Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "detenci" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI detenció, arrest o localització permanent?
- es (arrest) arresto, n m
- es (detenció) detención, n f
- es (localització permanent) localización permanente, n f
- fr (detenció) arrestation, n f
- en (detenció) arrest, n
<Dret > Dret penal i penitenciari>
Definició
- La detenció (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és la privació provisional i cautelar de llibertat per a una persona que l'autoritat competent sospita que és responsable d'una infracció penal; té lloc abans de posar la persona a disposició judicial.
. En el marc jurídic espanyol, la detenció està regulada a la Constitució espanyola (article 17) i a la Llei d'enjudiciament criminal (articles 489 a 501).
. L'equivalent castellà és detención; l'equivalent francès, arrestation, i l'equivalent anglès, arrest.
- L'arrest (forma també recollida en el diccionari normatiu) és una pena de privació de llibertat durant un temps generalment breu per a una persona que ha comès un delicte o una falta.
. L'equivalent castellà és arresto.
- La localització permanent és una pena de privació de llibertat que es pot complir tant en un centre penitenciari com en el domicili de la persona que ha comès un delicte o una falta, amb la possibilitat en determinats casos que es compleixi de manera discontínua i, fins i tot, en caps de setmana.
. En el marc jurídic espanyol, la localització permanent està regulada en el Codi penal (article 37); hi va ser introduïda amb la modificació del Codi penal que es va fer l'any 2003, com a pena que fusionava les antigues penes d'arrest domiciliari i arrest de cap de setmana.
. L'equivalent castellà és localización permanente.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de detenció i arrest al Cercaterm, i també el document de criteri original, Detenció i arrest són sinònims?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2015/03/19/detencio-i-arrest-son-sinonims-2/).
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI lunistici, lunastici, llunistici, llunastici o aturada lunar?
- es detención lunar, n f
- es lunasticio, n m
- es lunisticio, n m
- fr lunestice, n m
- fr lunistice, n m
- en lunar standstill, n
- en lunistice, n
<Ciències de la Terra > Astronomia>
Definició
Els motius de la tria de lunistici (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma lingüísticament adequada, que no ve del llatí sinó que està creada per analogia amb solstici (derivat del llatí solstitium): arrel llatina (lun- a partir de luna, que és la forma llatina de lluna) + vocal d'enllaç davant d'un sufix començat en consonant (i) + forma sufixada d'origen llatí (-stici).
(2) És paral·lel a una forma moderna creada sobre la mateixa estructura com és armistici.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
En canvi, les formes*lunastici, *llunistici, *llunastici i *aturada lunar presenten problemes:
- *lunastici (forma composta a partir de la base llatina luna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té els inconvenients que està creada sobre la forma llatina completa i no sobre l'arrel i que trenca el paral·lelisme amb armistici.
- *llunistici (forma composta a partir de l'arrel catalana llun- i la forma sufixada d'origen llatí -stici) té l'inconvenient que barreja una forma catalana amb un formant d'origen culte, circumstància poc recomanable, sobretot en conceptes molt especialitzats.
- *llunastici (forma composta a partir de la base catalana lluna i la forma sufixada d'origen llatí -stici) ajunta els inconvenients de barrejar una forma catalana amb un formant d'origen culte i de recórrer a la base completa i no a l'arrel.
- *aturada lunar (calc de l'anglès lunar standstill) té els inconvenients de no ser del tot adequada semànticament i de no tenir l'aval dels especialistes.
Un lunistici és cadascuna de les dues posicions extremes de la Lluna en l'esfera celeste, quan arriba a la declinació màxima i a la declinació mínima, ja sigui de manera relativa o de manera absoluta. Aquest fenomen es dona cada 13,6 dies amb un valor relatiu (perquè els cicles lunars duren 27,2 dies) i cada 9,3 anys amb un valor absolut (perquè els cicles lunars complets duren 18,6 anys).
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de lunistici al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La Lluna i els lunisticis, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-lluna-i-els-lunisticis).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acònit paniculat, n m
- ca tora, n f alt. sin.
- nc Aconitum variegatum L. subsp. paniculatum (Arcang.) Greuter et Burdet
- nc Aconitum degenii Gáyer sin. compl.
- nc Aconitum paniculatum Lam., nom. illeg. var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acònit paniculat, n m
- ca tora, n f alt. sin.
- nc Aconitum variegatum L. subsp. paniculatum (Arcang.) Greuter et Burdet
- nc Aconitum degenii Gáyer sin. compl.
- nc Aconitum paniculatum Lam., nom. illeg. var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca acció defensiva, n f
- ca defensa, n f
- es acción defensiva
- es defensa
- fr action défensive
- fr défense
- en defence
- en defense
- en defensive action
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definició
Nota
- Per exemple, en polo és una acció defensiva l'acció de travar; en boxa, la parada; en esgrima, l'acció del ferro, la parada i la parada amb distància; en lluita, el semipont; en karate, el sukui-uke; en taekwondo, el gawi; en futbol americà i rugbi, l'agafada lliure; en voleibol, la caiguda, la defensa alta, la defensa baixa i la planxa; en handbol, l'acuit i la lliscada, i en hoquei sobre herba, el bloqueig i la punxada.
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca admissió a tràmit de defensa, n f
- es admisión a trámite de defensa, n f
- en authorisation of the defence, n
<Gestió universitària > Estudis de doctorat / Doctoral studies>
<Arts > Cinema>, <Arts > Teatre>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca alleujament còmic, n m
- es alivio cómico, n m
- fr détente comique, n f
- en comic relief, n
<Arts > Cinema>, <Arts > Teatre>
Definició
<Filologia. Llengua. Literatura>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca apologia, n f
- es apología
- fr apologie
- en defence
<Filologia. Llengua. Literatura>
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.
- ca arbitrar la defensa, v intr
- es arbitrar al defensor, v intr
- es arbitrar la defensa, v intr
- fr arbitrer la défense, v intr
- it arbitrare la difesa, v intr
- en referee the defence, to, v intr
- en referee the defender, to, v intr
<Bàsquet > 06 Arbitratge > 01 Principis>
Definició
<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca arbitrar la defensa, v intr
- es arbitrar al defensor, v intr
- es arbitrar la defensa, v intr
- fr arbitrer la défense, v intr
- it arbitrare la difesa, v intr
- en referee the defence, to, v intr
- en referee the defender, to, v intr
<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>
