Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "endanyar" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca esganyar, v tr
<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Neteja>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca espanyar, v tr
- es descerrajar
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: La policia va descobrir que els lladres havien espanyat la porta del garatge per accedir a l'habitatge.
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estanyar, v tr
<Navegació tradicional>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estanyar, v tr
- es estañar, v tr
- fr étamer, v tr
- en tin, to, v tr
- de verzinnen, v tr
<Enginyeria>
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca fintar, v tr
- es engañar
- es fintar
- fr faire semblant
- fr feinter
- fr tromper
- en dummy, to
- en feint, to
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca goma d'enganxar, n f
- es pegamento, n m
- fr colle, n f
- pt cola, n f
- en glue, n
<Grans Magatzems > Seccions > Llibreria i papereria>
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca ha fallat l'operació d'enganxar
- en the paste operation failed
<Localització > Fraseologia>
<Pedagogia. Ensenyament>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca màquina d'ensenyar, n f
- es máquina de enseñar
- en teaching machine
<Pedagogia. Ensenyament>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maleïda, n f
- ca flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca flor de Senyora, n f sin. compl.
- ca flor sense virtut, n f sin. compl.
- ca glopdeneu, n m sin. compl.
- ca herba santjoanera, n f sin. compl.
- ca herba sense virtut, n f sin. compl.
- ca blancafina, n f alt. sin.
- ca botgeta blanca, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja amarga, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja de la flor blanca, n f alt. sin.
- ca cabrera, n f alt. sin.
- ca enganyapastors, n m/f alt. sin.
- ca lli, n m alt. sin.
- ca lli armat, n m alt. sin.
- ca lli blanc, n m alt. sin.
- ca lli cabrer, n m alt. sin.
- ca lli de cabrera, n m alt. sin.
- ca lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca lli de mont, n m alt. sin.
- ca lli maleït, n m alt. sin.
- ca lli sufruticós, n m alt. sin.
- ca mantell de flors, n m alt. sin.
- ca mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca mantell de la Verge, n m alt. sin.
- ca verge blanca, n f alt. sin.
- ca enganya pastors, n m/f var. ling.
- ca glop-de-neu, n m var. ling.
- ca manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
- nc Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
- nc Linum suffruticosum L. sin. compl.
<Botànica > linàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca maleïda, n f
- ca flor de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca flor de Senyora, n f sin. compl.
- ca flor sense virtut, n f sin. compl.
- ca glopdeneu, n m sin. compl.
- ca herba santjoanera, n f sin. compl.
- ca herba sense virtut, n f sin. compl.
- ca blancafina, n f alt. sin.
- ca botgeta blanca, n f alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja amarga, n f alt. sin.
- ca botja borda, n f alt. sin.
- ca botja de la flor blanca, n f alt. sin.
- ca cabrera, n f alt. sin.
- ca enganyapastors, n m/f alt. sin.
- ca lli, n m alt. sin.
- ca lli armat, n m alt. sin.
- ca lli blanc, n m alt. sin.
- ca lli cabrer, n m alt. sin.
- ca lli de cabrera, n m alt. sin.
- ca lli de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca lli de mont, n m alt. sin.
- ca lli maleït, n m alt. sin.
- ca lli sufruticós, n m alt. sin.
- ca mantell de flors, n m alt. sin.
- ca mantell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca mantell de la Verge, n m alt. sin.
- ca verge blanca, n f alt. sin.
- ca enganya pastors, n m/f var. ling.
- ca glop-de-neu, n m var. ling.
- ca manto de la Mare de Déu, n m var. ling.
- nc Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum (L.) Litard.
- nc Linum suffruticosum L. sin. compl.
<Botànica > linàcies>