Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "destrempar" dins totes les àrees temàtiques

ast d'estrella ast d'estrella

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ast d'estrella, n m
  • es  asador de estrella
  • fr  broche à gibier
  • fr  broche en étoile

<Utillatge de cuina>

Definició
Ast format per tres làmines paral·leles acabades en punta i disposades en triangle o estrella de manera que sostenen trossos petits de carn tot traspassant-los.
asterisme asterisme

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  asterisme, n m
  • ca  efecte d'estrella, n m sin. compl.
  • es  asterismo
  • es  efecto estrella
  • fr  astérisme
  • fr  effet d'étoile
  • en  asterism
  • en  star effect
  • de  Asterismus

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Definició
Fenomen òptic consistent en l'aparició d'imatges asteriformes en certs cristalls exposats a una llum puntual intensa.
asterisme asterisme

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  asterisme, n m
  • ca  efecte d'estrella, n m sin. compl.
  • es  asterismo
  • es  efecto estrella
  • fr  astérisme
  • fr  effet d'étoile
  • it  asterismo
  • en  asterism
  • en  star effect
  • de  Asterismus

<Gemmologia > Propietats òptiques de les gemmes > Dispersió, vida i lluïssor>

Definició
Fenomen òptic consistent en l'aparició d'imatges asteriformes en certs cristalls exposats a una llum puntual intensa.

Nota

  • Aquest fenomen es deu a la presència d'inclusions aciculars orientades d'acord amb la simetria del cristall. És molt apreciat en les gemmes.
badiana badiana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  badiana, n f
  • ca  anís estrellat (fruit), n m sin. compl.
  • ca  anís d'estrella (fruit), n m alt. sin.
  • ca  anís estrellat, n m alt. sin.
  • ca  estrella d'anís, n f alt. sin.
  • nc  Illicium verum Hook. f.

<Botànica > il·liciàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  badiana, n f
  • ca  anís estrellat (fruit), n m sin. compl.
  • ca  anís d'estrella (fruit), n m alt. sin.
  • ca  anís estrellat, n m alt. sin.
  • ca  estrella d'anís, n f alt. sin.
  • nc  Illicium verum Hook. f.

<Botànica > il·liciàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bandejar, v tr
  • ca  desterrar, v tr sin. compl.
  • ca  proscriure, v tr sin. compl.
  • es  desterrar
  • es  proscribir

<Dret>

Definició
Condemnar {algú} a l'exili o a sortir d'un territori o d'un lloc.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El Govern va bandejar la comunitat gitana que vivia en descampats.

    Ex.: Durant el franquisme es van desterrar moltes famílies.

    Ex.: Després de la guerra, els van proscriure a un poble del sud.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bandejar, v tr
  • ca  desterrar, v tr sin. compl.
  • es  alejar
  • es  apartar
  • es  desterrar
  • es  proscribir

<Dret>

Definició
Apartar o allunyar {alguna cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'Ajuntament té l'obligació de bandejar les polítiques de malbaratament.

    Ex.: Són partidaris de desterrar el vel islàmic, ja que el consideren una tradició discriminatòria i incompatible amb els drets humans.
batedor d'estrella batedor d'estrella

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  batedor d'estrella, n m
  • es  batidor de estrella

<Utillatge de cuina>

Definició
Batedor de llauna que consta d'un mànec amb un seguit de llaunes o filferros formant una estrella i que s'utilitza especialment per a fer sopes o muntar clares.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bregar, v tr
  • es  restregar
  • es  sobar
  • en  to rub (hard)
  • en  to scrub

<Neteja>

Definició
Maurar la roba amb les mans perquè el sabó hi penetri.
brescar brescar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  brescar, v tr
  • ca  crestar, v tr
  • ca  desopercular, v tr
  • ca  desbrescar, v tr sin. compl.
  • es  brescar
  • es  castrar
  • es  desopercular
  • fr  désoperculer
  • en  harvest, to
  • en  uncap, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Obrir les cel·les sense danyar la bresca tallant els opercles per extreure'n la mel.