Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "donació" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>
- ca donació, n f
- es donación
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
Definició
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca donació, n f
- es donación
- fr donation
<Notaria > Tipologia documental > Contractes>
Definició
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca donació, n f
- es donación
- fr don
- en donation
<Infermeria > Infermeria medicoquirúrgica>
Definició
Nota
- Per exemple, donació d'òrgans o donació de sang.
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca donació, n f
- es donación
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca donació, n f
- es donación
- fr donation
- en donation
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>
<Empresa > Comptabilitat > Comptabilitat financera>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Comptabilitat Financera I. Comptabilitat Financera II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2011. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/175/175180_GT_TU_Comptabilitat_Financera.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca donació, n f
- es donación, n f
- en donation, n
<Comptabilitat financera>
<Ciències de la salut > Bioètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>
- ca donació, n f
- es donación, n f
- en donation, n
<Bioètica > Reproducció humana > Reproducció assistida>, <Bioètica > Cèl·lules, teixits i òrgans > Trasplantaments i transfusions>, <Bioètica > Recerca>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca donació, n f
- es donación, n f
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca donació, n f
- es donación
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
L'article 531-7 del Codi civil de Catalunya (CCCat) regula la donació i indica que és «l'acte pel qual els donants disposen a títol gratuït d'un bé a favor dels donataris, els quals l'adquireixen si l'accepten en vida d'aquells».
El llibre V (Llei 5/2006, del 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals) regula la donació inter vivos, en l'article esmentat i en els següents. El llibre II del CCCat (Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família) regula les donacions per raó de matrimoni. I el llibre IV (Llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions) regula les donacions realitzades per causa de mort.
L'article 531-9.2 del CCCat especifica que es consideren donacions entre vius les que els donants duen a terme sense considerar el fet de llur mort. I l'article 531-9.3 del CCCat estableix que les donacions són per causa de mort quan els donants les fan considerant llur pròpia mort. L'ajornament del lliurament del bé donat fins al moment de la mort dels donants, o la reserva de l'usdefruit vitalici a favor seu, no confereix a la donació el caràcter de donació per causa de mort.
En la regulació de la donació inter vivos, i en concret en l'article 531-10 del CCCat, s'estableix que per a poder ser donant s'ha de tenir capacitat suficient per a disposar de l'objecte que es dona i s'ha de tenir poder de disposició sobre aquest. D'altra banda, poden acceptar la donació -i, per tant, ser donataris- les persones que tenen capacitat natural (art. 531-21.1 CCCat). En el cas de donacions fetes amb gravàmens, càrregues o modes a persones en potestat parental o posades en tutela o un altre règim de protecció, cal que es dugui a terme l'acceptació amb intervenció o assistència de les persones que estableix el llibre II (art. 531-21.2 CCCat). Els qui serien representats legals dels concebuts, si ja haguessin nascut, poden acceptar les donacions que es facin a favor d'aquests (art. 531-21.3 CCCat). I les donacions fetes a favor dels no-concebuts s'entenen fetes sota condició suspensiva (art. 531-21.4 CCCat).
L'article 531-11 del CCCat determina que l'objecte de la donació pot ser un bé cert i determinat o més d'un. La donació d'una universalitat de coses, empreses i altres conjunts unitaris de béns o agregats de béns s'estén a la totalitat dels elements que la integren o s'hi adscriuen.
La donació s'ha de dur a terme tal com disposa l'article 531-12 del CCCat. En el cas dels béns immobles, perquè sigui vàlida, els donants han de fer la donació -i els donataris acceptar-la- per mitjà d'escriptura pública. Si l'acceptació per part dels donataris es fa en una escriptura posterior o es realitza per mitjà d'una diligència d'adhesió, cal que es notifiqui de manera autèntica als donants, amb vista a la seva validesa. En cas de donació de béns mobles, el legislador català requereix que es dugui a terme per escrit. Només són vàlides les donacions verbals si simultàniament es lliura el bé donat. El lliurament es pot diferir, de manera excepcional, en el cas de les donacions que es fan per motiu de captacions públiques de caràcter benèfic.
Entre els tipus de donacions inter vivos hi ha la donació amb càrrega o modal, que es recull en l'article 531-18 del CCCat, i és una donació onerosa. Segons el precepte, els donants poden imposar als donataris gravàmens, càrregues o modes a favor dels mateixos donants o de terceres persones. Si els gravàmens, càrregues o modes constitueixen una prohibició o una limitació de disposar dels béns donats s'hi aplica l'article 428-6 del CCCat.
L'article 531-16.1 del CCCat regula els casos de donació condicional i a termini. Disposa que en la condició suspensiva els fruits i les rendes del bé donat pertanyen als donants mentre aquella està pendent de compliment. Els successors dels donataris no adquireixen cap dret sobre el bé si ínterim aquests darrers moren. L'apartat segon de l'article estableix que, en una donació sotmesa a termini o a condició resolutòria, els donataris o llurs successors adquireixen els fruits i les rendes del bé o béns donats fins al venciment del termini o fins al compliment de la condició.
S'entén que una donació és remuneratòria quan es fa buscant premi o reconeixement dels mèrits contrets o dels serveis prestats pels donataris, no exigibles jurídicament. Les donacions amb caràcter benèfic es regeixen per les normes de les remuneratòries (art. 531-17 CCCat).
En la donació es pot incorporar una clàusula de reversió (art. 531-19 CCCat); així, el donant pot establir, a termini o condicionalment, que els béns reverteixin al mateix donant, al cònjuge, a l'altre membre de la parella estable o als hereus. També es pot ordenar, sota condició o terminis resolutoris, l'adquisició per una tercera persona dels béns donats.
El donant pot revocar o modificar en qualsevol moment la reversió establerta a favor seu, del seu cònjuge, de l'altre membre de la parella estable o dels seus hereus, per a deixar-la sense efecte o per a designar un nou adquirent dels béns donats. Mentre no es compleixi la condició o el termini establerts, el donant pot revocar o modificar la reversió ordenada a favor de terceres persones. Una vegada produïda la reversió, el bé resta lliure de càrregues o gravàmens imposats pels donataris o titulars successius, els qui responen per l'import perdut per negligència i dels danys i perjudicis causats de mala fe.
La donació amb reserva de la facultat de disposar es regeix pel seu títol constitutiu i, si aquest no estableix una altra cosa, s'entén solament per a actes a títol onerós (art. 531-20.1 CCCat). L'exercici d'aquesta facultat resol la titularitat dels donataris i dels tercers adquirents o titulars de drets, llevat que aquests actuïn de bona fe i segons el que determina la legislació hipotecària (art. 531-20.2 CCCat). En cas que la facultat de disposar s'hagi condicionat a l'estat de necessitat del donant, família o membre de la parella estable, o a autorització o consentiment de persones determinades, es considera el que estableix per a aquests casos l'usdefruit amb facultat de disposar (art. 531-20.3 CCCat).
En la donació, els donants no responen de l'evicció ni dels vicis ocults dels béns donats; no obstant això, si lliuren el bé coneixent que és aliè o que té vicis o defectes ocults hauran d'indemnitzar els donataris de bona fe pels perjudicis soferts (art. 531-13.1 i 531-13.2 CCCat). L'article 531-13.3 del CCCat exceptua la donació modal o amb càrrega, en què els donants sí que han de sanejar el bé, en cas d'evicció o de vicis ocults, fins al valor del gravamen.
Una de les diferències principals entre les donacions inter vivos i les donacions mortis causa és que les primeres són irrevocables i les segones, revocables. La donació és irrevocable des del moment en què els donants coneixen l'acceptació dels donataris o, en el cas de la donació verbal de béns mobles, des del lliurament del bé si es fa en el moment de l'expressió verbal de la donació -sens perjudici de les causes a què fa referència l'article 531-15.1 del CCCat- (art. 531-8.1 CCCat). Els donants no poden revocar la donació motivada per captacions públiques o benèfiques des que manifesten públicament llur voluntat de donar (art. 531-8.2 CCCat).
En les donacions inter vivos, es permet que els donants revoquin la donació una vegada coneguda l'acceptació pels donataris, si s'esdevé alguna de les causes següents (art. 531-15 CCCat): «a) la sobrevinença de fills dels donants, fins i tot si aquests tenien fills amb anterioritat; b) la supervivència dels fills dels donants que aquests creien morts; c) l'incompliment de les càrregues imposades pels donants als donataris; d) la ingratitud dels donataris. Són causes d'ingratitud els actes penalment condemnables que el donatari o donatària faci contra la persona o els béns del donant o la donant, dels fills, del cònjuge o la cònjuge o de l'altre membre de la parella estable, i també, en general, els que representen una conducta amb relació a les mateixes persones no acceptada socialment; e) la pobresa dels donants, sens perjudici del dret d'aliments que correspongui legalment. S'entén per pobresa la manca de mitjans econòmics dels donants per a la seva còngrua sustentació.»
L'apartat segon de l'article 531-15 estableix que en el cas que les donacions siguin oneroses només es poden revocar per incompliment de les càrregues.
Els donants disposen d'un any, a comptar del moment en què es produeix el fet que motiva la donació o des del moment en què coneixen el fet ingrat, per a exercitar l'acció revocatòria. Quan la causa de la revocació constitueix una infracció penal, l'any comença a comptar des de la fermesa de la sentència que la declara. I s'entén nul·la la renúncia anticipada de revocació (art. 531-15.3 CCCat).
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca donació, n f
- es donación
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
La donació es tractava d'un traspàs o una transmissió de drets patrimonials que obeïa a una simple i pura liberalitat. La transmissió no es feia per a acomplir cap deure i no tenia compensació, era gratuïta. Era una institució autònoma, un acte jurídic que no requeria cap causa concreta, però, alhora, era un mitjà d'adquisició per al beneficiari. No obstant això, el dret romà establia límits a aquesta liberalitat que era la causa genèrica de l'acte.
Es partia del fet que la donació implicava una disminució d'un patrimoni i l'enriquiment del donatari; segons aquesta norma, s'entenia que no era donació desprendre's de tot el patrimoni a favor d'algú (cas de prodigalitat). En tot cas s'exigien tres elements perquè fos eficaç: a) el traspàs del dret patrimonial en qüestió; b) l'adquisició del dret patrimonial pel donatari sense cap reciprocitat ni correspondència amb el donant i c) la intenció de dur a terme la donació.
Segons la naturalesa de l'acte patrimonial, es distingien: a) la donació real, que implicava el traspàs de la propietat o la constitució d'un dret real; b) la donació obligatòria, que determinava el naixement d'un dret de crèdit a favor del donatari, i c) la donació alliberadora, que consistia en la remissió d'un deute o una càrrega que afectava el donatari. El dret romà posava límits a la liberalitat del donant; concretament, Justinià exigia que no se superessin els cinc-cents sous, altrament, la donació esdevenia nul·la per excés. Tanmateix, eren excepció d'aquesta norma les donacions que es feien a l'emperador, les que ell pogués fer i les donacions pietoses, si eren per a reconstruir edificis ruïnosos, per a rescatar presoners o per a constituir un dot.
També es recullen figures especials de donacions: a) la donació sub modo, que consistia a gravar el donatari amb una prestació a favor del donant o d'una tercera persona; b) la donació remuneratòria, que es feia per a premiar algun favor o benefici rebut, i c) la donació mortis causa), que es feia en consideració de la mort del causant, i els efectes definitius de la qual no es produïen fins a la mort del donant (aquesta donació no estava vinculada a l'herència, encara que comportés la minoració de l'herència respecte de l'hereu).
Per acabar, cal fer constar que la donació podia ser revocada per ingratitud manifesta del donatari si el donant s'havia reservat aquesta possibilitat.
