Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capsigranyera, n f
ca coliquera, n f alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca herba capsera, n f alt. sin.
ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de cucs, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba felera blanca, n f alt. sin.
ca herba mosquera, n f alt. sin.
ca lledània, n f alt. sin.
ca lledànies, n f pl alt. sin.
ca llengua de passerell, n f alt. sin.
ca orella de rata, n f alt. sin.
ca pi d'olor, n m alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol blanc, n m alt. sin.
ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
ca poliol mascle, n m alt. sin.
ca poliol montà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca te de roca, n m alt. sin.
ca timó blanc, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timó ver, n m alt. sin.
ca timonet blanc, n m alt. sin.
ca tomello mascle, n m alt. sin.
ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
ca capcigranyera, n f var. ling.
ca llengua de passarell, n f var. ling.
ca piliol, n m var. ling.
ca puliol, n m var. ling.
ca puliol de muntanya, n m var. ling.
nc Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera de bou, n f
ca carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
ca carabassera de menjar, n f sin. compl.
ca carabassera de rabequet, n f sin. compl.
ca carabassa (fruit), n f alt. sin.
ca carabassa confitera, n f alt. sin.
ca carabassa de bou, n f alt. sin.
ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
ca carabassa de patatera, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequera, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequet, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequets, n f alt. sin.
ca carabassa de síndria, n f alt. sin.
ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
ca carabassa porquera, n f alt. sin.
ca carabassera de peça, n f alt. sin.
ca carabassera groga, n f alt. sin.
ca carabassera rodona, n f alt. sin.
ca carbassa, n f alt. sin.
ca carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
ca carbassera de bou, n f alt. sin.
ca carbassera de menjar, n f alt. sin.
ca carbassera de peça, n f alt. sin.
ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
ca carbassera patatera, n f alt. sin.
ca rabequera, n f alt. sin.
ca rabequet, n m alt. sin.
ca rabequet (fruit), n m alt. sin.
ca rabequets, n m pl alt. sin.
ca carabassa tossinera, n f var. ling.
ca rabeques, n f pl var. ling.
ca zuca, n f var. ling.
nc Cucurbita maxima Duchesne in Lam.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera de bou, n f
ca carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
ca carabassera de menjar, n f sin. compl.
ca carabassera de rabequet, n f sin. compl.
ca carabassa (fruit), n f alt. sin.
ca carabassa confitera, n f alt. sin.
ca carabassa de bou, n f alt. sin.
ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
ca carabassa de patatera, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequera, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequet, n f alt. sin.
ca carabassa de rabequets, n f alt. sin.
ca carabassa de síndria, n f alt. sin.
ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
ca carabassa porquera, n f alt. sin.
ca carabassera de peça, n f alt. sin.
ca carabassera groga, n f alt. sin.
ca carabassera rodona, n f alt. sin.
ca carbassa, n f alt. sin.
ca carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
ca carbassera de bou, n f alt. sin.
ca carbassera de menjar, n f alt. sin.
ca carbassera de peça, n f alt. sin.
ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
ca carbassera patatera, n f alt. sin.
ca rabequera, n f alt. sin.
ca rabequet, n m alt. sin.
ca rabequet (fruit), n m alt. sin.
ca rabequets, n m pl alt. sin.
ca carabassa tossinera, n f var. ling.
ca rabeques, n f pl var. ling.
ca zuca, n f var. ling.
nc Cucurbita maxima Duchesne in Lam.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera de cabell d'àngel, n f
ca carabassa, n f alt. sin.
ca carabassa de cabell d'àngel, n f alt. sin.
ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
ca carbassa de cabell d'àngel (fruit), n f alt. sin.
nc Cucurbita ficifolia Bouché

<Botànica > cucurbitàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carabassera de cabell d'àngel, n f
ca carabassa, n f alt. sin.
ca carabassa de cabell d'àngel, n f alt. sin.
ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
ca carbassa de cabell d'àngel (fruit), n f alt. sin.
nc Cucurbita ficifolia Bouché

<Botànica > cucurbitàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carrasca, n f
ca alzina carrasca, n f sin. compl.
ca alzina de fulla curta, n f sin. compl.
ca carrascla, n f sin. compl.
ca alzina, n f alt. sin.
ca alzina d'aglà dolç, n f alt. sin.
ca alzina d'aglà dolça, n f alt. sin.
ca alzina de fulla petita, n f alt. sin.
ca alzina de glans dolces, n f alt. sin.
ca alzina glanera, n f alt. sin.
ca bellotera, n f alt. sin.
ca bellotera vera, n f alt. sin.
ca carrasca de bellotes dolces, n f alt. sin.
ca carrasca de glans dolces, n f alt. sin.
ca carrasca femella, n f alt. sin.
ca carrasca mascle, n f alt. sin.
ca carrascla vera, n f alt. sin.
ca carrascot (rebrot), n m alt. sin.
ca carrasquer, n m alt. sin.
ca carrasquera, n f alt. sin.
ca carrasquill (peu jove), n m alt. sin.
ca carrasquissos (peu jove), n m pl alt. sin.
ca carrasquissos (rebrot), n m pl alt. sin.
ca malla (peu jove), n f alt. sin.
ca carrascolla parda, n f var. ling.
nc Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.
nc Quercus rotundifolia Lam. sin. compl.
nc Quercus ballota Desf. var. ling.
nc Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) O. Schwarz ex Trab. var. ling.

<Botànica > fagàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca carrasca, n f
ca alzina carrasca, n f sin. compl.
ca alzina de fulla curta, n f sin. compl.
ca carrascla, n f sin. compl.
ca alzina, n f alt. sin.
ca alzina d'aglà dolç, n f alt. sin.
ca alzina d'aglà dolça, n f alt. sin.
ca alzina de fulla petita, n f alt. sin.
ca alzina de glans dolces, n f alt. sin.
ca alzina glanera, n f alt. sin.
ca bellotera, n f alt. sin.
ca bellotera vera, n f alt. sin.
ca carrasca de bellotes dolces, n f alt. sin.
ca carrasca de glans dolces, n f alt. sin.
ca carrasca femella, n f alt. sin.
ca carrasca mascle, n f alt. sin.
ca carrascla vera, n f alt. sin.
ca carrascot (rebrot), n m alt. sin.
ca carrasquer, n m alt. sin.
ca carrasquera, n f alt. sin.
ca carrasquill (peu jove), n m alt. sin.
ca carrasquissos (peu jove), n m pl alt. sin.
ca carrasquissos (rebrot), n m pl alt. sin.
ca malla (peu jove), n f alt. sin.
ca carrascolla parda, n f var. ling.
nc Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.
nc Quercus rotundifolia Lam. sin. compl.
nc Quercus ballota Desf. var. ling.
nc Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) O. Schwarz ex Trab. var. ling.

<Botànica > fagàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca castanyola, n f
ca castanyola petita, n f alt. sin.
ca clavellina, n f alt. sin.
ca herba serrana, n f alt. sin.
ca herbafam, n f alt. sin.
ca jonc, n m alt. sin.
ca jonca, n f alt. sin.
ca jonça, n f alt. sin.
ca jonça de cordellar, n f alt. sin.
ca jónçara, n f alt. sin.
ca jonquet, n m alt. sin.
ca junça, n f alt. sin.
ca junça d'hort, n f alt. sin.
ca serrada, n f alt. sin.
ca serrana, n f alt. sin.
ca serrana rodona, n f alt. sin.
ca xufa borda, n f alt. sin.
ca xufes, n f pl alt. sin.
ca xufeta, n f alt. sin.
ca xufetes, n f pl alt. sin.
ca xufla, n f alt. sin.
ca xuflera borda, n f alt. sin.
ca jóncera, n f var. ling.
ca jóncia, n f var. ling.
ca júncia, n f var. ling.
ca xunça, n f var. ling.
nc Cyperus rotundus L.
nc Cyperus olivaris Targ. Tozz. var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca castanyola, n f
ca castanyola petita, n f alt. sin.
ca clavellina, n f alt. sin.
ca herba serrana, n f alt. sin.
ca herbafam, n f alt. sin.
ca jonc, n m alt. sin.
ca jonca, n f alt. sin.
ca jonça, n f alt. sin.
ca jonça de cordellar, n f alt. sin.
ca jónçara, n f alt. sin.
ca jonquet, n m alt. sin.
ca junça, n f alt. sin.
ca junça d'hort, n f alt. sin.
ca serrada, n f alt. sin.
ca serrana, n f alt. sin.
ca serrana rodona, n f alt. sin.
ca xufa borda, n f alt. sin.
ca xufes, n f pl alt. sin.
ca xufeta, n f alt. sin.
ca xufetes, n f pl alt. sin.
ca xufla, n f alt. sin.
ca xuflera borda, n f alt. sin.
ca jóncera, n f var. ling.
ca jóncia, n f var. ling.
ca júncia, n f var. ling.
ca xunça, n f var. ling.
nc Cyperus rotundus L.
nc Cyperus olivaris Targ. Tozz. var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

ca cava dolç, n m
es cava dulce
fr cava doux
en sweet cava

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "donc" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota