Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ebri" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua. Literatura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>
- ca intercanvi electrònic de dades, n m
- ca EDI, n m sigla
- es intercambio de datos electrónicos [MX], n m
- es intercambio electrónico de datos, n m
- es intercambio electrónico de documentos, n m
- es EDI, n m sigla
- fr échange de documents informatisé, n m
- fr échange de documents informatisés, n m
- fr échange de données informatisé, n m
- fr échange de données informatisées, n m
- fr échange informatisé de documents, n m
- fr EDI, n m sigla
- en electronic business data interchange, n
- en electronic data interchange, n
- en electronic document exchange, n
- en electronic document interchange, n
- en EBDI, n sigla
- en EDI, n sigla
- it electronic data interchange, n m
- it scambio elettronico di dati, n m
- it scambio elettronico di documenti, n m
- it EDI, n m sigla
<Arts gràfiques. Edició>
Definició
Nota
- 1. S'aplica als mercats francòfons principalment en la norma d'intercanvi electrònic de documents (NEEDA) de l'Associació de Distribuïdors Exclusius de Llibres en Llengua Francesa (ADELF), i als mercats de l'Estat espanyol principalment pel Sistema d'Informa
- 2. La siga EDI correspon a l'equivalent anglès electronic data interchange ('intercanvi electrònic de dades').
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca la configuració de seguretat actual impedeix que l'aplicació obri aquest fitxer
- en the current security settings prevent the application from opening this file
<Localització > Fraseologia>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca les nostres clotxes (plat típic de les Terres de l'Ebre)
- es nuestras clotxes (plato típico de las Tierras del Ebro)
- fr nos clotxes (plat typique de la cuisine des Terres de l'Ebre)
- it le nostre clotxes (piatto tipico delle Terres de l'Ebre)
- en our clotxes (typical dish of Terres de l'Ebre cuisine)
- de unsere Clotxes (typisches Gericht aus Terres de l'Ebre)
<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca llesca clotxa (plat típic de les Terres de l'Ebre)
- es rebanada de pan de payés clotxa (plato típico de las Tierras del Ebro)
- fr tranche de pain paysan Clotxa (plat typique de la cuisine des Terres de l'Ebre)
- it fetta di pane toscano Clotxa (piatto tipico della cucina delle Terres de l'Ebre)
- en clotxa slice of peasant's bread (typical dish of Terres de l'Ebre cuisine)
- de Bauernbrotschnitte Clotxa (typisches Gericht aus Terres de l'Ebre)
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lli, n m
- ca llinet, n m sin. compl.
- ca llinosa (llavor), n f sin. compl.
- ca bri, n m alt. sin.
- ca gra de lli (llavor), n m alt. sin.
- ca herba feridora, n f alt. sin.
- ca lli cultivat, n m alt. sin.
- ca lli ver, n m alt. sin.
- ca llinassa, n f alt. sin.
- ca llinassa (llavor), n f alt. sin.
- ca llinera, n f alt. sin.
- ca llinós, n m alt. sin.
- ca llinós (llavor), n m alt. sin.
- ca llinosa, n f alt. sin.
- ca puça, n f alt. sin.
- ca linós, n m var. ling.
- ca llin, n m var. ling.
- nc Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum
<Botànica > linàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lli, n m
- ca llinet, n m sin. compl.
- ca llinosa (llavor), n f sin. compl.
- ca bri, n m alt. sin.
- ca gra de lli (llavor), n m alt. sin.
- ca herba feridora, n f alt. sin.
- ca lli cultivat, n m alt. sin.
- ca lli ver, n m alt. sin.
- ca llinassa, n f alt. sin.
- ca llinassa (llavor), n f alt. sin.
- ca llinera, n f alt. sin.
- ca llinós, n m alt. sin.
- ca llinós (llavor), n m alt. sin.
- ca llinosa, n f alt. sin.
- ca puça, n f alt. sin.
- ca linós, n m var. ling.
- ca llin, n m var. ling.
- nc Linum usitatissimum L. subsp. usitatissimum
<Botànica > linàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca madrilla, n f
- nc Parachondrostoma miegii
- nc Chondrostoma toxostoma miegii var. ling.
- es madrilla, n f
- fr toxostome, n m
- en Ebro nase, n
<Peixos > Ciprínids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca madrilla, n f
- nc Parachondrostoma miegii
- nc Chondrostoma toxostoma miegii var. ling.
- es madrilla, n f
- fr toxostome, n m
- en Ebro nase, n
<Peixos > Ciprínids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca masera, n f
- ca herba del cor, n f sin. compl.
- ca pebrotera borda, n f sin. compl.
- ca herba bormera, n f alt. sin.
- ca herba del bagul, n f alt. sin.
- ca herba del borm, n f alt. sin.
- ca herba del bri, n f alt. sin.
- ca herba del verí, n f alt. sin.
- ca masera vera, n f alt. sin.
- ca maseres, n f pl alt. sin.
- ca pebrotera boscana, n f alt. sin.
- ca vincetoxi, n m alt. sin.
- ca pubrutera borda, n f var. ling.
- ca vincetocci, n m var. ling.
- nc Vincetoxicum hirundinaria Medik.
- nc Cynanchum vincetoxicum (L.) Pers. sin. compl.
- nc Antitoxicum officinale (Moench) Pobed. var. ling.
- nc Vincetoxicum officinale Moench var. ling.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca masera, n f
- ca herba del cor, n f sin. compl.
- ca pebrotera borda, n f sin. compl.
- ca herba bormera, n f alt. sin.
- ca herba del bagul, n f alt. sin.
- ca herba del borm, n f alt. sin.
- ca herba del bri, n f alt. sin.
- ca herba del verí, n f alt. sin.
- ca masera vera, n f alt. sin.
- ca maseres, n f pl alt. sin.
- ca pebrotera boscana, n f alt. sin.
- ca vincetoxi, n m alt. sin.
- ca pubrutera borda, n f var. ling.
- ca vincetocci, n m var. ling.
- nc Vincetoxicum hirundinaria Medik.
- nc Cynanchum vincetoxicum (L.) Pers. sin. compl.
- nc Antitoxicum officinale (Moench) Pobed. var. ling.
- nc Vincetoxicum officinale Moench var. ling.
<Botànica > asclepiadàcies>
