Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "empresari" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca empresari | empresària, n m, f
- es empresario
- en businessman
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca empresari | empresària, n m, f
- es empresario
- fr entrepreneur
- en businessman
<Auditoria i comptabilitat > Professionals>
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca empresari | empresària, n m, f
- es empresario
- en businessman | businesswoman
- en entrepreneur
<Economia i empresa>
Definició
<Economia. Empresa > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca empresari | empresària, n m, f
- es empresario
- fr entrepreneur
- en enterpriser
- en entrepreneur
<Economia. Empresa > Ocupacions>
Definició
<Arts > Circ>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>
- ca empresari | empresària, n m, f
- es empresario
- fr imprésario
- it impresario
- en manager
- en producer
<Circ > Gestió empresarial>
Definició
Nota
- L'equivalent anglès manager s'utilitza preferentment en anglès britànic.
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca empresari | empresària, n m, f
- es empresario | empresaria, n m, f
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca empresari | empresària, n m, f
- es empleador | empleadora
- es empresario | empresaria
- fr employeur | employeuse
- en employer
<Negociació col·lectiva > Agents>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca empresari | empresària, n m, f
- es empresario | empresaria
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'article 1 del Codi de comerç (CCom) del 1885 defineix el concepte de empesari o empresària, tot i que no utilitza aquest terme sinó el de comerciant: persona que té capacitat legal per a exercitar el comerç i s'hi dedica habitualment. Segons el CCom, són comerciants les companyies mercantils o industrials que es constitueixen segons el CCom; ara bé, les lleis especials i la doctrina mercantilista no fan servir el substantiu comerciant sinó el terme empresari o empresària.
El CCom dona les característiques principals dels empresaris: a) pot ser persona física -empresari individual-, o persona jurídica, -empresari social- (societats de capital i societats de persones).
En la concepció d'empresari com a persona social i el concepte del CCom s'hi inclouen les grans societats com són les societats de cartera (hòldings) i les societats petites com són les pimes; b) desenvolupa una activitat professional, que es manifesta a l'exterior i que s'exerceix públicament; c) desenvolupa una activitat d'organització d'elements personals i materials que són el mitjà per a la producció de béns o la prestació de serveis per al mercat on desenvolupa l'activitat. Aquesta funció d'organització té un caràcter instrumental per a la gestió empresarial; d'aquesta manera es generen tot un seguit de relacions jurídiques de naturalesa diversa que comporten que els elements que configuren l'empresa tinguin un valor superior al que tindrien d'una manera aïllada. L'empresari és titular dels drets i de les relacions jurídiques que subscriu per al desenvolupament de la seva empresa, i d) desenvolupa una activitat empresarial en nom propi amb un poder d'iniciativa i de gestió propis i, en conseqüència, és responsable dels actes de comerç que executa i dels contractes de què és part.
Quan una persona física o jurídica es qualifica d'empresària se sotmet a un règim jurídic especial consistent en el fet que: a) queda sotmès a totes les disposicions que l'afecten contingudes en el CCom; b) els contractes que signa esdevenen contractes mercantils, i c) té una regulació especial davant el règim civil general i se sotmet a un estatut jurídic concret i especial.
L'estatut jurídic de l'empresari és un règim jurídic especial i es caracteritza per:
1. COMPTABILITAT ORDENADA. L'empresari té l'obligació de portar una comptabilitat ordenada, de conformitat amb el que disposa el CCom en els articles 25 i següents, i adequada a la seva activitat. També ha de fer un seguiment cronològic de les seves operacions amb l'elaboració periòdica de balanços i inventaris. Els llibres obligatoris de l'empresari són: el llibre d'inventaris i comptes anuals, el llibre diari i, com a llibres especials de l'empresari, destaca el llibre d'actes. Els documents que constitueixen els comptes anuals són el balanç, el compte de pèrdues i guanys i la memòria. L'incompliment d'aquesta obligació legal pot comportar que en el cas de concurs, aquest concurs sigui declarat nul.El Reglament del Registre Mercantil (RRM) determina els requisits de veracitat que han de complir els llibres de l'empresari. Els llibres es poden presentar en format digital perquè els legalitzin. L'empresari té l'obligació de conservar els llibres, la correspondència i la documentació per un període de sis anys a comptar de la darrera data inclosa en els llibres. La comptabilitat de l'empresari es considera secreta excepte en el cas que sigui requerit per presentar els llibres.
2. INSCRIPCIÓ EN EL REGISTRE MERCANTIL. Una altra de les obligacions que comporta l'estatut de l'empresari és el caràcter facultatiu (empresari individual, excepte en el cas del navilier, en què és obligatòria) o obligatori (empresari social) de la inscripció en el Registre Mercantil amb les conseqüències que comporta respecte de la inscripció i la publicitat del seus actes i els efectes d'aquesta inscripció en el Registre (art. 19 CCom).
3. REPRESENTACIÓ DE L'EMPRESARI. L'empresari està representat pels seus col·laboradors en l'exercici de la seva activitat empresarial. Els seus col·laboradors poden ser dependents o independents. Els col·laboradors dependents també reben el nom d'auxiliars de l'empresari i es troben en una relació de subordinació estable, poden estar vinculats amb l'empresari per un contracte laboral ordinari (encarregats de magatzems oberts al públic, representants de comerç) o per un contracte laboral especial (directors generals, secretaris generals) i es poden trobar apoderats per un mandat simple (mandatari) o general (factor). Els col·laboradors independents són empresaris, com per exemple els agents, que desenvolupen una tasca determinada en el marc de l'activitat empresarial d'un altre empresari. La relació de l'empresari i els col·laboradors es regula tant en el CCom (art. 281 i s.) com en lleis especials. La responsabilitat de l'empresari és diversa respecte dels seus col·laboradors, ja siguin dependents o independents.
4. QÜESTIONS PROCESSALS. L'empresari té un fur professional divers que el distingeix d'altres professionals segons la Llei d'enjudiciament civil. L'empresari pot ser demandat en el lloc on desenvolupa la seva activitat i, en cas que els llocs siguin diversos, l'empresari pot ser demandat en qualsevol d'aquests llocs a elecció de l'actor. L'empresari ha de complir uns requisits de capacitat per exercir l'activitat empresarial. L'empresari individual té capacitat per a adquirir la condició d'empresari si és major d'edat i, en conseqüència, té plena capacitat civil, és a dir, plena capacitat d'obrar i la lliure disponibilitat dels seus béns (art. 4 CCom). En relació amb l'empresari social, aquest adquireix la condició d'empresari des del mateix moment que es constitueix.
Una menció especial recollida en el CCom són els requisits de capacitat de l'empresari individual com a persona casada. El CCom no fa distincions quant a gènere però determina unes pautes quant a l'extensió de la responsabilitat del cònjuge de l'empresari, ja que l'empresari individual no crea un patrimoni mercantil independent del seu patrimoni civil i respon amb tots els seus béns davant de tercers a conseqüència de la seva activitat empresarial (art. 1911 Codi civil espanyol). La distinció que fa el CCom parteix de la distinció entre béns propis, béns comuns del matrimoni i béns derivats o no de l'activitat mercantil de l'empresari. El CCom determina, en l'article 6, l'extensió de la responsabilitat als béns del cònjuge de l'empresari i fixa unes presumpcions en l'extensió del consentiment d'ambdós cònjuges per a l'afectació dels béns del cònjuge. Els actes de consentiment, oposició o revocació han de constar en escriptura pública.
El CCom determina les incompatibilitats o inhabilitacions en l'exercici de l'activitat mercantil i les causes de la pèrdua de la condició d'empresari. Quant a les primeres, el CCom declara incompatible l'exercici de l'activitat mercantil amb determinades lleis especials sectorials (relacionades amb el sector públic o l'administració) i, en alguns casos, l'exercici de l'activitat empresarial pot estar predeterminat per l'obligatorietat d'una autorització prèvia administrativa (art. 13 i 14 CCom). Quant a la pèrdua de la condició d'empresari, cal distingir entre l'empresari individual i l'empresari social. Pel que fa a l'empresari individual, l'article 5 del CCom i l'RRM determinen com a causes de pèrdua de la condició d'empresari, la defunció, la incapacitat, la incompatibilitat o la inhabilitació sobrevinguda, i la finalització de l'activitat empresarial.
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca empresari | empresària, n m, f
- ca ocupador | ocupadora, n m, f sin. compl.
- es empresario | empresaria
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
El terme empresari planteja en primer lloc una qüestió d'ordre terminològic. D'una banda, s'ha abandonat la denominació anterior, obsoleta, de patró, i d'altra banda, s'ha incorporat com a sinònim el terme més modern ocupador/a. Malgrat que aquest terme, al marge de la utilització que se'n fa en versions espanyoles de textos de l'Organització Internacional del Treball, manca de tradició en la legislació espanyola, ha estat inclòs, juntament amb el terme de empresari en l'article 1.1 de l'Estatut dels treballadors (ET), si bé el fet que no es torni a utilitzar en la resta de l'articulat, prova que el terme empresari continua sent hegemònic en l'ordenament juridicolaboral espanyol. A diferència del que succeeix amb la persona treballadora, aquest estatut no defineix la figura de l'empresari a partir de les seves característiques pròpies, sinó que ho fa d'una manera indirecta i derivada del concepte de treballador.
En aquest sentit, l'article 1.2 de l'ET estableix que «són empresaris totes les persones, físiques o jurídiques, o comunitats de béns que reben la prestació de serveis de les persones que s'esmenten en l'apartat anterior, com també de les persones contractades per a ser cedides a empreses usuàries per empreses de treball temporal constituïdes legalment». En conseqüència, és empresari, a efectes juridicolaborals, el subjecte a qui, a conseqüència del contracte de treball, es presta el treball i n'aprofita la utilitat resultant, dins l'organització que la fixa, a canvi d'una retribució o salari, amb independència que es tracti d'una persona privada o d'un ens de naturalesa pública (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 22.12.89, STS del 19.12.95 i STS del 15.7.96). És indiferent, per tant, que l'empresari laboral sigui alhora un empresari des del punt de vista econòmic o des del punt de vista del dret mercantil, per bé que normalment coincideixen.
L'esmentat concepte legal d'empresari introdueix importants novetats respecte de la legislació precedent.
En primer lloc, juntament amb les modalitats tradicionals d'empresari com a persona física i d'empresari com a persona jurídica, es consideren empresàries les comunitats de béns, sempre que rebin la prestació de serveis de treballadors, cosa que permet celebrar contractes de treball als titulars col·lectius o proindivisos d'un bé o d'una massa de béns, encara que els manqui personalitat jurídica unitària. La inclusió de la comunitat de béns com a empresària ha donat cabuda a una gran diversitat d'unions o agrupacions de persones naturals o jurídiques, com ara comunitats de propietaris en règim de propietat horitzontal, agrupacions, associacions i unions d'empreses, grups d'empresa, etc.
En segon lloc, s'afegeix com a empresari qui rep la prestació laboral de les persones contractades per a ser cedides a empreses de treball temporal legalment constituïdes, fet que dona lloc a una relació triangular, en la qual l'empresari és qui contracta el treballador per a cedir-lo, amb posterioritat, per mitjà d'un contracte de posada a disposició, a empreses usuàries. Es produeix, per tant, un cert desdoblament de la figura de l'empresari, ja que si bé l'empresa de treball temporal assumeix els deures fonamentals que defineixen l'empresari (formació del treballador, pagament de la remuneració, ingrés de cotitzacions a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, abonament d'indemnització per finalització del contracte), l'empresa usuària assumeix les facultats de direcció i control, i el deure de seguretat i higiene en el treball, propis de l'empresari.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca empresari | empresària, n m, f
- es empresario | empresaria, n m, f
- fr employeur | employeuse, n m, f
- en employer, n
<Treball > Organització del treball>
