Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "discursejar" dins totes les àrees temàtiques

competència discursiva competència discursiva

<Llengua > Lingüística > Lingüística textual>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:

ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  competència discursiva, n f
  • ca  competència textual, n f

<Lingüística textual>

Definició
Vessant de la competència comunicativa que fa referència a la construcció d'un text coherent, adequat, cohesionat i amb el contingut pertinent.
creació discursiva creació discursiva

<Llengua. Literatura > Estudis de traducció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Berta Martín Ayala, procedeix de l'obra següent:

MARTÍN AYALA, Berta. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Elaboració d'un diccionari terminològic de traductologia [recurs electrònic]. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2023. Treball de fi de grau.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  creació discursiva, n f
  • es  creación discursiva, n f
  • fr  création discursive, n f
  • en  ad hoc formulation, n

<Estudis de traducció>

Definició
Procediment que permet allunyar-se de la traducció literal del text original de manera que s'estableix una equivalència sintagmàtica o oracional imprevisible.
inferència discursiva inferència discursiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  inferència discursiva, n f
  • es  inferencia discursiva
  • fr  inférence discursive
  • en  discourse inference

<Lingüística>

Definició
Significat secundari que una forma o construcció desenvolupa en determinats contextos discursius.

Nota

  • Les inferències discursives sovint acaben fixant-se per mitjà d'un procés de convencionalització o de rutinització i provoquen fenòmens de polisèmia. En un text com ara Va sopar ben sopat i encara tenia gana, l'adverbi encara té, a més del valor temporal bàsic, un valor secundari, inferit, de caràcter concessiu (Encara que va sopar ben sopat, continuava tenint gana).
metonímia discursiva metonímia discursiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  metonímia discursiva, n f
  • es  metonimia discursiva
  • fr  métonymie discoursive
  • en  discourse metonymy

<Lingüística>

Definició
Valor secundari que s'associa a una determinada forma o construcció lingüística en una determinada situació discursiva i que, per un procés de convencionalització, pot acabar fixant-se i provocant fenòmens de polisèmia.

Nota

  • En l'oració Va sopar ben sopat i encara tenia gana l'adverbi encara té, a més del valor bàsic temporal, un valor secundari, o metonímic, de caràcter concessiu (Encara que va sopar ben sopat, continuava tenint gana).
partícula discursiva partícula discursiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  partícula discursiva, n f
  • es  partícula discursiva
  • fr  particule discursive
  • en  discours particle

<Lingüística>

Definició
Partícula que guia la interpretació del discurs, amb la qual el parlant justifica una conclusió, expressa la seua opinió, canvia de tema o el recondueix, interpel·la l'interlocutor, tracta de mantenir el seu torn de parla, etc.

Nota

  • Per exemple, per tant, a més, per cert, d'una banda… d'altra banda, ah!, veritat?, oi?
partícula modal partícula modal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  partícula modal, n f
  • es  partícula discursiva
  • fr  particule modale
  • en  modal particle

<Lingüística>

Definició
Partícula sense contingut proposicional que expressa l'actitud del parlant i modifica la força il·locutiva de l'oració.

Nota

  • Per exemple, la partícula modal omen del basc, amb què s'indica que l'asseveració realitzada pel parlant prové de fonts indirectes i no ha estat contrastada pel parlant, com en l'oració Lau urte hauetan ez omen da kanpora atera, 'Segons diuen, no ha eixit durant els últims quatre anys'. En alguns parlars valencians, s'usa la partícula paral·lela diuque formada per la gramaticalització de la seqüència diu que: Han apujat el preu de la gasolina, diuque.
teoria de la representació discursiva teoria de la representació discursiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  teoria de la representació discursiva, n f
  • es  teoría de la representación discursiva
  • fr  théorie de la représentation discursive
  • en  representation structure theory

<Lingüística>

Definició
Model d'anàlisi semàntica desenvolupat per Hans Kamp que es basa en la semàntica veritativa i en la teoria del model i que tracta de donar compte del valor veritatiu de seqüències d'oracions per mitjà de quadres que recullen l'univers del discurs descrit en les seqüències; concretament, per mitjà d'un conjunt d'entitats i una especificació dels objectes primitius que es troben a la base d'aquestes entitats i de les relacions primitives existents entre aquestes.

Nota

  • Un dels aspectes més interessants d'aquest model és que abandona les nocions estàtiques de les interpretacions i la satisfacció de les condicions veritatives, preses de la lògica, a favor d'operacions dinàmiques que permeten donar compte de la distinció entre la informació ja coneguda i la nova.