Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "encarrilament" dins totes les àrees temàtiques
<12 Esports eqüestres > 01 Hípica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca abatiment d'obstacle, n m
- ca enderrocament d'obstacle, n m sin. compl.
- es derribo de obstáculo
- fr renversement d'obstacle
- en knocking down an obstacle
<Esport > 12 Esports eqüestres > 01 Hípica>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca acarament, n m
- ca confrontació, n f sin. compl.
- ca encarament, n m sin. compl.
- es careo, n m
- es confrontación, n f
- es cotejo, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
Nota
- L'equivalència castellana cotejo s'utilitza fent referència a documents, no pas a persones. El substantiu català encarament, en canvi, s'utilitza sols per a persones.
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acarament, n m
- ca confrontació, n f sin. compl.
- ca encarament, n m sin. compl.
- es careo, n m
- es confrontación, n f sin. compl.
- es cotejo, n m sin. compl.
<Dret processal>
Nota
- En castellà, careo es fa servir per a persones; cotejo, per a documents, i confrontación, per a totes dues coses. El català no manté aquesta distinció; podem parlar d'acarament o de confrontació de testimonis i de lletres, per exemple.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acarnissament, n m
- es encarnizamiento
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Aquesta definició és recollida per l'article 22.5 del Codi penal (CP). La rellevància de l'acarnissament en el dret penal vigent és triple: en primer lloc, constitueix una circumstància agreujant genèrica de la responsabilitat criminal (art. 22.5 CP); en segon lloc, integra una de les tres modalitats típiques del delicte d'assassinat (art. 139.3 CP); i, finalment, és una circumstància agreujant específica del delicte de lesions doloses de l'article 147.1 del CP (art. 148.2 CP).
Des d'un punt de vista objectiu, l'acarnissament exigeix que en la fase executiva del delicte el subjecte actiu provoqui a la víctima sofriments innecessaris per a assolir la consumació. L'augment dels sofriments, per la seva gravetat, s'ha de poder valorar com a inhumà. Segons la jurisprudència, aquests patiments poden ser tant físics com psíquics (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 7.12.2005, ponent: Colmenero Menéndez de Luarca).
L'acarnissament exigeix que la víctima estigui viva i, per tant, no s'inscriuen en aquesta figura els actes de sadisme post mortem en els delictes contra la vida (STS del 4.2.1989, ponent: García Ancos).
La doctrina discrepa sobre el criteri que cal seguir per a mesurar la innecessarietat del dolor. En aquest sentit, es pot defensar un punt de vista basat en el pla de l'autor (analitzant si, tal com l'autor havia decidit executar el delicte, els patiments eren innecessaris), o bé un punt de vista objectiu (és a dir, si per a una persona corrent situada en el lloc de l'autor hi havia altres formes executives que no impliquessin els patiments causats a la víctima, un punt de vista que sembla acollir-se a la STS del 15.5.1990, ponent: Bacigalupo Zapater). Per la seva naturalesa, aquesta circumstància només es pot apreciar en delictes contra les persones i, de manera més concreta, en les infraccions penals que comporten una certa afectació de la integritat corporal per l'ús de mitjans violents, bàsicament els delictes contra la vida i contra la integritat física.
A més dels requisits objectius anteriors, la Sala Segona del Tribunal Suprem i una part de la doctrina han entès tradicionalment que l'acarnissament té un component subjectiu important (STS del 23.3.1998, ponent: Moner Muñoz) format pel propòsit íntim i deliberat del subjecte actiu de satisfer els seus instints de perversitat, i s'ha parlat, per a apreciar aquesta circumstància, de la necessitat d'un «plus de malignitat» (STS del 27.2.1992, ponent: De Vega Ruiz) o de la revelació d'una personalitat inhumana (STS de l'11.6.1991, ponent: Martín Pallín).
En el cas de l'assassinat, algunes sentències exigeixen un doble dol: intenció de matar i intenció de provocar dolor (STS del 23.11.1996, ponent: Martín Pallín). En altres resolucions s'ha exigit una conformació de la voluntat freda, reflexiva i despietada (STS del 27.2.1992; en contra, però de la STS del 12.4.2004, ponent: Berdugo Gómez de la Torre), o un gaudiment morbós en la perllongació del dolor aliè (STS del 17.3.1989, ponent: Moner Muñoz). L'exigència d'aquest element subjectiu serveix sovint per a no apreciar acarnissament en delictes passionals (STS del 26.9.1988, ponent: Vivas Marzal) i, en aquest sentit, és un criteri que a la pràctica té un efecte restrictiu important de l'àmbit de vigència de la circumstància.
Una part de la doctrina rebutja els plantejaments anteriors de la jurisprudència en considerar que es fonamenta l'efecte agreujant de l'acarnissament en determinats aspectes de la personalitat de l'autor. Per a salvar els problemes de la interpretació jurisprudencial es considera més adient fonamentar l'efecte agreujant de l'acarnissament en la major lesivitat de la conducta delictiva que comporta la causació de sofriments innecessaris a la víctima. Aquesta major lesivitat es pot extreure, per una banda, de l'augment inhumà del dolor entès com a resultat diferenciat del que constitueix l'objectiu principal del subjecte (mort, lesions, etc.) i, per l'altra, de l'especial menyspreu a la dignitat de la víctima que comporta fer-la objecte de patiments gratuïts.
Pel que fa a l'aspecte subjectiu, sembla que n'hi ha prou amb exigir que el subjecte actiu sigui conscient que està provocant patiments a la víctima i que aquests són innecessaris per a assolir la consumació. Com a circumstància eminentment objectiva s'ha d'aplicar (art. 65.2 CP) a tots aquells partícips que en tinguin coneixement.
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acreció, n f
- ca acreixement, n m sin. compl.
- ca engreixament, n m sin. compl.
- es acreción
- es crecida de playa
- es recrecimiento de la playa
- fr accrétion côtière
- fr accrétion littorale
- fr alimentation en débris
- fr engraissement
- en accretion
- en aggradation
- en beach accretion
- en natural accretion
<Costes > Litoral > D'acumulació > Platges>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acreció artificial, n f
- ca acreixement artificial, n m sin. compl.
- ca engreixament artificial, n m sin. compl.
- es acreción artificial
- es alimentación artificial
- en artificial accretion
- en artificial nourishment
<Costes > Litoral > D'acumulació > Platges>
Definició
<Esport > Esports de combat > Lluita>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de lluita. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 85 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 17)
ISBN 84-7739-235-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aparellament, n m
- ca emparellament, n m sin. compl.
- es emparejamiento
- fr appariement
- en pairing
<Esport > Esports de combat > Lluita>
Definició
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca aparellament, n m
- ca emparellament, n m sin. compl.
- es emparejamiento
- fr appariement
- en pairing
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definició
<Veterinària>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca aparellament, n m
- ca apariament, n m
- ca emparellament, n m
- es apareamiento, n m
- es emparejamiento, n m
- fr accouplement
- en mating
- en pairing
<Veterinària>
Definició
Nota
- El terme aparellament es refereix a l'acoblament d'espècies animals.
<Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca art d'encerclament, n m
- es cerco
<Pesca>
