Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "episcopal" dins totes les àrees temàtiques
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca audiència episcopal, n f
- es audiencia episcopal, n f
<Dret romà>
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca càliga, n f
- en episcopal sandal, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·legi episcopal, n m
- es colegio episcopal, n m
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca col·legi episcopal, n m
- es colegio episcopal
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
El cànon 336 del Codi de dret canònic estableix que al capdamunt del col·legi episcopal hi ha el summe pontífex. En formen part els bisbes, en virtut de la consagració sacramental i de la comunió jeràrquica.
Així, la potestat del col·legi episcopal sobre tota l'Església s'exerceix de manera solemne per mitjà del concili ecumènic. Es tracta, doncs, d'una reunió dels bisbes de tota l'Església en què es discuteixen aspectes relacionats amb la doctrina i la seva pràctica. Aquesta mateixa potestat s'exerceix mitjançant l'acció conjunta dels bisbes dispersos pel món, promoguda o lliurement acceptada, de manera que es converteixi en un acte veritablement col·legial.
El summe pontífex, d'acord amb les necessitats de l'Església, determina i promou les maneres com el col·legi dels bisbes ha d'exercir col·legialment la seva funció per a tota l'Església.
El summe pontífex és l'única persona legitimada per a convocar el concili ecumènic, presidir-lo personalment o per altres mitjans, traslladar-lo, suspendre'l o dissoldre'l, i aprovar-ne els decrets (els quals només tenen força obligatòria si, una vegada aprovats pel summe pontífex i pels pares conciliars, són confirmats per aquest primer i promulgats per mandat seu). I també és qui determina les qüestions que s'han de tractar durant el concili, i en disposa el reglament. Els pares conciliars hi poden afegir el tractament d'altres qüestions sempre que siguin aprovades pel summe pontífex.
Tots els bisbes membres del col·legi episcopal tenen el dret i el deure d'assistir al concili i d'utilitzar el vot deliberatiu. Tanmateix, i per autoritat suprema de l'Església, membres que no gaudeixen de la dignitat episcopal poder ser cridats a participar en el concili, sempre determinant-ne les funcions que hi tindran.
<Catolicisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca conferència episcopal, n f
<Religions > Cristianisme > Catolicisme>
Definició
Nota
- La conferència episcopal no és pròpiament un òrgan de govern, ja que depèn en gran manera del papa i dels seus representants. Les conferències episcopals sorgeixen al començament del segle XIX i s'organitzen definitivament a partir del concili II del Vaticà.
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca conferència episcopal, n f
- es conferencia episcopal, n f
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca conferència episcopal, n f
- es conferencia episcopal
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
El Concili II del Vaticà, en el Decret sobre la funció pastoral dels bisbes en l'Església (Christus Dominus [CD]), promulgat el 27 d'octubre del 1965, en el capítol III, Cooperació dels bisbes al bé comú de moltes esglésies, número 37, diu: «Les Conferències Episcopals -ja instituïdes a diverses nacions- han donat magnífiques proves d'un apostolat més fecund, aquest concili sacrosant creu que convé, en gran manera, que a arreu del món els bisbes de la mateixa nació o regió es reuneixin en junta única [...] amb la finalitat de comunicar-se la llum de la prudència i l'experiència, deliberar entre ells i formar una santa conspiració de forces per al bé comú de les esglésies». Per tant, la conferència episcopal és una institució de l'Església catòlica que neix amb el Concili II del Vaticà, amb la finalitat d'unir l'acció pastoral dels bisbes entre els fidels d'un territori per a promoure l'apostolat, i adaptar-la a les circumstàncies particulars de temps i de lloc. En són membres tots els bisbes diocesans de la circumscripció (la nació, el país, o el conjunt de països), i els qui s'hi equiparin en el dret, els bisbes auxiliars i els altres bisbes titulars que exerceixen un càrrec especial que hagi designat o bé la Santa Seu o bé la conferència episcopal (núm. 38, 2 CD).
El papa Pau VI va emetre el motu proprio, la carta apostòlica Ecclesia sanctae (1966), per mitjà de la qual va mostrar la normativa que s'havia de tenir en compte en diverses institucions eclesiàstiques. En l'apartat 41 es parla de les conferències episcopals, i es menciona l'elaboració necessària d'uns estatuts que les regeixin, que ha de confirmar la Santa Seu. També indica la formació de conferències episcopals entre diverses nacions, i el manteniment de relacions entre les diverses conferències episcopals de països veïns, per a benefici mutu sobre mètodes d'actuació, activitats pastorals, intercanvi de documents emesos, informació sobre empreses d'apostolat d'utilitat comuna, alerta sobre perills o errors que es produeixin en un país i les mesures adequades que s'han de posar en pràctica per a restringir-los o eliminar-los i que poden sorgir en altres països. Joan Pau II va complementar el motu proprio del seu antecessor amb el seu, Sobre la naturalesa teològica i jurídica de les conferències dels bisbes, Apostolos suos (1998). Per mitjà d'aquest motu s'assenten els principis teològics i jurídics bàsics de les conferències episcopals i la normativa per a l'exercici de la praxi corresponent. L'operació, l'autoritat i la responsabilitat d'aquestes normes estan regulades pel Codi de dret canònic (càn. 447 al 459).
El novembre del 2007 hi havia cent tretze conferències episcopals de ritu llatí distribuïdes geogràficament d'aquesta manera: trenta-una a Europa, vint-i-quatre a Amèrica, disset a l'Àsia, quatre a Oceania i la Conferència interritual de l'Índia. Entre aquestes conferències hi ha una conferència episcopal formada per bisbes llatins de les regions àrabs, que inclou els continents asiàtic i africà. Les conferències episcopals, circumscrites a fronteres nacionals en diverses parts del món, no han creat, dins de l'estructura centralitzada de l'Església, perills d'enfrontaments amb el poder jeràrquic del bisbe de Roma, com havia passat en altres èpoques de la història de l'Església, com el gal·licanisme francès o altra mena de regalies, quan els reis absoluts aprovaven les lleis canòniques perquè fossin efectives als seus dominis sobirans, i es ficaven en les eleccions dels membres de la jerarquia eclesiàstica. D'altra banda, el Vaticà s'ha avingut a delimitar les circumscripcions diocesanes que li pertoquen amb les fronteres polítiques, que en el cas espanyol defineix l'article 1.2 de l'Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre afers jurídics (AAJ), signat el 3 de gener de 1979 a la Ciutat del Vaticà: «Cap part del territori espanyol dependrà d'un bisbat la seu del qual es trobi en territori sotmès a la sobirania d'un altre estat i cap diòcesi o circumscripció territorial espanyola comprendrà zones de territori subjecte a sobirania estrangera».
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) és una institució integrada permanentment pels bisbes d'Espanya, en comunió amb el pontífex romà, per a l'exercici conjunt d'algunes funcions pastorals de l'episcopat espanyol (Estatuts, art. 1.1). Cada diòcesi gaudeix d'autonomia pròpia. La CEE es va formalitzar el 3 d'octubre de 1966, segons el protocol 1.047/64 de la Sagrada Congregació Consistorial (congregació per als bisbes). Té personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil (art. 1.3 AAJ). Els primers estatuts es van aprovar en assemblea constituent i els va ratificar Pau VI el 1966. Els va reconèixer definitivament la Sagrada Congregació per als bisbes el 1977. L'últim cop que se'n va aprovar la renovació va ser a la XCII Assemblea Plenària de la CEE el novembre del 2008, que va confirmar la Congregació per als bisbes el desembre del mateix any. A la CEE hi tenen veu i vot tots els bisbes espanyols amb càrrec pastoral: els arquebisbes i bisbes diocesans, l'arquebisbe castrense, els bisbes coadjutors i els auxiliars, els administradors apostòlics i els administradors diocesans, els arquebisbes i bisbes titulars i emèrits, que compleixen una funció peculiar en l'àmbit nacional, que els ha encomanat la Santa Seu o la CEE. Els bisbes emèrits, els jubilats, només hi tenen veu. Els càrrecs que s'escullen duren tres anys excepte el de secretari general, que en dura cinc, i només es pot repetir un mandat. Dins la CEE hi ha òrgans unipersonals, com el president i el secretari general, i òrgans col·legiats com l'Assemblea Plenària, la Comissió Permanent, el Comitè Executiu, el Consell de Presidència i les comissions episcopals.
La funció del secretari general és vetllar per la transmissió de la informació que procedeix de la CEE, per l'execució de les decisions i per la coordinació de les activitats de tots els organismes de la Conferència. També ha de mantenir el contacte amb les secretaries generals d'altres conferències episcopals i tenir cura de les relacions de la CEE amb cadascuna de les províncies i regions eclesiàstiques, per a la coordinació dels serveis i la unitat d'orientació dels diversos òrgans de l'episcopat. De la mateixa manera, és la via de transmissió de la CEE a l'opinió pública sobre les activitats i resolucions de la Conferència.
El Consell de Presidència el configuren els cardenals membres de la CEE. L'Assemblea Plenària és l'òrgan suprem de la Conferència Episcopal, i la componen tots els membres que en formen part. Fan dues reunions ordinàries anuals; les decisions es prenen per mitjà de votació secreta. La Comissió Permanent s'encarrega de preparar les assemblees plenàries i d'executar les decisions que s'hi adoptin; està formada pel president, el vicepresident i el secretari general de la Conferència, els presidents de les comissions episcopals, els presidents de les regions eclesiàstiques, els bisbes escollits per al Comitè Executiu, un cardenal -segons ordre de preferència, que sigui membre de ple dret de la Conferència i que no pertanyi a la Comissió Permanent- i l'arquebisbe de Madrid, si no és membre de la Comissió Permanent.
El Comitè Executiu el componen el president, el vicepresident i el secretari general de la CEE, l'arquebisbe de Madrid i tres bisbes més que s'escullen amb aquesta finalitat. Aquest Comitè es reuneix mensualment des del mes de setembre fins al mes de juny; entre les competències que exerceix hi ha la de representar jurídicament la CEE, relacionar-se amb la Santa Seu i amb altres conferències episcopals, atendre les relacions amb les autoritats civils de la nació sense menyscabar les competències d'altres institucions eclesiàstiques i donar conformitat a documents i notes de les comissions episcopals.
Les comissions episcopals són òrgans de la CEE al servei de l'Assemblea Plenària, i tenen com a missió estudiar i tractar assumptes determinats de l'acció pastoral comuna de l'Església a Espanya; almenys s'han de reunir dos cops l'any. Cada comissió episcopal té un president i un nombre variable de membres que determina l'Assemblea Plenària. Són les següents: Apostolat Seglar i Subcomissió Episcopal de Pastoral Familiar i Defensa de la Vida, el Clergat, Doctrina de la Fe, Ensenyament i Catequesi, Litúrgia, Mitjans de Comunicació Social, Migracions, Missions i Cooperació entre les Esglésies, Pastoral, Pastoral Social, Patrimoni Cultural de l'Església, Relacions Interconfessionals, Seminaris i Universitats i Vida Consagrada. Aquestes comissions han d'informar de les activitats que duen a terme a l'Assemblea Plenària i, quan ho considerin oportú, han de fer que s'incloguin a l'ordre del dia de l'Assemblea Plenària temes de competència seva. Pel que fa a determinades matèries, com ara el finançament públic de l'Estat a l'Església catòlica o la determinació dels criteris per a l'elecció del professorat de religió catòlica, la CEE firma acords directament amb les administracions públiques.
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la episcopalis audientia, n f
- la audientia episcopalis, n f sin. compl.
- ca audiència episcopal, n f
- es audiencia episcopal, n f
- fr audience épiscopale, n f
- it udienza episcopale, n f
<Dret romà>
<Catolicisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca sínode episcopal, n m
<Religions > Cristianisme > Catolicisme>
Definició
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca vicari episcopal, n m
- es vicario episcopal
<Dret canònic>
Definició
Nota
-
El Codi de dret canònic estableix que, quan ho requereixi el bon govern de la diòcesi, el bisbe diocesà, a part de nomenar un vicari general, n'haurà de nomenar un vicari episcopal o més, el qual actuarà en una determinada circumscripció de la diòcesi, respecte de determinats assumptes, determinats fidels d'un mateix ritu o agrupació concreta de persones, amb la mateixa potestat ordinària que el vicari general. Es tracta d'un ofici de nova creació arran del Concili II del Vaticà.
A més a més, i atenent el seu àmbit de competència, també li corresponen les facultats habituals concedides per la Seu Apostòlica al bisbe, així com l'execució de rescriptes, si no és que es disposa altra cosa o s'han tingut en consideració les qualitats personals del bisbe diocesà. Ha de mantenir informat el bisbe tant sobre els assumptes que ha de resoldre com els que ha resolt, i no pot actuar ni en contra de la voluntat d'aquest primer ni de les seves indicacions.
El vicari episcopal, com en el cas del vicari general, s'elegeix segons els criteris següents: ha de ser un sacerdot de més de trenta anys; doctor o llicenciat en dret canònic o en teologia o, com a mínim, expert en aquestes matèries; que estigui dotat de sana doctrina, d'honradesa, de prudència i d'experiència en la gestió d'assumptes.
La potestat de vicari episcopal cessa quan s'esgota el temps establert per al seu mandat; en el cas que no sigui bisbe auxiliar ha de ser nomenat tan sols per un cert temps que es determinarà en el mateix acte del seu nomenament. També cessa per renúncia o per remoció intimada pel bisbe, així com en cas de vacant de la seu episcopal o de suspensió del càrrec al bisbe diocesà, llevat que el vicari sigui bisbe. - V. t.: bisbe diocesà n m
- V. t.: vicari general n m
