Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "endanyar" dins totes les àrees temàtiques

esganyar esganyar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  esganyar, v tr

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Neteja>

Definició
Tallar les arestes de les ganyes d'un peix.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espanyar, v tr
  • es  descerrajar

<Dret penal>

Definició
Fer saltar o arrencar el pany {d'una porta, d'una caixa o d'un bagul}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La policia va descobrir que els lladres havien espanyat la porta del garatge per accedir a l'habitatge.
estanyar estanyar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estanyar, v tr

<Navegació tradicional>

Definició
Negar en aigua de mar una barca fondejada a fi d'inflar la fusta, per evitar que faci aigua després d'haver estat una temporada llarga avarada o a l'assecador.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estanyar, v tr
  • es  estañar, v tr
  • fr  étamer, v tr
  • en  tin, to, v tr
  • de  verzinnen, v tr

<Enginyeria>

fintar fintar

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  fintar, v tr
  • es  engañar
  • es  fintar
  • fr  faire semblant
  • fr  feinter
  • fr  tromper
  • en  dummy, to
  • en  feint, to

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Executar davant d'un adversari un moviment amb un objectiu diferent del que aparenta per a treure profit de la seva reacció errònia.
goma d'enganxar goma d'enganxar

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  goma d'enganxar, n f
  • es  pegamento, n m
  • fr  colle, n f
  • pt  cola, n f
  • en  glue, n

<Grans Magatzems > Seccions > Llibreria i papereria>

ha fallat l'operació d'enganxar ha fallat l'operació d'enganxar

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  ha fallat l'operació d'enganxar
  • en  the paste operation failed

<Localització > Fraseologia>

màquina d'ensenyar màquina d'ensenyar

<Pedagogia. Ensenyament>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  màquina d'ensenyar, n f
  • es  máquina de enseñar
  • en  teaching machine

<Pedagogia. Ensenyament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maleïda, n f
  • ca  flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  flor de Senyora, n f sin. compl.
  • ca  flor sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  glopdeneu, n m sin. compl.
  • ca  herba santjoanera, n f sin. compl.
  • ca  herba sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  blancafina, n f alt. sin.
  • ca  botgeta blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja amarga, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja de la flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  cabrera, n f alt. sin.
  • ca  enganyapastors, n m/f alt. sin.
  • ca  lli, n m alt. sin.
  • ca  lli armat, n m alt. sin.
  • ca  lli blanc, n m alt. sin.
  • ca  lli cabrer, n m alt. sin.
  • ca  lli de cabrera, n m alt. sin.
  • ca  lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  lli de mont, n m alt. sin.
  • ca  lli maleït, n m alt. sin.
  • ca  lli sufruticós, n m alt. sin.
  • ca  mantell de flors, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Verge, n m alt. sin.
  • ca  verge blanca, n f alt. sin.
  • ca  enganya pastors, n m/f var. ling.
  • ca  glop-de-neu, n m var. ling.
  • ca  manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
  • nc  Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
  • nc  Linum suffruticosum L. sin. compl.

<Botànica > linàcies>

maleïda maleïda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  maleïda, n f
  • ca  flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
  • ca  flor de Senyora, n f sin. compl.
  • ca  flor sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  glopdeneu, n m sin. compl.
  • ca  herba santjoanera, n f sin. compl.
  • ca  herba sense virtut, n f sin. compl.
  • ca  blancafina, n f alt. sin.
  • ca  botgeta blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja amarga, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja de la flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  cabrera, n f alt. sin.
  • ca  enganyapastors, n m/f alt. sin.
  • ca  lli, n m alt. sin.
  • ca  lli armat, n m alt. sin.
  • ca  lli blanc, n m alt. sin.
  • ca  lli cabrer, n m alt. sin.
  • ca  lli de cabrera, n m alt. sin.
  • ca  lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  lli de mont, n m alt. sin.
  • ca  lli maleït, n m alt. sin.
  • ca  lli sufruticós, n m alt. sin.
  • ca  mantell de flors, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  mantell de la Verge, n m alt. sin.
  • ca  verge blanca, n f alt. sin.
  • ca  enganya pastors, n m/f var. ling.
  • ca  glop-de-neu, n m var. ling.
  • ca  manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
  • nc  Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
  • nc  Linum suffruticosum L. sin. compl.

<Botànica > linàcies>