Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "desviaci�" dins totes les àrees temàtiques
<Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI canvi per desviador o canvi intern?
<Esports > Ciclisme>
Definició
- El canvi per desviador és un canvi de marxes situat en l'estructura externa d'una bicicleta, que està format per un o dos desviadors, encarregats de desplaçar lateralment la cadena en sentit ascendent o descendent; el desviador que desplaça la cadena sobre els plats és el desviador de plat, i el desviador que la desplaça sobre els pinyons, el desviador de pinyó.
. L'equivalent castellà és un cambio por desviador; el francès, un changement par dérailleur; l'italià, un cambio per deragliatore, i l'anglès, a derailleur gear system.
- El canvi intern és un canvi de marxes situat a l'interior de l'eix de la roda de darrere d'una bicicleta, que està format per un conjunt de rodes dentades engranades entre elles.
. Els equivalents castellans són un cambio de buje i un cambio interno; el francès, un moyeu à vitesses intégrées; els italians, un cambio al mozzo i un cambio interno al mozzo, i els anglesos, a gear hub, a hub gear, an internal gear hub i an internal hub gear.
Nota
-
1. Amb relació als avantatges i inconvenients de cada tipus de canvi, cal tenir en compte que el canvi per desviador té un nombre de velocitats més gran (en general oscil·len entre 3 i 24, si bé no totes són utilitzables, mentre que el canvi intern en té entre 3 i 14), és més lleuger i és força més econòmic. És, de molt, el canvi més habitual en tota mena de bicicletes i sol ser obligatori en competicions.
Per contra, el canvi intern permet fer canvis més suaus i graduals, fer-los amb la bicicleta parada o a molt baixa velocitat, té un manteniment més baix perquè queda més protegit i fa possible cobrir per complet la cadena. Per tots aquests motius, es troba sobretot en bicicletes urbanes, bicicletes elèctriques i de vegades també en bicicletes de cicloturisme. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de canvi per desviador, desviador, desviador de plat, desviador de pinyó i canvi intern al Cercaterm, i també el document de criteri original, I si canviem de marxa la bicicleta?, en el web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/i-canviem-marxa-la-bicicleta).
<13 Ciclisme>, <50 Fitxes de criteris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca 0 CRITERI canvi per desviador o canvi intern?
<Esport > 13 Ciclisme>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>
Definició
- El canvi per desviador és un canvi de marxes situat en l'estructura externa d'una bicicleta, que està format per un o dos desviadors, encarregats de desplaçar lateralment la cadena en sentit ascendent o descendent; el desviador que desplaça la cadena sobre els plats és el desviador de plat, i el desviador que la desplaça sobre els pinyons, el desviador de pinyó.
. L'equivalent castellà és un cambio por desviador; el francès, un changement par dérailleur; l'italià, un cambio per deragliatore, i l'anglès, a derailleur gear system.
- El canvi intern és un canvi de marxes situat a l'interior de l'eix de la roda de darrere d'una bicicleta, que està format per un conjunt de rodes dentades engranades entre elles.
. Els equivalents castellans són un cambio de buje i un cambio interno; el francès, un moyeu à vitesses intégrées; els italians, un cambio al mozzo i un cambio interno al mozzo, i els anglesos, a gear hub, a hub gear, an internal gear hub i an internal hub gear.
Nota
-
1. Amb relació als avantatges i inconvenients de cada tipus de canvi, cal tenir en compte que el canvi per desviador té un nombre de velocitats més gran (en general oscil·len entre 3 i 24, si bé no totes són utilitzables, mentre que el canvi intern en té entre 3 i 14), és més lleuger i és força més econòmic. És, de molt, el canvi més habitual en tota mena de bicicletes i sol ser obligatori en competicions.
Per contra, el canvi intern permet fer canvis més suaus i graduals, fer-los amb la bicicleta parada o a molt baixa velocitat, té un manteniment més baix perquè queda més protegit i fa possible cobrir per complet la cadena. Per tots aquests motius, es troba sobretot en bicicletes urbanes, bicicletes elèctriques i de vegades també en bicicletes de cicloturisme. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de canvi per desviador, desviador, desviador de plat, desviador de pinyó i canvi intern al Cercaterm, i també el document de criteri original, I si canviem de marxa la bicicleta?, en el web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/i-canviem-marxa-la-bicicleta).
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca abandó de destinació, n m
- es abandono de destino, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abandó de destinació, n m
- ca abandonament de destinació, n m sin. compl.
- es abandono de destino
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
L'article 407 del Codi penal (CP) estableix que «1. L'autoritat o el funcionari públic que abandoni la seva destinació amb el propòsit de no impedir o no perseguir qualsevol dels delictes recollits en els títols XI, XII, XXIII i XXIV ha de ser castigat amb la pena de presó d'entre un any i quatre i la inhabilitació absoluta per a ocupació o càrrec públic per un període d'entre sis i deu anys. Si ha realitzat l'abandó per a no impedir o no perseguir qualsevol altre delicte, se li ha d'imposar la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un període d'un a tres anys.» i que «2. S'han d'imposar les mateixes penes, respectivament, quan l'abandó tingui per objecte no executar les penes corresponents a aquests delictes imposades per l'autoritat judicial competent.»
Cal que la conducta d'abandó tingui certa durada temporal. No n'hi ha prou amb una «simple» inassistència a la feina, atès que l'abandó pot ser exprés (dimissió) o tàcit (inassistència perllongada).
El subjecte actiu de les quatre modalitats típiques d'abandó establertes per aquest precepte ha de ser una autoritat o un funcionari públic «a efectes penals» (l'article 24 del CP ofereix unes pautes d'interpretació del concepte de autoritat o de funcionari públic «als efectes penals»). Es tracta d'un delicte especial propi, perquè no té correspondència amb un altre delicte comú. El bé jurídic general o categorial protegit és el propi dels delictes contra l'Administració pública: el funcionament correcte de la funció pública envers la ciutadania (aspecte extern o social que s'identifica amb el servei públic). Concretament, en les modalitats d'abandó primera i segona, el bé jurídic protegit és constituït pels serveis concrets dels poders públics, relacionats amb l'Administració de justícia, la policia judicial i l'ordre públic; i en la primera, en resta afectat, a més, el sistema juridicopolític. En les modalitats típiques tercera i quarta, en resta afectada directament l'Administració de justícia. Es tracta de delictes d'omissió per mera inactivitat integrats per dos actes de tipus penal en què la part subjectiva preval respecte de la part objectiva. La intenció de l'autor en executar el comportament típic s'ha d'adreçar a una altra conducta posterior del mateix subjecte: la d'afavorir delictes no impedint-los, no perseguint-los o no executant les penes corresponents als delictes esmentats, imposades per l'autoritat judicial competent. Si el funcionari sol·licita l'excedència o el trasllat a una destinació diferent i li és concedit, tot i que l'hagi sol·licitat a fi de no impedir o no perseguir delictes o no executar les penes imposades, no incorre en cap responsabilitat criminal, perquè des del moment en què obté una d'aquestes situacions l'allunyament no es pot considerar abandó; a més, no cal que l'abandó tingui èxit.
Les tres modalitats típiques giren a l'entorn de la idea de simpatia amb els rebels, covardia o simple oportunitat. Quant a l'aspecte subjectiu, es tracta d'un delicte dolós. Cal «la intenció de deixar d'acomplir les funcions encomanades a càrrec seu» (STS del 6.5.1988, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1988\2440). No es castiga, doncs, l'abandó per imprudència, incompatible amb l'element subjectiu de l'injust de l'ànim de no impedir o no perseguir delictes o no executar les penes imposades per l'autoritat judicial competent. L'article 407 té antecedents en l'article 376.2 del CP del 1973 i en l'article 388 del Projecte de Llei orgànica del Codi penal del 1992. Cal observar que, en el CP del 1995, l'abandó de destinació amb dany o sense per a la causa pública per altres motius o mòbils diferents del no impediment o la no persecució dels delictes o la no execució de les penes imposades, sense que hagi estat admesa al funcionari la renúncia a la seva destinació (art. 376.1 CP del 1973), es destipifica (es deixa de castigar penalment) i esdevé només una infracció administrativa.
Pel que fa a les penes, el CP del 1995 assenyala la pena de presó d'entre un i quatre anys i la inhabilitació absoluta per a ocupació d'un càrrec públic per un període d'entre sis i deu anys (en el CP del 1973 era presó menor --privació de llibertat de sis mesos i d'entre un dia fins a sis anys) per a les modalitats típiques d'abandó primera i tercera. I per a les modalitats segona i quarta s'imposa la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, per un període d'entre un i tres anys (en el CP del 1973 la pena era d'arrest major, o sigui, d'entre un mes i un dia fins a sis mesos de privació de llibertat). - V.t.: abandó de família n m
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca angle de desviació, n m
- es ángulo de desviación
- en deviation angle
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca angle de desviació, n m
- es ángulo de desviación
- en deviation angle
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca angle de desviació, n m
- es ángulo de desviación
- en deviation angle
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Anatomia > Histologia>, <Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca ansa de Meyer, n f
- ca nansa de Meyer, n f
- ca ansa de Meyer-Archambault, n f sin. compl.
- ca desviació de Meyer, n f sin. compl.
<Anatomia > Histologia>, <Oftalmologia>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca aprenentatge d'evitació, n m
- es aprendizaje de evitación
- en avoidance learning
<Neurociència > Neurobiologia del comportament>
Definició
<Ciències de la vida > Neurociència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca aprenentatge d'evitació, n m
- es aprendizaje de evitación
- en avoidance learning
<Neurociència > Neurobiologia del comportament>
