primera escola per a infants sords no es va obrir fins al 1866 i s'ha mantingut des d'aleshores.

Fins a la dècada de 1990, però, l'ensenyament era oral i, com a la resta d'Europa des del Congrés Internacional d'educadors de persones sordes celebrat a Milà el 1880, hi havia una forta oposició a la llengua de signes utilitzada per les persones sordes.

El 1994 es va obrir la primera escola per a infants sords amb ensenyament bilingüe, amb la utilització de la llengua de signes per a l'aprenentatge de les matèries del currículum al costat de la llengua oral.

Tenint en compte que no es va ensenyar a l'escola fins a la dècada de 1990, hi ha força variants dialectals de la llengua de signes, utilitzades des de sempre per la comunitat sorda. La variant més arcaica és la de Pärnu.

passavins

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

ca passavins, n m, f
es copero | copera, n m, f
es escanciador | escanciadora, n m, f
es escanciano | escanciana, n m, f
es mojón, n m
fr bouteiller | bouteillère, n m, f
fr échanson | échansonne, n m, f
en cup-bearer, n
en wine servant, n
en wine waiter, n
de Weinkellner | Weinkellnerin, n m, f
de Weinober | Weinoberin, n m, f

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició

Cambrer assistent del sommelier.

senet de pobre

<Botànica>

ca senet de pobre, n m
ca estel, n m sin. compl.
ca barbes de vell, n f pl alt. sin.
ca botó, n m alt. sin.
ca botó blau, n m alt. sin.
ca botons, n m pl alt. sin.
ca botons de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca escorciana, n f alt. sin.
ca estels, n m pl alt. sin.
ca herba de la motxilla, n f alt. sin.
ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
ca herba de motxilla, n f alt. sin.
ca herba del sarró, n f alt. sin.
ca herba del Terrig, n f alt. sin.
ca lluquetó, n m alt. sin.
ca salseta de pastor, n f alt. sin.
ca galipo, n m var. ling.
ca morenilla, n f var. ling.
nc Globularia vulgaris L.

<Botànica > globulariàcies>