Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "desgràcia" dins totes les àrees temàtiques

democràcia democràcia

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  democràcia, n f
  • es  democracia
  • fr  démocratie
  • en  democracy

<Educació > Pedagogia general > Política de l'educació>

Definició
Valor d'un centre educatiu o d'un sistema educatiu que es caracteritza per la llibertat d'expressió, la tolerància als punts de vista individuals i minoritaris, el respecte a tots els valors, la igualtat d'oportunitats i la participació directa en l'elecció dels càrrecs.
democràcia democràcia

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  democràcia, n f
  • es  democracia, n f

<Ciència política>

democràcia democràcia

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  democràcia, n f
  • es  democracia, n f

<Dret constitucional>

democràcia democràcia

<Dret públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  democràcia, n f
  • es  democracia

<Dret públic>

Definició
Sistema de govern basat en la sobirania del poble, que exerceix el poder per mitjà de representants.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • La democràcia es contraposa als models monocràtics, en què el poder recau sobre un subjecte, ja sigui una persona o un grup determinat.
    Els models democràtics es caracteritzen perquè recau sobre la comunitat l'atribució de la capacitat de fer política. A més, l'accés als mitjans d'intervenció política és lliure i igual per a tota la comunitat, i les decisions es prenen d'acord amb l'opinió majoritària dels ciutadans.
    Es considera democràtic el model en què es produeix l'accés lliure a l'activitat política de tots els membres de la comunitat i en què els representants es designen en unes eleccions lliures, imparcials i periòdiques. A més, hi ha d'haver un control permanent entre els elegits, llibertat d'expressió, pluralitat de les fonts d'informació, i ha de ser possible associar-se en organitzacions independents de les autoritats polítiques existents.
  • V. t.: democràcia directa n f
  • V. t.: democràcia representativa n f
democràcia democràcia

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  democràcia, n f
  • es  democracia, n f
  • fr  démocratie, n f
  • en  democracy, n

<Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics>, <Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de participació i àmbits de participació>

Definició
Sistema polític basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d'interès col·lectiu.

Nota

  • 1. El terme democràcia és d'origen grec i significa, literalment, 'govern del poble'.
  • 2. La democràcia es considera l'expressió més acabada de la modernitat en l'àmbit polític, el sistema d'organització política més adequat per a l'exercici de les llibertats i responsabilitats del ciutadà.
democràcia cristiana democràcia cristiana

<Política > Ideologia. Règims>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  democràcia cristiana, n f

<Política > Ideologia. Règims>

Definició
Conjunt de moviments, de partits polítics i de sindicats que volen posar la doctrina de l'Evangeli al servei de la democràcia.
democràcia directa democràcia directa

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  democràcia directa, n f
  • es  democracia directa, n f

<Ciència política>

democràcia directa democràcia directa

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  democràcia directa, n f
  • es  democracia directa, n f

<Dret constitucional>

democràcia directa democràcia directa

<Dret públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  democràcia directa, n f
  • es  democracia directa

<Dret públic>

Definició
Forma de democràcia en què el poble participa directament en la presa de decisions polítiques.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La característica principal de la democràcia directa és que el poble exerceix l'autogovern immediat.
    Des d'un punt de vista històric, s'ha de destacar, d'una banda, el règim polític d'Atenes dels segles V i IV aC, en què l'assemblea del poble, que reunia tots els ciutadans amb drets, decidia sobre les qüestions essencials per a la ciutat, i, de l'altra, l'any 1871, la Comuna de París, que tingué un funcionament d'autogovern de democràcia directa.
    En el model constitucional espanyol regeix, principalment, el model de democràcia representativa, però existeixen algunes accions concretes de democràcia directa, com ara els referèndums i les iniciatives legislatives populars, que recull la Llei orgànica 3/1984, del 26 de març, reguladora de la iniciativa legislativa popular, de l'Estat, i que permet instar l'òrgan legislatiu a tramitar una proposició de llei. En l'àmbit local, hi ha els consells oberts, que són regulats per l'article 140 de la Constitució espanyola i per la Llei reguladora de les bases del règim local, d'acord amb els quals el govern i l'administració del municipi corresponen a l'alcalde i a una assemblea integrada per tots els electors del municipi.
  • V. t.: democràcia n f
  • V. t.: democràcia representativa n f
democràcia directa democràcia directa

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  democràcia directa, n f
  • es  democracia directa, n f
  • fr  démocratie directe, n f
  • en  direct democracy, n

<Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de participació i àmbits de participació>

Definició
Democràcia en què el poble exerceix directament el poder polític, sense la intermediació de representants electes.

Nota

  • La democràcia directa es considera sovint una noció teòrica, ja que no es practica de manera absoluta. Una democràcia representativa pot integrar mecanismes de democràcia directa, com ara els referèndums.