Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "empedreïment" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI empoderament, empoderar i empoderar-se o bé apoderament, apoderar i apoderar-se?
- es (empoderament) empoderamiento, n m
- es (empoderar) empoderar, v tr
- es (empoderar-se) empoderarse, v intr pron
- en (empoderament) empowerment, n
- en (empoderar) empower, to, v tr
- en (empoderar-se) empower [myself, yourself, etc.], to, v intr
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
Els motius de la tria normativa de empoderament i empoderar (o empoderar-se) són els següents:
(1) Són formes més precises perquè no tenen cap altre significat (a diferència de apoderament-apoderar, que són formes ja existents en la llengua amb altres significats).
(2) Tenen un ús oral i escrit més gran.
(3) Són paral·leles a les formes creades en altres llengües romàniques (sobretot, castellà i portuguès) i més pròximes a les formes angleses originals.
(4) Pel que fa estrictament a les formes verbals, empoderar i empoderar-se són més adequades perquè, pel fet de ser noves, poden adquirir l'ús transitiu i intransitiu pronominal habitual en totes les llengües (empoderar algú, algú empoderar-se), mentre que en apoderar l'ús pronominal amb un complement de tipus preposicional (apoderar-se d'alguna cosa) és tan habitual que fa difícil per al verb adquirir una altra estructura sintàctica.
Els equivalents castellans són empoderamiento, empoderar i empoderarse; els francesos, autonomiser, rendre autonome i se rendre autonome; els portuguesos, empoderamento, empoderar i empoderar-se, i els anglesos, empowerment, to empower i to empower [myself, yourself, etc.].
L'empoderament és el procés pel qual una persona o un grup social aconsegueixen la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.
Anàlogament, el verb empoderar fa referència a l'acció de fer que una persona o un grup social aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals, mentre que el verb empoderar-se es refereix a l'acció d'aconseguir un mateix aquesta força o aquests mitjans.
Nota
- 1. El cas del castellà és una mica diferent, ja que la forma empoderamiento es documenta en textos antics d'aquesta llengua amb el mateix significat que apoderamiento, a diferència del que succeeix en català, en què la forma tradicional era únicament apoderament.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de empoderament, empoderar i empoderar-se al Cercaterm i la Neoloteca.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ACE-FTS, n m
- ca Atmospheric Chemistry Experiment-Fourier Transform Spectrometer, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Dispersòmetre instal·lat a bord del satèl·lit SCISAT-1 destinat majoritàriament a l'estudi de gasos traça a l'atmosfera (CFC-11, CFC-12, CH4, ClONO2, CO, H2O, HCl, HF, HNO3, N2O, N2O5, NO2 i O3).
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRoc-IRom [2000 a 5500 nm (160 bandes)] i de l'IRom-IRol [5500 a 13000 nm (50 bandes)] amb una resolució espacial horitzontal de 500000 m i vertical entre 1000 m i 2000 m.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ACE-FTS, n m
- ca Atmospheric Chemistry Experiment-Fourier Transform Spectrometer, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Dispersòmetre instal·lat a bord del satèl·lit SCISAT-1 destinat majoritàriament a l'estudi de gasos traça a l'atmosfera (CFC-11, CFC-12, CH4, ClONO2, CO, H2O, HCl, HF, HNO3, N2O, N2O5, NO2 i O3).
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRoc-IRom [2000 a 5500 nm (160 bandes)] i de l'IRom-IRol [5500 a 13000 nm (50 bandes)] amb una resolució espacial horitzontal de 500000 m i vertical entre 1000 m i 2000 m.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ACE-FTS, n m
- ca Atmospheric Chemistry Experiment-Fourier Transform Spectrometer, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Dispersòmetre instal·lat a bord del satèl·lit SCISAT-1 destinat majoritàriament a l'estudi de gasos traça a l'atmosfera (CFC-11, CFC-12, CH4, ClONO2, CO, H2O, HCl, HF, HNO3, N2O, N2O5, NO2 i O3).
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRoc-IRom [2000 a 5500 nm (160 bandes)] i de l'IRom-IRol [5500 a 13000 nm (50 bandes)] amb una resolució espacial horitzontal de 500000 m i vertical entre 1000 m i 2000 m.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca APEX, n m
- ca Airborne PRISM Experiment, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Sensor aeroportat destinat majoritàriament a l'estudi de la superfície terrestre que permet obtenir imatges pancromàtiques [380 a 2500 nm] en 300 bandes (unes 110 bandes entre 380 i 1000 nm i unes 190 bandes entre 900 i 2500 nm) amb una amplada de banda inferior a 10 nm (i inferior a 5 nm en l'interval [560,780 nm]).
A una altitud de 2000 m sobre el nivell del terreny permet obtenir una resolució espacial al nadir de 0.96 m (1.02 m als extrems laterals de la imatge i 1.397 m en el cas més extrem d'apuntament transversal a la traça). Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial, a l'altitud indicada, de 0.9973 km (dallada). Presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça (±20°).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca APEX, n m
- ca Airborne PRISM Experiment, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Sensor aeroportat destinat majoritàriament a l'estudi de la superfície terrestre que permet obtenir imatges pancromàtiques [380 a 2500 nm] en 300 bandes (unes 110 bandes entre 380 i 1000 nm i unes 190 bandes entre 900 i 2500 nm) amb una amplada de banda inferior a 10 nm (i inferior a 5 nm en l'interval [560,780 nm]).
A una altitud de 2000 m sobre el nivell del terreny permet obtenir una resolució espacial al nadir de 0.96 m (1.02 m als extrems laterals de la imatge i 1.397 m en el cas més extrem d'apuntament transversal a la traça). Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial, a l'altitud indicada, de 0.9973 km (dallada). Presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça (±20°).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca APEX, n m
- ca Airborne PRISM Experiment, n m sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>
Definició
Sensor aeroportat destinat majoritàriament a l'estudi de la superfície terrestre que permet obtenir imatges pancromàtiques [380 a 2500 nm] en 300 bandes (unes 110 bandes entre 380 i 1000 nm i unes 190 bandes entre 900 i 2500 nm) amb una amplada de banda inferior a 10 nm (i inferior a 5 nm en l'interval [560,780 nm]).
A una altitud de 2000 m sobre el nivell del terreny permet obtenir una resolució espacial al nadir de 0.96 m (1.02 m als extrems laterals de la imatge i 1.397 m en el cas més extrem d'apuntament transversal a la traça). Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial, a l'altitud indicada, de 0.9973 km (dallada). Presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça (±20°).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bronzejament, n m
- ca embruniment, n m sin. compl.
- ca emmoreniment, n m sin. compl.
- es bronceado
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càrex sempervirent, n m
- ca càrex sempreverd, n m alt. sin.
- nc Carex sempervirens Vill.
<Botànica > ciperàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càrex sempervirent, n m
- ca càrex sempreverd, n m alt. sin.
- nc Carex sempervirens Vill.
<Botànica > ciperàcies>
