Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "elaci�" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca obertura relativa, n f
- ca relació focal, n f sin. compl.
- ca velocitat de la lent, n f sin. compl.
- es abertura relativa
- es apertura relativa
- es razón focal
- es velocidad de la lente
- en focal ratio
- en lens speed
- en relative aperture
- sbl N
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- Habitualment l'obertura relativa s'expressa per mitjà de valors discrets mitjançant el nombre f.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Arts > Fotografia > Fotografia digital>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la fotografia digital [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/261/>
- ca obertura relativa, n f
- ca relació focal, n f sin. compl.
- es abertura relativa, n f
- es relación focal, n f
- en f-ratio, n
- en focal ratio, n
- en relative aperture, n
<Fotografia digital > Atributs>
Definició
Nota
- L'obertura relativa s'expressa per mitjà del nombre f.
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca palma d'oli americana, n f
- es palma de manteca
- es palmiche
- fr palmier à huile d'Amérique
- en American oil palm
- nc Elaeis oleifera
<Botànica>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca palmera d'oli, n f
- ca palma d'oli, n f alt. sin.
- ca palmera, n f alt. sin.
- nc Elaeis guineensis Jacq.
<Botànica > palmes / arecàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca palmera d'oli, n f
- ca palma d'oli, n f alt. sin.
- ca palmera, n f alt. sin.
- nc Elaeis guineensis Jacq.
<Botànica > palmes / arecàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca palmera d'oli, n f
- es corozo
- es palma aceitera
- es palma africana
- es palma de aceite
- es palmera africana
- es palmera de aceite
- fr cro-cro
- fr palme à huile
- fr palmiste épineux
- en African oil palm
- en oil palm
- nc Elaeis guineensis
<Botànica>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca paper semàntic, n m
- ca cas profund, n m sin. compl.
- ca funció semàntica, n m sin. compl.
- ca paper temàtic, n m sin. compl.
- ca relació semàntica, n m sin. compl.
- es función semántica
- es papel semántico
- es papel temático
- es relación semántica
- fr fonction sémantique
- fr relation sémantique
- fr rôle sémantique
- fr rôle thématique
- en semantic function
- en semantic relation
- en semantic role
- en thematic role
- en theta role
<Lingüística>
Definició
Nota
- En el sintagma nominal l'atac dels serbis als croats, per exemple, els arguments nominals els serbis i els croats mantenen una relació semàntica amb el nucli del sintagma, el nom atac, que es pot caracteritzar com segueix: els serbis s'identifiquen amb l'agent de l'atac i els croats amb el pacient de l'atac. Les mateixes relacions semàntiques, d'altra banda, s'estableixen entre el verb i els arguments nominals de l'oració Els serbis atacaren els croats. En general, s'accepta que tots els arguments nominals reben un (i un únic) paper semàntic i que tots els elements predicatius assignen paper semàntic als arguments nominals que subcategoritzen. La nòmina de papers semàntics varia segons els investigadors. Tot i amb això, són papers comunament acceptats l'agent, el pacient, el tema, l'instrumental, el comitatiu, l'experimentador, el benefactiu, l'origen, la meta, el locatiu, la ruta i el temps. El paper semàntic constitueix un concepte central en la gramàtica de casos, en la qual rep el nom de cas profund o simplement cas, i en el mòdul de la teoria temàtica de la teoria del règim i del lligam, en el qual rep el nom de paper temàtic.
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- ca n m
- ca n f sin. compl.
- es n f
- es n m
- es n m
- en n
- en n
- en n
<Química > Química analítica>
Definició
Nota
<Química > Química analítica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pic cromatogràfic, n m
- ca banda d'elució, n f sin. compl.
- es banda de elución
- es pico cromatográfico
- en chromatographic peak
- en elution band
<Química > Química analítica>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca reducció relació, n f
- es reducción relación, n f
- fr réduction relation, n f
- en reduction relation, n
- de Kürzung Beziehung, n f
<Enginyeria>
