Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "enganxs" dins totes les àrees temàtiques
<Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Limitacions a les dones: barrera invisible, terra enganxós, porta de vidre, sostre de vidre i precipici de vidre
<Ciències socials > Sociologia>
Definició
Així, barrera invisible i terra enganxós tenen un significat general, que es refereix a les limitacions en el conjunt de la trajectòria de les dones que els impedeixen estar en igualtat de condicions amb els homes:
- La barrera invisible és la impossibilitat d'una dona d'accedir a la presa de decisions i de participar plenament en la societat com a conseqüència de les normes i els valors patriarcals tradicionals.
. L'equivalent castellà és la barrera invisible; el francès, la barrière invisible, i l'anglès, the invisible barrier.
- El terra enganxós és la limitació que es troba una dona al llarg de la seva carrera professional com a conseqüència de les tasques i les càrregues culturalment associades a les dones.
. L'equivalent castellà és el suelo pegajoso; el francès, le plancher collant, i l'anglès, the sticky floor.
Pel que fa a porta de vidre i sostre de vidre, són expressions concretes de les barreres invisibles que es troben les dones al món laboral, degudes per tant al pes de les normes i els valors tradicionals:
- La porta de vidre és la barrera invisible que limita la progressió d'una dona al començament de la seva carrera professional.
. L'equivalent castellà és la puerta de cristal, i l'anglès, the glass door.
- El sostre de vidre és la barrera invisible que impedeix a una dona ascendir als càrrecs de més responsabilitat.
. L'equivalent castellà és el techo de cristal; els francesos, le plafond de verre i le plafonnement voilé, i l'anglès, the glass ceiling.
Finalment, ei precipici de vidre fa referència a una situació molt concreta de la carrera professional d'una dona, ja que és la possibilitat única que tenen sovint les dones d'accedir als càrrecs de més responsabilitat només en moments de crisi i, per tant, amb probabilitats de fracàs molt elevades.
. Els equivalents castellans són el acantilado de cristal i el precipicio de cristal; el francès, la falaise de verre, i l'anglès, the glass cliff.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de barrera invisible, terra enganxós, porta de vidre, sostre de vidre i precipici de vidre al Cercaterm, i també el document de criteri original, Terme de la setmana: precipici de vidre, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-precipici-vidre).
<Empresa>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Limitacions a les dones: barrera invisible, terra enganxós, porta de vidre, sostre de vidre i precipici de vidre
<Economia. Empresa > Empresa>
Definició
Així, barrera invisible i terra enganxós tenen un significat general, que es refereix a les limitacions en el conjunt de la trajectòria de les dones que els impedeixen estar en igualtat de condicions amb els homes:
- La barrera invisible és la impossibilitat d'una dona d'accedir a la presa de decisions i de participar plenament en la societat com a conseqüència de les normes i els valors patriarcals tradicionals.
. L'equivalent castellà és la barrera invisible; el francès, la barrière invisible, i l'anglès, the invisible barrier.
- El terra enganxós és la limitació que es troba una dona al llarg de la seva carrera professional com a conseqüència de les tasques i les càrregues culturalment associades a les dones.
. L'equivalent castellà és el suelo pegajoso; el francès, le plancher collant, i l'anglès, the sticky floor.
Pel que fa a porta de vidre i sostre de vidre, són expressions concretes de les barreres invisibles que es troben les dones al món laboral, degudes per tant al pes de les normes i els valors tradicionals:
- La porta de vidre és la barrera invisible que limita la progressió d'una dona al començament de la seva carrera professional.
. L'equivalent castellà és la puerta de cristal, i l'anglès, the glass door.
- El sostre de vidre és la barrera invisible que impedeix a una dona ascendir als càrrecs de més responsabilitat.
. L'equivalent castellà és el techo de cristal; els francesos, le plafond de verre i le plafonnement voilé, i l'anglès, the glass ceiling.
Finalment, ei precipici de vidre fa referència a una situació molt concreta de la carrera professional d'una dona, ja que és la possibilitat única que tenen sovint les dones d'accedir als càrrecs de més responsabilitat només en moments de crisi i, per tant, amb probabilitats de fracàs molt elevades.
. Els equivalents castellans són el acantilado de cristal i el precipicio de cristal; el francès, la falaise de verre, i l'anglès, the glass cliff.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de barrera invisible, terra enganxós, porta de vidre, sostre de vidre i precipici de vidre al Cercaterm, i també el document de criteri original, Terme de la setmana: precipici de vidre, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-precipici-vidre).
<Transports > Transport marítim>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca acabat amb la màquina, interj
- es listo de máquinas, interj
- es terminado con las máquinas, interj
- en finished with the engine, interj
- en finished xith main engines, interj
<Transports > Transport marítim>
Nota
- Indicació del grau de marxa del vaixell que es dona mitjançant el telègraf d'ordres des del pont del vaixell a la sala de màquines.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca accés motoritzat al medi natural, n m
- es acceso motorizado al medio natural, n m
- fr circulation des engins motorisés dans des espaces naturels, n f
- en vehicle access to forestry and rural tracks, n
<Enginyeria forestal>
<Transports > Transport ferroviari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca acoblar, v tr
- ca enganxar, v tr sin. compl.
- es acoplar
- es enganchar
- fr accrocher
- fr atteler
- en attach, to
- en couple, to
<Transport ferroviari>
Definició
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acte d'engany, n m
- es acto de engaño, n m
<Dret mercantil>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aferrapedres, n m
- ca aferra-roques, n m sin. compl.
- ca aixafa-roques, n m sin. compl.
- ca enganxa-roques, n m sin. compl.
- ca pega-roques, n m sin. compl.
- ca peix porc, n m sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca xucladit, n m sin. compl.
- ca xuclador, n m sin. compl.
- ca peix porch, n m var. ling.
- ca porch, n m var. ling.
- ca xucladó, n m var. ling.
- nc Diplecogaster bimaculata
- nc Diplecogaster bimaculata bimaculata var. ling.
- nc Lepadogaster reticulatus var. ling.
- es chafarrocas
- fr barbier
- fr lepadogastère à deux taches
- fr porte-écuelle
- en two-spotted clingfish
- en two-spotted sucker
<Peixos > Gobiesòcids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- pega-roques (FAUNAICT): Tarragona
- peix porch (FAUNAICT): Barcelona
- xucladó (FAUNAICT): Tarragona
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aferrapedres, n m
- ca aferra-roques, n m sin. compl.
- ca aixafa-roques, n m sin. compl.
- ca enganxa-roques, n m sin. compl.
- ca pega-roques, n m sin. compl.
- ca peix porc, n m sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca xucladit, n m sin. compl.
- ca xuclador, n m sin. compl.
- ca peix porch, n m var. ling.
- ca porch, n m var. ling.
- ca xucladó, n m var. ling.
- nc Diplecogaster bimaculata
- nc Diplecogaster bimaculata bimaculata var. ling.
- nc Lepadogaster reticulatus var. ling.
- es chafarrocas
- fr barbier
- fr lepadogastère à deux taches
- fr porte-écuelle
- en two-spotted clingfish
- en two-spotted sucker
<Peixos > Gobiesòcids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- pega-roques (FAUNAICT): Tarragona
- peix porch (FAUNAICT): Barcelona
- xucladó (FAUNAICT): Tarragona
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aferrapedres, n m
- ca aferra-roques, n m sin. compl.
- ca agafa-roques, n m sin. compl.
- ca aixafa-roques, n m sin. compl.
- ca cabot xuclador, n m sin. compl.
- ca enganxa-roques, n m sin. compl.
- ca pega-roques, n m sin. compl.
- ca peix porc, n m sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca ventosa, n f sin. compl.
- ca xafa-roques, n m sin. compl.
- ca xucladit, n m sin. compl.
- ca xucladits, n m sin. compl.
- ca xuclador, n m sin. compl.
- ca agafa roques, n m var. ling.
- ca agafarroques, n m var. ling.
- ca gafa rocas, n m var. ling.
- ca pega roques, n m var. ling.
- ca peix porch, n m var. ling.
- ca peix-porc, n m var. ling.
- ca peix-porch, n m var. ling.
- ca porch, n m var. ling.
- ca xucla dit, n m var. ling.
- ca xucladó, n m var. ling.
- nc Lepadogaster lepadogaster
- nc Lepadogaster biciliatus var. ling.
- nc Lepadogaster gouani var. ling.
- nc Lepadogaster gouanii var. ling.
- nc Lepadogaster lepadogaster lepadogaster var. ling.
- es chafarrocas
- es chupadedos
- es pegadizo
- es sapo de mar
- fr barbier
- fr lépadogastère de Gouan
<Peixos > Gobiesòcids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aferrapedres, n m
- ca aferra-roques, n m sin. compl.
- ca agafa-roques, n m sin. compl.
- ca aixafa-roques, n m sin. compl.
- ca cabot xuclador, n m sin. compl.
- ca enganxa-roques, n m sin. compl.
- ca pega-roques, n m sin. compl.
- ca peix porc, n m sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca ventosa, n f sin. compl.
- ca xafa-roques, n m sin. compl.
- ca xucladit, n m sin. compl.
- ca xucladits, n m sin. compl.
- ca xuclador, n m sin. compl.
- ca agafa roques, n m var. ling.
- ca agafarroques, n m var. ling.
- ca gafa rocas, n m var. ling.
- ca pega roques, n m var. ling.
- ca peix porch, n m var. ling.
- ca peix-porc, n m var. ling.
- ca peix-porch, n m var. ling.
- ca porch, n m var. ling.
- ca xucla dit, n m var. ling.
- ca xucladó, n m var. ling.
- nc Lepadogaster lepadogaster
- nc Lepadogaster biciliatus var. ling.
- nc Lepadogaster gouani var. ling.
- nc Lepadogaster gouanii var. ling.
- nc Lepadogaster lepadogaster lepadogaster var. ling.
- es chafarrocas
- es chupadedos
- es pegadizo
- es sapo de mar
- fr barbier
- fr lépadogastère de Gouan
<Peixos > Gobiesòcids>
