Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altamira borda, n f
ca altimira, n f alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de riu, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba del colesterol, n f alt. sin.
ca herba del Ter, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
nc Artemisia verlotiorum Lamotte

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altamira borda, n f
ca altimira, n f alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de riu, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba del colesterol, n f alt. sin.
ca herba del Ter, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
nc Artemisia verlotiorum Lamotte

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altimira, n f
ca altamira, n f alt. sin.
ca altamira vera, n f alt. sin.
ca altimires, n f pl alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca artemisa vulgar, n f alt. sin.
ca artemísia, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell blanc, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca donzell fals, n m alt. sin.
ca donzell mascle, n m alt. sin.
ca donzell salvatge, n m alt. sin.
ca donzell vulgar, n m alt. sin.
ca herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de les regles, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba menuda, n f alt. sin.
ca herba pansera, n f alt. sin.
ca herba pulmonera, n f alt. sin.
ca pulmonera, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
ca altamisa, n f var. ling.
ca altimera, n f var. ling.
ca altimiri, n f var. ling.
ca altimiris, n f pl var. ling.
ca altimisa, n f var. ling.
ca alzamires, n f pl var. ling.
ca artemega, n f var. ling.
ca artemeia, n f var. ling.
ca artemenya, n f var. ling.
ca artemèsia, n f var. ling.
ca artemexa, n f var. ling.
ca artemia, n f var. ling.
nc Artemisia vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altimira, n f
ca altamira, n f alt. sin.
ca altamira vera, n f alt. sin.
ca altimires, n f pl alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca artemisa vulgar, n f alt. sin.
ca artemísia, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell blanc, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca donzell fals, n m alt. sin.
ca donzell mascle, n m alt. sin.
ca donzell salvatge, n m alt. sin.
ca donzell vulgar, n m alt. sin.
ca herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de les regles, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba menuda, n f alt. sin.
ca herba pansera, n f alt. sin.
ca herba pulmonera, n f alt. sin.
ca pulmonera, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
ca altamisa, n f var. ling.
ca altimera, n f var. ling.
ca altimiri, n f var. ling.
ca altimiris, n f pl var. ling.
ca altimisa, n f var. ling.
ca alzamires, n f pl var. ling.
ca artemega, n f var. ling.
ca artemeia, n f var. ling.
ca artemenya, n f var. ling.
ca artemèsia, n f var. ling.
ca artemexa, n f var. ling.
ca artemia, n f var. ling.
nc Artemisia vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca artemisa borda, n f
ca botgeta, n f alt. sin.
ca botgeta d'esca, n f alt. sin.
ca botgeta esquera, n f alt. sin.
ca botgetes, n f pl alt. sin.
ca botja d'esca, n f alt. sin.
ca camamilla d'esca, n f alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca herba del reuma, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba santa, n f alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca morenera prima, n f alt. sin.
ca ullastre de frare, n m alt. sin.
ca bogeta, n f var. ling.
ca mançamilla, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
ca oastre de frare, n m var. ling.
nc Phagnalon saxatile (L.) Cass.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca artemisa borda, n f
ca botgeta, n f alt. sin.
ca botgeta d'esca, n f alt. sin.
ca botgeta esquera, n f alt. sin.
ca botgetes, n f pl alt. sin.
ca botja d'esca, n f alt. sin.
ca camamilla d'esca, n f alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca herba del reuma, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba santa, n f alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca morenera prima, n f alt. sin.
ca ullastre de frare, n m alt. sin.
ca bogeta, n f var. ling.
ca mançamilla, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
ca oastre de frare, n m var. ling.
nc Phagnalon saxatile (L.) Cass.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca donzell, n m
ca absenta, n f sin. compl.
ca donzell mascle, n m sin. compl.
ca encens, n m sin. compl.
ca absinti, n m alt. sin.
ca altamira, n f alt. sin.
ca donzell cultivat, n m alt. sin.
ca encensos, n m pl alt. sin.
ca herba de l'absenta, n f alt. sin.
ca herba dels verms, n f alt. sin.
ca herba dels versos, n f alt. sin.
ca herba santa, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca absinci, n m var. ling.
ca aixenç, n m var. ling.
ca aixenços, n m pl var. ling.
ca aixens, n m var. ling.
ca aixensos, n m pl var. ling.
ca aixensus, n m pl var. ling.
ca alsamilla, n f var. ling.
ca artemaga, n f var. ling.
ca artemega, n f var. ling.
ca asensí, n m var. ling.
ca assensi, n m var. ling.
ca assenssí, n m var. ling.
ca axeuxos, n m pl var. ling.
ca punsell, n m var. ling.
ca sensio, n m var. ling.
nc Artemisia absinthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca donzell, n m
ca absenta, n f sin. compl.
ca donzell mascle, n m sin. compl.
ca encens, n m sin. compl.
ca absinti, n m alt. sin.
ca altamira, n f alt. sin.
ca donzell cultivat, n m alt. sin.
ca encensos, n m pl alt. sin.
ca herba de l'absenta, n f alt. sin.
ca herba dels verms, n f alt. sin.
ca herba dels versos, n f alt. sin.
ca herba santa, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca absinci, n m var. ling.
ca aixenç, n m var. ling.
ca aixenços, n m pl var. ling.
ca aixens, n m var. ling.
ca aixensos, n m pl var. ling.
ca aixensus, n m pl var. ling.
ca alsamilla, n f var. ling.
ca artemaga, n f var. ling.
ca artemega, n f var. ling.
ca asensí, n m var. ling.
ca assensi, n m var. ling.
ca assenssí, n m var. ling.
ca axeuxos, n m pl var. ling.
ca punsell, n m var. ling.
ca sensio, n m var. ling.
nc Artemisia absinthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca donzell, n m
ca gripau, n m sin. compl.
ca gripau de fons, n m sin. compl.
ca doncel, n m var. ling.
ca donsell, n m var. ling.
nc Lappanella fasciata
nc Ctenolabrus Iris var. ling.

<Peixos > Làbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca donzell, n m
ca gripau, n m sin. compl.
ca gripau de fons, n m sin. compl.
ca doncel, n m var. ling.
ca donsell, n m var. ling.
nc Lappanella fasciata
nc Ctenolabrus Iris var. ling.

<Peixos > Làbrids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "donzell" dins totes les àrees temàtiques