Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "dita" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Víctor Pàmies i Riudor, procedeix de l'obra següent:
PÀMIES i RIUDOR, Víctor. Vocabulari de paremiologia [en línia]. Vallromanes: Wordpress, 2008.
<http://refranys.wordpress.com/vocabulari-de-paremiologia>
[Consulta: 24 novembre 2010]
Les dades originals, contingudes en el web Paremiologia catalana (http://refranys.com), poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dita, n f
- es dicho
- fr dicton
- en saying
<Paremiologia>
Definició
Nota
- Ex.: «Caure la cara de vergonya», «No ser ni carn ni peix».
<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Aprenentatge i Llenguatge en l'Educació Infantil II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, [2007]. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149380_infantil_ii.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dita, n f
- ca proverbi, n m
- ca refrany, n m
- es dicho, n m
- es proverbio, n m
- es refrán, n m
- en proverb, n
- en saying, n
<Educació > Educació infantil > Aprenentatge. Llenguatge>
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dita, n f
- es dicho, n m
- fr dicton, n m
- en saying, n
<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dita, n f
- es dicho
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La dita pressuposava, en tot cas, l'existència d'un crèdit, amb el deute corresponent, ja sigui pel venciment de la pensió d'un censal, d'una rendició de comptes, d'un preu de venda, etc. Qui duia el deute, en lloc de satisfer ell mateix el deute en efectiu, assignava la taula d'un canviador per tal que pagués el deute en el moment del venciment. Les parts compareixien personalment davant la taula del canviador, el qual, si tenia fons assignats del deutor, acceptava la dita i iniciava els assentaments corresponents en els llibres de comptabilitat. Arribat el dia del venciment del crèdit, el pagament es duia a terme amb un simple assentament des del compte del deutor al compte del creditor en el capbreu major de la taula de canvi. Normalment, la dita es feia per una ordre verbal i hi eren presents les persones interessades en la mateixa taula de canvi on es feien els assentaments corresponents, si bé, en el cas que el deutor, que manava fer la dita, fos en un lloc diferent del lloc on s'havia de comparèixer personalment, aquell feia un manament de pagament per escrit en el qual ordenava al canviador que pagués al creditor la quantitat objecte del deute.
Des dels primers moments hi va haver la tendència a assimilar aquests manaments, clars precedents del xec bancari, a les lletres de canvi quan, de fet, són diferents de la dita, perquè provenen d'un contracte de canvi.
Aquesta presència del xec es pot constatar ja a mitjan segle XIV, tot i que la primera disposició legal que coneixem sobre la dita és de les Corts de Barcelona del 1299. A partir d'aquestes dates, les referències documentals sovintegen. Cal assenyalar, de tota manera, que una ordinació de la taula de canvis del 1527, amb un esperit tradicionalista, va exigir la presència personal de les persones interessades i prohibia l'ús de xecs, amb l'excepció dels consellers de la ciutat, als quals, per raó de prestigi, ho permetia. L'evolució ulterior de la dita sembla centrada en una pugna entre la mentalitat tradicional que, per raons de seguretat, exigia la presència personal de les parts per a fer dites, i la pràctica mercantil, que, per raons d'agilitat, postulava àmpliament l'ús del xec, el qual, a la llarga, es va imposar.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca refrany, n m
- ca dita, n f sin. compl.
- ca proverbi, n m sin. compl.
- es dicho
- es proverbio
- es refrán
- fr proverbe
- en proverb
- en saying
<Lingüística>
