Cercaterm

Nota

• Àmbit: Catalunya
• La denominació regidor és aliena a la tradició jurídica catalana; no obstant això, la Constitució de Cadis, en tant que origen de les institucions municipals modernes, l'acull, a conseqüència de l'adopció del model municipal imperant a la Corona de Castella i d'origen medieval. En aquest sentit, cal referir-se concretament als regidores, que eren designats pel monarca i eren sota la presidència del corregidor o alcalde mayor i formaven el regimiento, òrgan col·legiat de govern municipal.
  Contràriament, a la Corona d'Aragó, la gestió dels interessos municipals s'encomanava a un òrgan, el Consell General, integrat pels consellers, els quals presentaven un clar caràcter representatiu en relació amb els diferents estaments ciutadans. La Constitució del 1812, que, com s'ha comentat, va acollir el model castellà, va incloure també els regidors dins l'organigrama de l'ajuntament. Aquesta inclusió es va produir en les diverses lleis municipals que es van succeir al llarg del segle XIX i principis del XX, si bé varia el grau de representativitat i democraticitat de l'elecció que se'n fa, així com la integració en un òrgan de gestió realment actiu o merament deliberant.
  En el marc del segle XX, cal destacar la legislació republicana de règim local i, concretament, la Llei municipal de Catalunya del 5 de gener de 1934, en la qual es recupera, d'una manera coherent amb la tradició jurídica catalana, la denominació conseller, en referència als membres del plenari de govern municipal, si bé la denominació regidor es conserva en el si de la comissió de govern, per als tinents d'alcalde, que són anomenats consellers regidors. Evidentment, la irrupció del franquisme posa fi a la vigència de la normativa esmentada, així com a la importància de la figura dels regidors, en la mesura que l'ajuntament esdevé un òrgan estatal, essencialment centrat a l'entorn de la figura de l'alcalde.
  La primera i principal referència als regidors ja apareix en el si del mateix text constitucional. Així, en primer lloc, l'article 137 caracteritza els municipis en tant que elements d'organització de l'estructura territorial de l'Estat, i els atorga un marge d'autonomia per a gestionar llurs interessos, i, en segon lloc, l'article 140 de la Constitució espanyola, tot reiterant aquest caràcter autònom i atorgant-los personalitat jurídica plena, estableix que llur govern i administració corresponen als respectius ajuntaments, integrats per l'alcalde i els regidors.
  D'altra banda, igualment el text constitucional ja aborda la mateixa manera d'elecció d'aquests darrers, i determina que és per mitjà del sufragi universal, igual, directe i secret entre els veïns, d'acord amb la forma que concretament estableixi la llei. Finalment, en relació amb el text constitucional, cal assenyalar que s'atorga als regidors -a excepció dels casos especials de consell obert- la responsabilitat d'elegir l'alcalde.
  El desenvolupament legal de la manera d'elecció dels regidors a què abans s'ha fet referència és recollit per la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), concretament, pels articles 176 i següents. Per mitjà d'aquests preceptes es determinen les causes d'ineligibilitat per al càrrec de regidor, les d'incompatibilitat amb aquesta condició, el nombre de regidors que, en funció de la població del municipi, és escollit a cada terme municipal-circumscripció, la convocatòria i el procediment electoral, la duració i l'extinció de llur mandat, així com el procediment de constitució, que fan ells mateixos, de les corporacions municipals.
  Pel que fa a aquesta darrera qüestió, els regidors tenen, com s'ha dit, un paper central, ja que es considera constituïda una corporació municipal, en la corresponent sessió pública posterior a la celebració de les eleccions, quan precisament hi concorrin, en els termes de l'article 195 de la LOREG, els regidors que hagin resultat electes. D'altra banda, cal destacar, en relació amb aquesta normativa electoral, la regulació del procediment per mitjà del qual, en la mateixa sessió de constitució de la corporació, s'elegeix l'alcalde, el qual és, en tot cas, un dels regidors (art. 196 LOREG).
  Tocant a la naturalesa jurídica i a les funcions dels regidors, cal recórrer a la Llei reguladora de les bases del règim local (LRBRL), que inclou els regidors dins l'esfera organitzativa municipal, això és, en el si de l'ajuntament, el qual integren juntament amb l'alcalde o l'alcaldessa, i els són conferits el govern i l'administració municipals (art. 19 LRBRL). No cal oblidar, tampoc, i així ho especifica també el precepte esmentat en l'apartat 2, la reiteració legal de la previsió constitucional d'elecció popular dels regidors, així com l'elecció de l'alcalde que duen a terme ells mateixos. A més, en relació amb els òrgans de l'ajuntament, els regidors tenen un paper força destacat també en aquest àmbit, ja que el conjunt de regidors integra, sota la presidència de l'alcalde o l'alcaldessa, el ple, òrgan central dins l'ajuntament, en el qual, tal com han assenyalat diversos autors, es combinen funcions típicament administratives amb altres de polítiques i, fins i tot, pràcticament parlamentàries (art. 22 LBBRL).
  D'altra banda, tenen igualment la condició de regidors els tinents d'alcalde (art. 23.3 LBBRL), així com els membres de la comissió de govern (art. 23.1 LRBRL), en els casos en què existeixi. Cal destacar, també, la posició dels regidors en relació amb la composició de les diputacions provincials, d'acord amb les previsions dels articles 202 i següents de la LOREG.
  Pel que fa a Catalunya, la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC) fa referència, a més, òbviament, dels òrgans esmentats anteriorment, a la comissió especial de comptes, d'existència necessària en tots els ajuntaments, i formada per regidors (art. 56 LMRLC), com les comissions d'estudi, d'informe o de consulta (art. 57 LMRLC), o -per bé que, en aquest cas, no íntegrament- els òrgans territorials de gestió desconcertada de l'article 58 de l'LMRLC, i la presidència dels òrgans de participació sectorial de l'article 59 de l'LMRLC, i dels grups de població que formen nuclis separats i constituïts en tant que òrgans territorials de participació (art. 62 LMRLC). Finalment, cal fer referència a la Llei 6/1987, del 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya, la qual atorga als regidors, d'acord amb les normes d'elecció que estableixen l'article 20 i següents, la condició de membres dels consells comarcals.
  Pel que fa al que es pot anomenar l'estatut del regidor, és exposat als articles del 73 al 78 de l'LRBRL i del 147 al 155 de l'LMRLC, que estableixen un règim jurídic del qual esdevé especialment destacable el dret a obtenir de l'alcalde o l'alcaldessa, o la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions dels serveis de la corporació que estiguin en poder seu i siguin necessaris per a dur a terme la funció de regidor. Aquesta previsió, que inicialment apareix en l'article 77 de l'LRBRL, és àmpliament desenvolupada per l'article 149 de l'LMRLC. Cal fer notar que l'LMRLC continua amb la tradició castellana en relació amb la utilització del terme regidor, si bé l'article 45.3 disposa que els ajuntaments en què ha tingut predomini al llarg de la història una denominació diferent per als regidors, es pot emprar indistintament aquella o la legalment establerta.
  Finalment, cal referir-se als casos de cessació de la condició de regidor, entre els quals es distingeix entre els de caràcter habitual i els excepcionals. Dins el primer grup trobem l'extinció del mandat que ocupen, pel transcurs de quatre anys des que van ser elegits, tal com disposa l'article 194 de la LOREG, amb la precisió que, un cop finalitzat el mandat, els membres de les corporacions cessants continuen exercint llurs funcions, per bé que només en l'administració ordinària municipal, i fins a la presa de possessió dels successors corresponents.
  Pel que fa als casos excepcionals, l'article 61 de l'LRBRL estableix que el Consell de Ministres dissolgui els òrgans de les corporacions locals a iniciativa pròpia i amb el coneixement del consell de govern autonòmic corresponent, o si ho ha sol·licitat aquest darrer, sempre que hi hagi un acord favorable previ del Senat. No obstant això, aquesta mesura, sens dubte extrema, només es podria dur a terme en casos de gestió municipal greument perniciosa per als interessos generals que representi l'incompliment de les obligacions constitucionals que té encomanades.
  Un cop feta aquesta dissolució per reial decret, i produïda, doncs, la cessació consegüent dels regidors en els seus càrrecs, l'article 183 de la LOREG estableix la necessitat de convocar eleccions parcials per a constituir una nova corporació en el termini de tres mesos, tret dels casos en què l'anterior comporti per a aquesta corporació un mandat inferior a un any. En aquest darrer cas, o, en tot cas, fins al moment en què sigui constituïda la nova corporació, s'atribueix l'administració ordinària a una comissió gestora designada per la diputació provincial o la comunitat autònoma, el nombre de membres de la qual no pot excedir del legal que estableix la corporació.