Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "doctor" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assaig de Pròctor, n m
- es ensayo de Proctor
- fr essai Proctor
- en Proctor test
- de Proctor-Versuch
<Construcció>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca assaig Proctor, n m
- ca assaig Proctor normal, n m sin. compl.
- es ensayo Proctor
- es ensayo Proctor normal
- en normal Proctor test
- en Proctor test
<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definició
Cada assaig comprèn la compactació de diverses mostres amb humitats diferents, de manera que per a cada motlle s'obtenen la densitat humida i la humitat del sòl, amb la qual cosa es pot dibuixar la corba humitat - densitat seca, a partir de la qual es determinen la ^densitat seca màxima^ Proctor i la ^humitat òptima^.
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca auctor regit actum [la], loc llat
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Definició
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca auctor successionis [la], n m
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('causant d'una successió')
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ciutat dormitori, n f
- es ciudad dormitorio
- fr ville-dortoir
- en dormitory town
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca compte deutor, n m
- es cuenta deudora
- en debit account
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca compte deutor, n m
- es cuenta deudora
- fr compte débiteur
- en debtor account
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estats comptables>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca consell rector, n m
- es consejo rector, n m
<Dret mercantil>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca consell rector, n m
- es consejo rector
<Dret mercantil>
Definició
Nota
-
L'article 42 de la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives estableix que tota societat cooperativa ha de tenir els òrgans socials següents: l'assemblea general, formada per tots els socis, i el consell rector. Ara bé, els estatuts socials poden recollir també l'existència d'altres òrgans socials i establir-ne les funcions, que mai no poden ser coincidents amb les que la norma atribueix als anteriors òrgans esmentats ni, si n'hi ha, al comitè de recursos.
L'òrgan d'administració de la cooperativa és el consell rector, tal com disposa l'article 53 de la Llei de cooperatives; aquest governa i representa la societat cooperativa, i n'ostenta el control permanent i directe de la gestió de la direcció, quan escau, i té competència per a establir les directrius generals d'actuació de la cooperativa, respectant la política fixada per l'assemblea general. Regeixen l'actuació del consell rector la Llei de cooperatives, els estatuts de la cooperativa, el reglament de règim intern i la política general fixada per l'assemblea general.
Pel que fa a la composició del consell, disposa d'una presidència, encapçalada per algun dels socis que duen a terme l'activitat de la cooperativa. La presidència té atribuïda la representació legal, en nom del consell rector, i és també la que presideix les reunions dels òrgans. Aquesta representació s'estén a tots els actes compresos en l'objecte social delimitat pels estatuts, tret que la llei disposi una altra cosa. El president o presidenta és l'encarregat de fer la convocatòria de la reunió del consell, sigui per iniciativa pròpia o per la de qualsevol altre membre del consell.
Tant les persones físiques com les jurídiques poden ser membres del consell rector. Pel que fa a les persones jurídiques, actuen per mitjà d'una de física que n'exerceix la representació legal davant la cooperativa. Només en poden formar part membres que siguin socis de la cooperativa, tret que els estatuts socials prevegin una altra cosa i, en aquest darrer cas, els membres que no són socis mai poden representar més d'una quarta part dels membres del consell rector.
Els estatuts socials fixen la composició del consell rector, el nombre mínim de membres d'aquest (més de tres, excepte en cooperatives de dos socis), les normes de funcionament intern, el període pel qual són elegits els membres i els criteris de renovació, així com la presidència i la secretaria.
L'elecció dels membres del consell rector recau sobre l'assemblea general, atenent el que estableixen els estatuts socials i, en tot cas, per un període màxim de cinc anys, tot i que poden ser reelegits consecutivament, però, en principi, per una sola vegada. Excepcionalment és el mateix consell el que designa amb caràcter provisional un substitut d'un membre, quan aquest hagi de cessar per causa de força major i no tingui un suplent nomenat.
L'exercici del càrrec de membre del consell rector produeix efectes des que ha estat acceptat i se n'ha de fer la inscripció al Registre de Cooperatives.
La Llei de cooperatives estableix una sèrie de prohibicions i incompatibilitats a l'hora de formar part del consell rector. No en poden formar part les persones al servei de l'Administració pública que tenen encarregades funcions relacionades amb la cooperativa, persones que exerceixen activitats que impliquen competència amb les pròpies de la cooperativa, menors d'edat no emancipats, incapacitats i persones inhabilitades, entre altres.
L'exercici del càrrec de membre del consell rector, en cas que es tracti d'una persona sòcia, no comporta una retribució, tret que es compleixin tasques de gestió directa i els estatuts o l'assemblea estableixin una altra cosa; ara bé, s'han de compensar les despeses i els perjudicis ocasionats per l'exercici del càrrec.
Les deliberacions fetes pel consell rector únicament són vàlides si hi assisteixen més de la meitat dels components i els estatuts fins i tot poden forçar aquest quòrum. Els membres que no hi assisteixin poden concedir la representació a un altre membre. Cada membre només pot assumir la representació d'un altre membre del consell rector.
Aquest òrgan s'ha de reunir, com a mínim, una vegada cada trimestre i es considera que la reunió es duu a terme en el lloc on es trobi el president. Per a facilitar la possibilitat de reunió, la norma estableix la possibilitat d'utilitzar la videoconferència o altres mitjans de comunicació, sempre que per mitjà d'aquests es garanteixi una correcta identificació dels membres i un bon desenvolupament de la sessió.
Els acords als quals s'arribi per majoria absoluta dels seus membres (presents o representats) s'han de recollir en una acta signada per qui fa de president i per qui fa de secretari. En cas d'empat, es pot establir en els estatuts el vot qualificat del president.
Pel que fa a la responsabilitat, els membres del consell rector han d'exercir el càrrec amb diligència i lleialtat als representats i han de dur una gestió empresarial ordenada; responen solidàriament davant la cooperativa, els socis i els creditors de la societat dels danys que causin per actes contraris a la llei o als estatuts, i pels actes duts a terme sense la diligència que els exigeix el càrrec.
D'altra banda, en el cas que l'activitat de la cooperativa s'estengui en diverses zones o es projecti sobre objectius, fases o seccions diferenciades, els estatuts poden fixar la composició d'un consell rector que reflecteixi aquesta diversitat. Per mitjà d'aquests també es pot garantir que els socis de treball siguin representants en el consell.
En el cas de cooperatives de dos o tres socis aquests es constitueixen alhora en consell rector i en assemblea general. - V. t.: societat cooperativa n f
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cordó d'estor merceritzat, n m
- es cordón de cortina mercerizado
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
