Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "deute" dins totes les àrees temàtiques

deute deute

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>

  • ca  deute, n m
  • es  deuda

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Definició
Quantitat que una persona física o jurídica ha de lliurar a una altra com a conseqüència d'un compromís contret anteriorment, tant si es tracta de diner com de béns o de serveis.
deute deute

<Empresa > Comptabilitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  deute, n m
  • es  deuda
  • en  debt

<Empresa > Comptabilitat>

Definició
Quantitat que una persona física o jurídica ha de lliurar a una altra com a conseqüència d'un compromís contret anteriorment, tant si es tracta de diner com de béns o de serveis.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  deute, n m
  • es  deuda

<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definició
Deure jurídic de contingut patrimonial pel qual el deutor ha d'observar respecte del creditor un determinat comportament consistent a donar, fer o no fer.
deute deute

<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  deute, n m
  • es  deuda
  • fr  dette
  • en  debt

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  deute, n m
  • es  deuda
  • en  debt

<Economia i empresa>

Definició
Quantitat que una persona física o jurídica ha de lliurar a una altra com a conseqüència d'un compromís contret anteriorment, tant si es tracta de diner com de béns o de serveis.
deute deute

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  deute, n m
  • es  deuda
  • fr  dette
  • en  debt

<Mercats financers > Actius financers>

Definició
Conjunt dels actius de renda fixa.
deute deute

<Empresa > Comptabilitat > Comptabilitat financera>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Comptabilitat Financera I. Comptabilitat Financera II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2011. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/175/175180_GT_TU_Comptabilitat_Financera.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  deute, n m
  • es  deuda, n f
  • en  debt, n

<Comptabilitat financera>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  deute, n m
  • es  deuda, n f

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  deute, n m
  • es  deuda

<Dret civil>

Definició
Obligació jurídica de contingut patrimonial per la qual la persona deutora ha d'observar respecte de la persona creditora un comportament que constitueix a donar, a fer o a no fer.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Tota obligació presenta un aspecte actiu, el poder o la facultat d'exigir alguna cosa, i un aspecte passiu, el deure de donar, de fer o de no fer (art. 1088 Codi civil espanyol [CC]). La part passiva de l'obligació és la persona deutora, que està subjecte al compliment d'un deure jurídic -el deute- que imposa l'observança del comportament degut -la prestació- i la responsabilitza de les conseqüències d'incomplir-lo.
    La part passiva de l'obligació pot estar integrada per diverses persones. Aquesta possibilitat dona lloc a l'obligació solidària o a la mancomunada. Qualsevol persona pot ser subjecte passiu de l'obligació, fins i tot quan tingui una causa d'incapacitació. De la mateixa manera, les persones jurídiques poden ser titulars de les obligacions. Tot i que els subjectes de l'obligació han de ser determinats, es permet que es determinin després que neixi l'obligació, si les circumstàncies que han de servir per a fer-ho són previstes.
    L'objecte de l'obligació és la prestació, és a dir, el comportament que subjecta la persona deutora al vincle obligatori i que legitima la persona creditora a exigir-ne el compliment. Aquest comportament, pot fer referència a coses, serveis o abstencions, que són l'objecte de la prestació. De manera unànime, la doctrina exigeix que la prestació sigui possible, lícita i determinada o determinable. La prestació ha de ser susceptible de valoració econòmica. Pel que fa al contingut de la prestació, cal distingir obligacions de donar, de fer i de no fer.
    També cal fer menció al vincle de l'obligació jurídica, que s'ha d'entendre com el nexe que uneix la persona deutora amb la creditora i que engloba el deure de prestació i el dret de la persona creditor a exigir-ne el compliment. També inclou la responsabilitat del subjecte passiu i la facultat que té la persona creditora de dirigir-se contra el seu patrimoni.
    Tota obligació requereix d'una causa, que és la raó de ser de l'obligació. Els drets de crèdit són de naturalesa transitòria perquè persegueixen satisfer l'interès de la persona creditora mitjançant la prestació de la persona deutora o l'equivalent econòmic. En aquest sentit, l'article 1156 del CC estableix que les obligacions s'extingeixen amb el pagament o el compliment de l'obligació, per la pèrdua de la cosa deguda, per la condonació del deute, per la confusió dels drets de la persona creditora i els de la deutora, per la compensació i per la novació.
  • V. t.: compensació n f
  • V. t.: confusió n f
  • V. t.: obligació solidària n f