Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "desenredar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acomplir, v tr
- ca complir, v tr sin. compl.
- ca donar compliment sin. compl.
- ca dur a terme sin. compl.
- ca executar, v tr sin. compl.
- ca portar a cap sin. compl.
- ca portar a efecte sin. compl.
- ca portar a terme sin. compl.
- ca realitzar, v tr sin. compl.
- es cumplimentar
- es cumplir
- es dar cumplimiento
- es desempeñar
- es ejecutar
- es llevar a cabo
- es llevar a efecto
- es llevar a término
- es verificar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El personal administratiu ha d'acomplir les tasques que li pertoquen.
Ex.: Ha de complir les seves obligacions com a president.
Ex.: Cal donar compliment als objectius fixats en la reunió de la direcció.
Ex.: Per encàrrec del seu cap, haurà de dur a terme un estudi de mercat.
Ex.: El Govern ha executat un nou pla per fer front a la crisi.
Ex.: El director ha demanat als treballadors que portin a cap les tasques més urgents.
Ex.: Enguany, l'Ajuntament ha portat a efecte cinc projectes importants al municipi.
Ex.: L'entitat escollida portarà a terme les activitats culturals fixades per l'Ajuntament.
Ex.: Ha realitzat puntualment el projecte que li havia manat l'empresa.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrabassar, v tr
- ca arrancar de soca-rel, v tr sin. compl.
- ca desarrelar, v tr sin. compl.
- es arrancar, v tr
- es descuajar, v tr
- es destoconar, v tr
- fr déraciner, v tr
- en stub (to), n
- en stump (to), v tr
- en uproot (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca corda d'estenedor, n f
- es cuerda de tendedero
<Bricolatge > Ferreteria>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca defenedor de la mercaderia | defenedora de la mercaderia, n m, f
- ca defensor de la mercaderia | defensora de la mercaderia, n m, f sin. compl.
- es defensor de la mercadería | defensora de la mercadería
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El 1394 s'instituí a Barcelona i a Perpinyà la figura dels defenedors de la mercaderia en virtut de sengles autoritzacions donades pel rei Joan I. Hom reconeixia als cònsols i al Consell dels mercaders barcelonins el dret a elegir, per majoria de vots, un o més delegats encarregats de la defensa de l'«art mercantil», tant per via judicial com per via extrajudicial, en qüestions de marques o represàlies i en afers relacionats amb el cobrament de les lleudes i altres exaccions sobre el comerç.
Els defenedors es convertien, d'aquesta manera, en el braç executor de les decisions que prenien els consellers de la mercaderia (Consell de Vint). Els defenedors de la mercaderia eren elegits anualment i no podien abandonar la ciutat mentre durés llur mandat. Un dels defensors passà a exercir també com a clavari del pariatge -impost destinat primordialment a finançar les armades per a defensar les rutes marítimes i prevenir els atacs dels pirates- i actuava com a administrador dels fons que s'hi recollien, fet que generava una comptabilitat en la qual els cònsols de mar actuaven com a interventors. Es pot considerar que els defenedors formaven part de la plantilla de funcionaris de la Llotja de Barcelona. Sovint, cònsols i defenedors actuaven conjuntament, per exemple, a l'hora de vendre censals per a fer front a determinades despeses de la institució. Amb el temps, els defenedors passaren a ser escollits, com la resta de funcionaris del Consolat, pel sistema de la insaculació: així s'escaigué a Barcelona a finals del segle XV.
La figura dels defenedors també es troba instituïda en els consolats de València, Mallorca i Tortosa, en aquest darrer en virtut del privilegi concedit per la reina Maria el 1449, en què atorgava la facultat al Consell de mercaders de la dita ciutat de poder elegir dos o tres ciutadans amb funcions similars a les indicades en el cas barceloní.
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca degenerar, v intr
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca degenerar, v intr
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Indústria > Indústria alimentària>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca desagregar, v tr
<Indústria > Indústria alimentària>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca desarenar, v tr
- es desarenar, v tr
- fr dessabler, v tr
- en dressing, to, v tr
- de entsanden, v tr
<Enginyeria>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca desarrendar, v tr
- es desarrendar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Han desarrendat la casa perquè volen anar-hi a viure.
<Esport > Esports de pilota > Handbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'handbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 88 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 11)
ISBN 84-7739-229-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca desbordar, v tr
- ca superar, v tr
- es desbordar
- fr déborder
- en cut around, to
<Esport > Esports de pilota > Handbol>
