Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "eficcia" dins totes les àrees temàtiques
<Política>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca blanqueig lila, n m
- ca blanqueig violeta, n m
- es lavado de imagen morado, n m
- es lavado de imagen púrpura, n m
- es lavado lila, n m
- es lavado morado, n m
- es purplewashing, n m
- fr lavage de l'image violette, n m
- fr lavage violet, n m
- fr purplewashing, n m
- it lavaggio di faccia violetta, n m
- it lavaggio lilla, n m
- it purplewashing, n m
- pt lavagem de imagem púrpura, n m
- pt lavagem lilás, n m
- pt purplewashing, n m
- en purplewashing, n
<Política>
Definició
Nota
- Els adjectius lila i violeta, presents en les denominacions catalanes blanqueig lila i blanqueig violeta, respectivament, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, responen al fet que el color lila (o violeta) s'ha identificat tradicionalment amb el moviment feminista.
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>, <Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca blanqueig lila, n m
- ca blanqueig violeta, n m
- es lavado de imagen morado, n m
- es lavado de imagen púrpura, n m
- es lavado lila, n m
- es lavado morado, n m
- es purplewashing, n m
- fr lavage de l'image violette, n m
- fr lavage violet, n m
- fr purplewashing, n m
- it lavaggio di faccia violetta, n m
- it lavaggio lilla, n m
- it purplewashing, n m
- pt lavagem de imagem púrpura, n m
- pt lavagem lilás, n m
- pt purplewashing, n m
- en purplewashing, n
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>, <Empresa > Comunicació empresarial>
Definició
Nota
- Els adjectius lila i violeta, presents en les denominacions catalanes blanqueig lila i blanqueig violeta, respectivament, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, responen al fet que el color lila (o violeta) s'ha identificat tradicionalment amb el moviment feminista.
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>, <Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca blanqueig roig, n m
- es lavado rojo, n m
- es redwashing, n m
- fr lavage de l'image rouge, n m
- fr lavage rouge, n m
- fr redwashing, n m
- it lavaggio di faccia rosso, n m
- it lavaggio rosso, n m
- it redwashing, n m
- pt lavagem d'imagem vermelha, n f
- pt lavagem vermelha, n f
- pt redwashing, n m
- en redwashing, n
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>, <Empresa > Comunicació empresarial>
Definició
Nota
- L'adjectiu roig, present en les denominació catalana blanqueig roig, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, respon al fet que el color vermell (anomenat roig tradicionalment en català amb aquest sentit) s'ha identificat històricament amb els moviments socials i polítics d'esquerra, partidaris de la igualtat social.
<Política>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca blanqueig roig, n m
- es lavado rojo, n m
- es redwashing, n m
- fr lavage de l'image rouge, n m
- fr lavage rouge, n m
- fr redwashing, n m
- it lavaggio di faccia rosso, n m
- it lavaggio rosso, n m
- it redwashing, n m
- pt lavagem d'imagem vermelha, n f
- pt lavagem vermelha, n f
- pt redwashing, n m
- en redwashing, n
<Política>
Definició
Nota
- L'adjectiu roig, present en les denominació catalana blanqueig roig, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, respon al fet que el color vermell (anomenat roig tradicionalment en català amb aquest sentit) s'ha identificat històricament amb els moviments socials i polítics d'esquerra, partidaris de la igualtat social.
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cara, n f
- es cara
- fr face
- it faccia
- en face
- de Fläche
<Gemmologia > Característiques cristal·lines externes>
Definició
Nota
- La morfologia externa d'un cristall és la manifestació de la seva estructura interna; per tant, les cares són paral·leles a plans reals o possibles del cristall.
<Arts > Cinema>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ciència-ficció, n f
- es ciencia ficción, n f
- fr science-fiction, n f
- en science fiction, n
<Cinema>
<Arts > Cinema>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cinema de ciència-ficció, n m
- es cine de ciencia ficción, n m
- fr cinéma de science fiction, n m
- en science fiction cinema, n
- en science-fiction cinema, n
<Cinema>
<Arts > Cinema>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cinema de ficció, n m
- es cine de ficción, n m
- fr cinéma de fiction, n m
- fr film de fiction, n m
- en fiction film, n
<Cinema>
<Arts > Cinema>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cinema documental, n m
- ca cinema de no-ficció, n m sin. compl.
- es cine documental, n m
- es documental, n m
- fr cinéma documentaire, n m
- fr documentaire, n m
- fr film documentaire, n m
- en documentary, n
- en documentary cinema, n
- en documentary film, n
- en non-fiction film, n
<Cinema>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clàusula de sanejament per evicció, n f
- es cláusula de saneamiento por evicción
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
S'ha fet referència al sanejament per evicció en el context del contracte de compravenda, ja que en el negoci jurídic és on aquesta figura té més rellevància, sens perjudici que es pugui aplicar a qualsevol contracte onerós amb obligació de lliurar. L'obligació de sanejament per evicció no cal que es reculli expressament en el contracte perquè produeixi efectes, segons el que disposa l'article 1475.2 del Codi civil espanyol (CC). Ara bé, els contractants poden augmentar, disminuir o suprimir aquesta obligació legal de la part venedora (o transmitent, en general) (art. 1475.3 CC), sempre que, en el cas de la supressió, no hi hagi mala fe de la part venedora o transmitent, cas en què el pacte és nul (art. 1476 CC). A més a més, si la part compradora renuncia al dret que té al sanejament per evicció, en cas que aquest es produeixi, la part venedora li ha de lliurar igualment el preu de la cosa venuda en el temps de l'evicció, llevat que la part compradora hagi dut a terme la renúncia amb coneixement dels riscos de l'evicció i sotmetent-se a les conseqüències corresponents (art. 1477 CC).
A manca de pacte sobre el sanejament per evicció o si simplement aquesta obligació es reflecteix en el contracte (sense augmentar ni disminuir el contingut d'aquest deure legal), i òbviament sempre que es produeixi l'evicció, la part compradora té dret a exigir de la part venedora el següent (art. 1478 CC): la restitució del preu que tingui la cosa venuda en el temps de l'evicció (tant si és més alt com més baix que el preu de venda); els fruits i rendiments si, en el procediment pel qual la part compradora ha patit l'evicció, se l'ha condemnat a lliurar-los a l'altra part; les costes del plet que ha originat l'evicció i també les del judici, que, eventualment, hagi seguit la part compradora contra la part venedora per al sanejament; les despeses del contracte, si les ha satisfet la part compradora; els danys i interessos i les despeses voluntàries o d'ornamentació, si la part venedora tenia mala fe i la part compradora tenia bona fe.
Pel que fa a la pèrdua per evicció d'una part de la cosa venuda de prou importància perquè, sense aquesta part, la part compradora no hagi adquirit el tot, pot exigir la rescissió del contracte, amb l'obligació de retornar la cosa sense més gravàmens que els que tenia en el moment d'adquirir-la (art. 1479.1 CC). Es determina la mateixa solució en cas que es venguin dues o més coses conjuntament, per un preu alçat o particular per a cadascuna, si consta clarament que la part compradora no n'ha comprat una o unes sense l'altra o les altres (art. 1479.2 CC).
Finalment, en cas que l'evicció es produeixi sobre una finca gravada amb una càrrega o servitud no aparent que no consta a l'escriptura, la part compradora d'aquesta finca pot demanar la rescissió del contracte o la indemnització corresponent, sempre que es pugui presumir que l'adquirent no l'hauria adquirit si hagués conegut aquella càrrega o servitud. En el termini d'un any des de l'atorgament de l'escriptura, la part compradora pot exercir l'acció rescissòria o sol·licitar la indemnització. Transcorregut aquest temps, la part compradora només pot reclamar la indemnització dins el termini d'un any a comptar del dia en què va descobrir la càrrega o servitud (art. 1483 CC). - V. t.: evicció n f
