Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "desproveir" dins totes les àrees temàtiques
<Informàtica > Programari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca baixar, v tr
- es bajar
- es desproteger
- es hacer un check-out
- fr extraire
- en check out, to
<Informàtica > Programari>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca desapropiar, v tr
- es desposeer
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El jutge el va desapropiar de la casa.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca desposseir, v tr
- ca despullar, v tr sin. compl.
- es despojar
- es desposeer
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Els van desposseir de llur patrimoni.
Ex.: El van despullar de les seves pertinences. - Ex.: L'Estat pretén desposseir la Generalitat d'algunes competències.
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca destructor, n m
- es destructor
- fr contre-torpilleur
- fr destroyer
- en destroyer
<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>
Definició
<Transports > Transport marítim > Embarcacions>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca destructor d'escorta, n m
- es destructor de escolta
- en destroyer escort
<Transports > Transport marítim > Embarcacions>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de l'esparver, n f
- ca esparver, n m alt. sin.
- ca esparver de murs, n m alt. sin.
- ca herba d'esparver, n f alt. sin.
- nc Hieracium murorum L.
- nc Hieracium silvaticum auct. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions herba de l'esparver, esparver i esparver de murs per a Heracium murorum i espècies afins.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de l'esparver, n f
- ca esparver, n m alt. sin.
- ca esparver de murs, n m alt. sin.
- ca herba d'esparver, n f alt. sin.
- nc Hieracium murorum L.
- nc Hieracium silvaticum auct. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions herba de l'esparver, esparver i esparver de murs per a Heracium murorum i espècies afins.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca nesprer del Japó, n m
- ca micaco (fruit), n m sin. compl.
- ca micaquer, n m sin. compl.
- ca nespra (fruit), n f sin. compl.
- ca nesprer, n m sin. compl.
- ca nesprera, n f sin. compl.
- ca nespra del Japó (fruit), n f alt. sin.
- ca nesprera del Japó, n f alt. sin.
- ca nespres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca anesprons (fruit), n m pl var. ling.
- ca micados, n m pl var. ling.
- ca nesperer, n m var. ling.
- ca nespler, n m var. ling.
- ca nespler del Japó, n m var. ling.
- ca nespler del Japon, n m var. ling.
- ca nesplera, n f var. ling.
- ca nesplera del Japó, n f var. ling.
- ca nesprero, n m var. ling.
- ca nespro (fruit), n m var. ling.
- ca nesproner, n m var. ling.
- ca nesprons (fruit), n m pl var. ling.
- ca néspura del Gipó, n f var. ling.
- ca nisper, n m var. ling.
- ca níspero, n m var. ling.
- ca nispoló (fruit), n m var. ling.
- ca nispoloner, n m var. ling.
- ca nisprer, n m var. ling.
- ca nisprero, n m var. ling.
- ca nispro (fruit), n m var. ling.
- ca nispruner, n m var. ling.
- ca nyespero, n m var. ling.
- ca nyesploner, n m var. ling.
- ca nyespra (fruit), n f var. ling.
- ca nyesprer, n m var. ling.
- ca nyesprero, n m var. ling.
- ca nyespro, n m var. ling.
- ca nyespro (fruit), n m var. ling.
- ca nyespró (fruit), n m var. ling.
- ca nyesprons (fruit), n m pl var. ling.
- ca nyisprer, n m var. ling.
- ca nyisprero, n m var. ling.
- ca nyispro (fruit), n m var. ling.
- nc Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl.
- nc Mespilus japonica Thunb. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- Per a un estudi lingüístic de les nombroses variants de nespra/nesprer, vegeu Veny, J. «Tradició i innovació en els noms catalans de l'Eriobotrya japonica 'nesprer' i el seu fruit». A: Veny, J. Llengua i entorn natural. Barcelona: Edicions 62, 2001, p. 29-55.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca nesprer del Japó, n m
- ca micaco (fruit), n m sin. compl.
- ca micaquer, n m sin. compl.
- ca nespra (fruit), n f sin. compl.
- ca nesprer, n m sin. compl.
- ca nesprera, n f sin. compl.
- ca nespra del Japó (fruit), n f alt. sin.
- ca nesprera del Japó, n f alt. sin.
- ca nespres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca anesprons (fruit), n m pl var. ling.
- ca micados, n m pl var. ling.
- ca nesperer, n m var. ling.
- ca nespler, n m var. ling.
- ca nespler del Japó, n m var. ling.
- ca nespler del Japon, n m var. ling.
- ca nesplera, n f var. ling.
- ca nesplera del Japó, n f var. ling.
- ca nesprero, n m var. ling.
- ca nespro (fruit), n m var. ling.
- ca nesproner, n m var. ling.
- ca nesprons (fruit), n m pl var. ling.
- ca néspura del Gipó, n f var. ling.
- ca nisper, n m var. ling.
- ca níspero, n m var. ling.
- ca nispoló (fruit), n m var. ling.
- ca nispoloner, n m var. ling.
- ca nisprer, n m var. ling.
- ca nisprero, n m var. ling.
- ca nispro (fruit), n m var. ling.
- ca nispruner, n m var. ling.
- ca nyespero, n m var. ling.
- ca nyesploner, n m var. ling.
- ca nyespra (fruit), n f var. ling.
- ca nyesprer, n m var. ling.
- ca nyesprero, n m var. ling.
- ca nyespro, n m var. ling.
- ca nyespro (fruit), n m var. ling.
- ca nyespró (fruit), n m var. ling.
- ca nyesprons (fruit), n m pl var. ling.
- ca nyisprer, n m var. ling.
- ca nyisprero, n m var. ling.
- ca nyispro (fruit), n m var. ling.
- nc Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl.
- nc Mespilus japonica Thunb. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- Per a un estudi lingüístic de les nombroses variants de nespra/nesprer, vegeu Veny, J. «Tradició i innovació en els noms catalans de l'Eriobotrya japonica 'nesprer' i el seu fruit». A: Veny, J. Llengua i entorn natural. Barcelona: Edicions 62, 2001, p. 29-55.
