Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "drago" dins totes les àrees temàtiques
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca te de roca, n m
- ca àrnica, n f sin. compl.
- ca te de l'Aragó, n m sin. compl.
- ca te roquer, n m sin. compl.
- nc Jasonia glutinosa
<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca teleesquí, n m
- ca telearrossegador, n m sin. compl.
- es telearrastre, n m
- es telesquí, n m
- fr remonte-pente, n m
- fr téléski, n m
- fr tire-fesses, n m sin. compl.
- it sciovia, n f
- it skilift, n m
- en drag lift, n
- en ski lift, n
- en ski tow, n
- en surface lift, n
<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Transport per cable > Sistemes i vehicles>
Definició
Nota
-
1. Respecte al telecabina i el telecadira, el teleesquí té els avantatges d'una instal·lació més senzilla, menys afectació pel vent i, en comparació amb els telecadires, menys sensació de fred, per la força que han de fer els esquiadors en ser arrossegats. En canvi, són menys eficients pel que fa al transport, ja que tenen una capacitat més reduïda (màxim dues places) i han de tenir una velocitat més baixa, i treuen espai a la zona esquiable.
Aquests inconvenients fan que actualment es tendeixi a relegar els teleesquís als trajectes més curts i a substituir-los en els altres per telecabines o telecadires. - 2. Cadascun dels elements de transport d'un teleesquí s'anomena arrossegador.
- 3. Els teleesquís formen part dels remuntadors mecànics.
- 4. L'equivalent francès tire-fesses (literalment, 'estiraculs') pertany a un registre col·loquial.
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca Tetragonolobus maritimus
- en Dragon's-teeth
- nc Tetragonolobus maritimus
<Botànica>
Nota
- Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca timó mascle d'Aragó, n m
- ca poliol mascle, n m alt. sin.
- ca timó, n m alt. sin.
- ca timó d'Aragó, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timonet matxo, n m var. ling.
- nc Teucrium polium L. subsp. aragonense (Loscos et J. Pardo) O. Bolòs et Vigo
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca timó mascle d'Aragó, n m
- ca poliol mascle, n m alt. sin.
- ca timó, n m alt. sin.
- ca timó d'Aragó, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timonet matxo, n m var. ling.
- nc Teucrium polium L. subsp. aragonense (Loscos et J. Pardo) O. Bolòs et Vigo
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca toc de sorpresa arrossegat, n m
- es toque de arrastre
- fr coup retenu tiré
- en drag
- en drag bunt
<Esport > Esports de pilota > Beisbol>
Definició
<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca toc de sorpresa arrossegat, n m
- es toque de arrastre
- fr coup retenu tiré
- en drag
- en drag bunt
<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>
Definició
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca trague, n m
- ca tragus, n m
- es trago
- es tragus
- fr tragus
- en tragus
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca trague, n m
- ca tragus, n m sin. compl.
- es trago
- en tragus
- TA tragus
<Anatomia>
<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>
- ca tragus, n m
- ca trague, n m sin. compl.
- es trago
- en tragus
- TA tragus
<Otorinolaringologia > Otologia > Anatomia>
