Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "erra" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cicuta, n f
  • ca  ceguda, n f sin. compl.
  • ca  ceguda major, n f sin. compl.
  • ca  julivertassa, n f sin. compl.
  • es  cicuta
  • fr  cambrira
  • fr  cigüe
  • fr  cigüe d'Athénes
  • fr  fenonil sauvage
  • it  cicuta
  • it  cicuta maggior
  • it  erba grande
  • it  ucria
  • en  hemlock
  • en  poison hemlock
  • de  flecken Suhierling
  • de  gefleckter Schierling
  • de  Schierling
  • nc  Conium maculatum

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cimicífuga, n f
  • es  cimicífuga, n f
  • es  cohosh negro, n m
  • fr  actée à grappe, n f
  • fr  actée à grappe noire, n f
  • fr  actée à grappes, n f
  • fr  actée à grappes noires, n f
  • fr  cimicaire à grappes, n f
  • it  cimifuga, n f
  • pt  cimicífuga, n f
  • pt  erva de São Cristóvão, n f
  • en  black bugbane, n
  • en  black cohosh, n
  • en  black snakeroot, n
  • en  fairy candle, n
  • de  amerikanische Schlangenwurzel, n f
  • de  amerikanisches Christophskraut, n n
  • de  schwarze Schlangenwurzel, n f
  • de  Traubensilberkerze, n f
  • de  Wanzenkraut, n f
  • nc  Actaea racemosa
  • nc  Cimicifuga racemosa alt. sin.

<Botànica>

Definició
Planta herbàcia perenne originària de l'Amèrica del Nord, de la família de les ranunculàcies, de l'ordre de les ranunculals, amb fulles compostes grosses, l'arrel i el rizoma de la qual s'utilitzen tradicionalment com a remei per a tractar els símptomes associats a la menopausa.
cineri -èria cineri -èria

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cineri -èria, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Cendrós.

Nota

  • La denominació cineri -a prové del llatí cinis -eris 'cendra'.
cineri -èria cineri -èria

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cineri -èria, adj

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Neurologia>

Definició
Relatiu o pertanyent a la substància grisa.

Nota

  • La denominació cineri -a prové del llatí cinis -eris 'cendra'.
cinta sense fi cinta sense fi

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  cinta sense fi, n f
  • es  cinta sin fin, n f
  • fr  ruban sans fin, n m
  • en  band saw, n
  • eu  zinta, n
  • eu  zinta-zerra, n
  • eu  zinta-zerra orri, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

clau de serreta clau de serreta

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  clau de serreta, n f
  • es  llave de serreta, n f
  • es  llavín, n m
  • fr  clé de serrure à cylindre, n f
  • en  latch key, n
  • eu  zerra giltza, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

coberta de dents de serra coberta de dents de serra

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  coberta de dents de serra, n f
  • es  cubierta en diente de sierra, n f
  • es  cubierta shed, n f
  • fr  toit à redents, n m
  • fr  toit en shed, n m
  • eu  zerra-hortz estalki, n

<Fusteria > Construccions>

conducció a vela conducció a vela

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  conducció a vela, n f
  • ca  velejament, n m sin. compl.
  • es  conducción a vela, n f
  • fr  marche sur l'erre, n f
  • fr  roulement à roue libre, n m
  • it  veleggiamento, n m
  • en  coasting, n
  • en  sailing, n

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Conducció i suports externs>

Definició
Acció de fer avançar per inèrcia un vehicle de motor mitjançant un sistema electrònic que desacobla el motor i la caixa de canvis quan no són necessaris, amb l'objectiu d'estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.

Nota

  • 1. Habitualment en la conducció a vela es desacoblen automàticament el motor i la caixa de canvis quan es deixa de pitjar l'accelerador i es tornen a acoblar, també automàticament, quan es pitja el fre o l'accelerador.
  • 2. Les denominacions conducció a vela i velejament remeten per metàfora a la navegació a vela, en què l'embarcació avança sense recórrer a cap font d'energia interna; es tracta de la mateixa metàfora marítima que s'aplica, en el vol lliure, al vol a vela i als velers.
  • 3. L'equivalent francès marche sur l'erre és una denominació presa del trànsit ferroviari, en què erre feia referència a la velocitat residual del tren quan avançava per inèrcia, sense propulsió.
  • 4. Els verbs corresponents a la conducció a vela o velejament són conduir a vela i també anar a vela i velejament.
conducció a vela conducció a vela

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  conducció a vela, n f
  • ca  velejament, n m sin. compl.
  • es  conducción a vela, n f
  • fr  marche sur l'erre, n f
  • fr  roulement à roue libre, n m
  • it  veleggiamento, n m
  • en  coasting, n
  • en  sailing, n

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Definició
Acció de fer avançar per inèrcia un vehicle de motor mitjançant un sistema electrònic que desacobla el motor i la caixa de canvis quan no són necessaris, amb l'objectiu d'estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.

Nota

  • 1. Habitualment en la conducció a vela es desacoblen automàticament el motor i la caixa de canvis quan es deixa de pitjar l'accelerador i es tornen a acoblar, també automàticament, quan es pitja el fre o l'accelerador.
  • 2. Les denominacions conducció a vela i velejament remeten per metàfora a la navegació a vela, en què l'embarcació avança sense recórrer a cap font d'energia interna; es tracta de la mateixa metàfora marítima que s'aplica, en el vol lliure, al vol a vela i als velers.
  • 3. L'equivalent francès marche sur l'erre és una denominació presa del trànsit ferroviari, en què erre feia referència a la velocitat residual del tren quan avançava per inèrcia, sense propulsió.
  • 4. Els verbs corresponents a la conducció a vela o velejament són conduir a vela i també anar a vela i velejament.
conduir a vela conduir a vela

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  conduir a vela, v intr
  • ca  anar a vela, v intr sin. compl.
  • ca  velejar, v intr sin. compl.
  • es  conducir a vela, v intr
  • fr  faire de la roue libre, v intr
  • fr  marcher sur l'erre, v intr
  • it  veleggiare, v intr
  • en  coast, to, v intr
  • en  sail, to, v intr

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Conducció i suports externs>

Definició
Fer avançar per inèrcia un vehicle de motor mitjançant un sistema electrònic que desacobla el motor i la caixa de canvis quan no són necessaris, amb l'objectiu d'estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.

Nota

  • 1. Habitualment en l'acció de conduir a vela es desacoblen automàticament el motor i la caixa de canvis quan es deixa de pitjar l'accelerador i es tornen a acoblar, també automàticament, quan es pitja el fre o l'accelerador.
  • 2. Les denominacions conduir a vela, anar a vela i velejar remeten per metàfora a la navegació a vela, en què l'embarcació avança sense recórrer a cap font d'energia interna; es tracta de la mateixa metàfora marítima que s'aplica, en el vol lliure, al vol a vela i als velers.
  • 3. L'equivalent francès marcher sur l'erre és una denominació presa del trànsit ferroviari, en què erre feia referència a la velocitat residual del tren quan avançava per inèrcia, sense propulsió.
  • 4. L'acció de conduir a vela, anar a vela o velejar és la conducció a vela o el velejament.