Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca caiguda, n f
ca pas affaisé, n m
ca pas desplomat, n m
es paso affaisé

<Arts > Dansa>

Definició

Pas típic del vals que consisteix en una mitja caiguda de la parella en dos temps al final d'un gir.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BESORA i LLADÓ, Jordi [et al.]. Diccionari d'escalada esportiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 71 p
ISBN 84-393-2661-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca desplomat -ada, adj
es desplomado
es extraplomado
fr deversé
fr surplombant
en overhanged

Definició

Dit de la paret que s'allunya de la vertical formant un angle de menys de 90° amb el terra.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca desplomat -ada, adj
es desplomado -da
es extraplomado -da
fr déversé -ée
fr surplombant -ante
en overhanged

<Esport > 18 Muntanyisme>

Definició

Dit de la paret que forma un angle de menys de 90° amb el terra.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca destructor, n m
es destructor
fr contre-torpilleur
fr destroyer
en destroyer

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició

Vaixell de guerra, petit, ràpid i lleuger, però amb molt armament.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca destructor d'escorta, n m
es destructor de escolta
en destroyer escort

<Transports > Transport marítim > Embarcacions>

Definició

Destructor destinat a escortar flotes o combois.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de l'esparver, n f
ca esparver, n m alt. sin.
ca esparver de murs, n m alt. sin.
ca herba d'esparver, n f alt. sin.
nc Hieracium murorum L.
nc Hieracium silvaticum auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions herba de l'esparver, esparver i esparver de murs per a Heracium murorum i espècies afins.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de l'esparver, n f
ca esparver, n m alt. sin.
ca esparver de murs, n m alt. sin.
ca herba d'esparver, n f alt. sin.
nc Hieracium murorum L.
nc Hieracium silvaticum auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions herba de l'esparver, esparver i esparver de murs per a Heracium murorum i espècies afins.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca mà d'escrivent, n f
en writing hand

Definició

Posició de la mà en què sembla que els dits estiguin aguantant una ploma per a escriure, pròpia de la paràlisi agitant.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca nesprer del Japó, n m
ca micaco (fruit), n m sin. compl.
ca micaquer, n m sin. compl.
ca nespra (fruit), n f sin. compl.
ca nesprer, n m sin. compl.
ca nesprera, n f sin. compl.
ca nespra del Japó (fruit), n f alt. sin.
ca nesprera del Japó, n f alt. sin.
ca nespres (fruit), n f pl alt. sin.
ca anesprons (fruit), n m pl var. ling.
ca micados, n m pl var. ling.
ca nesperer, n m var. ling.
ca nespler, n m var. ling.
ca nespler del Japó, n m var. ling.
ca nespler del Japon, n m var. ling.
ca nesplera, n f var. ling.
ca nesplera del Japó, n f var. ling.
ca nesprero, n m var. ling.
ca nespro (fruit), n m var. ling.
ca nesproner, n m var. ling.
ca nesprons (fruit), n m pl var. ling.
ca néspura del Gipó, n f var. ling.
ca nisper, n m var. ling.
ca níspero, n m var. ling.
ca nispoló (fruit), n m var. ling.
ca nispoloner, n m var. ling.
ca nisprer, n m var. ling.
ca nisprero, n m var. ling.
ca nispro (fruit), n m var. ling.
ca nispruner, n m var. ling.
ca nyespero, n m var. ling.
ca nyesploner, n m var. ling.
ca nyespra (fruit), n f var. ling.
ca nyesprer, n m var. ling.
ca nyesprero, n m var. ling.
ca nyespro, n m var. ling.
ca nyespro (fruit), n m var. ling.
ca nyespró (fruit), n m var. ling.
ca nyesprons (fruit), n m pl var. ling.
ca nyisprer, n m var. ling.
ca nyisprero, n m var. ling.
ca nyispro (fruit), n m var. ling.
nc Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl.
nc Mespilus japonica Thunb. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Nota

Per a un estudi lingüístic de les nombroses variants de nespra/nesprer, vegeu Veny, J. «Tradició i innovació en els noms catalans de l'Eriobotrya japonica 'nesprer' i el seu fruit». A: Veny, J. Llengua i entorn natural. Barcelona: Edicions 62, 2001, p. 29-55.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca nesprer del Japó, n m
ca micaco (fruit), n m sin. compl.
ca micaquer, n m sin. compl.
ca nespra (fruit), n f sin. compl.
ca nesprer, n m sin. compl.
ca nesprera, n f sin. compl.
ca nespra del Japó (fruit), n f alt. sin.
ca nesprera del Japó, n f alt. sin.
ca nespres (fruit), n f pl alt. sin.
ca anesprons (fruit), n m pl var. ling.
ca micados, n m pl var. ling.
ca nesperer, n m var. ling.
ca nespler, n m var. ling.
ca nespler del Japó, n m var. ling.
ca nespler del Japon, n m var. ling.
ca nesplera, n f var. ling.
ca nesplera del Japó, n f var. ling.
ca nesprero, n m var. ling.
ca nespro (fruit), n m var. ling.
ca nesproner, n m var. ling.
ca nesprons (fruit), n m pl var. ling.
ca néspura del Gipó, n f var. ling.
ca nisper, n m var. ling.
ca níspero, n m var. ling.
ca nispoló (fruit), n m var. ling.
ca nispoloner, n m var. ling.
ca nisprer, n m var. ling.
ca nisprero, n m var. ling.
ca nispro (fruit), n m var. ling.
ca nispruner, n m var. ling.
ca nyespero, n m var. ling.
ca nyesploner, n m var. ling.
ca nyespra (fruit), n f var. ling.
ca nyesprer, n m var. ling.
ca nyesprero, n m var. ling.
ca nyespro, n m var. ling.
ca nyespro (fruit), n m var. ling.
ca nyespró (fruit), n m var. ling.
ca nyesprons (fruit), n m pl var. ling.
ca nyisprer, n m var. ling.
ca nyisprero, n m var. ling.
ca nyispro (fruit), n m var. ling.
nc Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl.
nc Mespilus japonica Thunb. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Nota

Per a un estudi lingüístic de les nombroses variants de nespra/nesprer, vegeu Veny, J. «Tradició i innovació en els noms catalans de l'Eriobotrya japonica 'nesprer' i el seu fruit». A: Veny, J. Llengua i entorn natural. Barcelona: Edicions 62, 2001, p. 29-55.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "desprovet" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Nota

Definició

Nota

Nota