Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "esclafir" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI llamp o llampec?

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI llamp o llampec?
es (llamp) rayo, n m
es (llampec) relámpago, n m
fr (llamp) foudre, n f
fr (llampec) éclair, n m
it (llamp) fulmine, n m
it (llampec) lampo, n m
pt (llamp) raio, n m
pt (llampec) relâmpago, n m
en (llamp) lightning, n
en (llamp) thunderbolt, n
en (llampec) thunderbolt, n

<Física > Meteorologia>

Definició

Tant llamp com llampec (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents:

- Un llamp és una descàrrega elèctrica que té lloc dins d'un núvol, entre dos núvols o entre un núvol i la terra.
. L'equivalent castellà és rayo; el francès, foudre; l'italià, fulmine; el portuguès, raio, i els anglesos, lightning i thunderbolt.

- Un llampec és la resplendor viva i molt breu que origina un llamp. Es tracta, doncs, de la manifestació visual d'un llamp en forma de claror instantània.
. L'equivalent castellà és relámpago; el francès, éclaire; l'italià, lampo; el portuguès, relâmpago, i l'anglès, thunderbolt.

Anàlogament al llampec, el tro és la manifestació acústica d'un llamp en forma d'un soroll molt fort, que es deu a l'escalfament i a l'expansió sobtats de l'aire que provoca la descàrrega del llamp.

Nota

1. De vegades es distingeix entre llamp i llampec segons que la descàrrega sigui de núvol a terra (*llamp) o bé entre dos núvols (*llampec). (Podria ser que aquesta distinció es degués al fet que, quan els llamps són entre dos núvols, únicament es veu la resplendor i no el recorregut il·luminat.) Ara bé, cal tenir en compte que aquesta altra distinció no es considera prou acurada i que no es documenta en les obres preses com a referència, de manera que es prefereix distingir entre el fenomen i la resplendor.
2. Podeu consultar les fitxes completes de llamp i llampec al Cercaterm, i també el document de criteri original, Quin llamp! O quin llampec?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-llamp-o-quin-llampec).

blat de moro esclafidor

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca blat de moro esclafidor, n m
es maíz palomero
es maíz reventador
es maíz rosetero
fr maïs à éclater
en popcorn
en popping corn
nc Zea mays var. everta

<Botànica>

cameo

<Arts > Cinema>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca cameo, n m
es cameo
fr apparition éclair
fr participation éclair
fr passage éclair
it cameo
it cammeo
en cameo
en cameo appearance
de Cameo
de Cameo-Auftritt

<Arts > Cinema>

Definició

Aparició breu i puntual d'una persona famosa en una pel·lícula o en una sèrie de televisió.

cita exprés

ca cita exprés, n f
es cita exprés, n f
es cita rápida, n f
fr rencontre à la chaîne, n f
fr rencontre éclair, n f
fr rencontre en série, n f
fr rencontre express, n f
fr rencontre rapide, n f
fr speed date, n m
it appuntamento veloce, n m
it speed date, n m
it speed-date, n m var. ling.
en speed date, n

Definició

Trobada organitzada mitjançant el procediment de les cites exprés.

cites exprés

ca cites exprés, n f pl
es citas exprés, n f pl
es citas rápidas, n f pl
es speed dating, n m
fr rencontres à la chaîne, n f pl
fr rencontres éclair, n f pl
fr rencontres en série, n f pl
fr rencontres express, n f
fr rencontres rapides, n f pl
fr séance de rencontres éclair, n f
fr séance de rencontres express, n f
fr speed dating, n m
it appuntamenti veloci, n m
it speed dating, n m
en speed dating, n
de Speeddating, n n
de Speed-Dating, n n var. ling.

Definició

Procediment per a fer nous amics o trobar parella consistent en l'organització de trobades en què els participants es van alternant per parlar de dos en dos en rondes de converses de pocs minuts.

Nota

1. Per exemple, Si vols conèixer gent has de provar les cites exprés.
2. En l'àmbit dels negocis s'utilitza un procediment similar al de les cites exprés amb l'objectiu, segons el cas, de fer contactes o intercanviar informació (trobades exprés) o de reclutar personal (entrevistes exprés).
3. Una trobada organitzada amb el procediment de les cites exprés és una cita exprés.

colís

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca colís, n m
ca colletja bona, n f alt. sin.
ca colletja de pastor, n f alt. sin.
ca curibells, n m pl alt. sin.
ca herba de l'esclafit, n f alt. sin.
ca herba dels pets, n f alt. sin.
ca trons, n m pl alt. sin.
ca curivells, n m pl var. ling.
nc Silene vulgaris (Moench) Garcke subsp. vulgaris

<Botànica > cariofil·làcies>

colís

<Botànica>

ca colís, n m
ca colletja bona, n f alt. sin.
ca colletja de pastor, n f alt. sin.
ca curibells, n m pl alt. sin.
ca herba de l'esclafit, n f alt. sin.
ca herba dels pets, n f alt. sin.
ca trons, n m pl alt. sin.
ca curivells, n m pl var. ling.
nc Silene vulgaris (Moench) Garcke subsp. vulgaris

<Botànica > cariofil·làcies>

colitx

<Ciències de la vida>

ca colitx, n m
ca colís, n m sin. compl.
ca colís (rebrot), n m sin. compl.
ca colitx (rebrot), n m sin. compl.
ca coniell, n m sin. compl.
ca coniell (rebrot), n m sin. compl.
ca curibell, n m sin. compl.
ca curibell (rebrot), n m sin. compl.
ca tro, n m sin. compl.
ca tro (rebrot), n m sin. compl.
ca alegret, n m alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca botet, n m alt. sin.
ca botets, n m pl alt. sin.
ca campanetes, n f pl alt. sin.
ca cascavell, n m alt. sin.
ca cascavells, n m pl alt. sin.
ca colissos, n m pl alt. sin.
ca colitxos, n m pl alt. sin.
ca coniells, n m pl alt. sin.
ca conillera, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca conillets de bancal, n m pl alt. sin.
ca conillets de marge, n m pl alt. sin.
ca conillets de pastor, n m pl alt. sin.
ca conillets dels petets, n m pl alt. sin.
ca conillets sense ulls, n m pl alt. sin.
ca cruixidera, n f alt. sin.
ca cruixideres, n f pl alt. sin.
ca cucut, n m alt. sin.
ca curibells, n m pl alt. sin.
ca esclafidor, n m alt. sin.
ca esclafidors, n m pl alt. sin.
ca escruixidors, n m pl alt. sin.
ca espetecs, n m pl alt. sin.
ca espetegueres, n f pl alt. sin.
ca herba dels pets, n f alt. sin.
ca herba petosa, n f alt. sin.
ca patac, n m alt. sin.
ca patacs, n m pl alt. sin.
ca pet, n m alt. sin.
ca petador, n m alt. sin.
ca petadors, n m pl alt. sin.
ca petapetons, n m pl alt. sin.
ca petets, n m pl alt. sin.
ca pets, n m pl alt. sin.
ca pets de llop, n m pl alt. sin.
ca rapissos, n m pl alt. sin.
ca tacabols, n m pl alt. sin.
ca trons, n m pl alt. sin.
ca verdura, n f alt. sin.
ca xiulets, n m pl alt. sin.
ca xiulets de lladre, n m pl alt. sin.
ca xuplons, n m pl alt. sin.
ca colelles, n f pl var. ling.
ca coliells, n m pl var. ling.
ca colitxo, n m var. ling.
ca colivelles, n f pl var. ling.
ca colixos, n m pl var. ling.
ca collisos, n m pl var. ling.
ca conivella, n f var. ling.
ca corills, n m pl var. ling.
ca coritxos, n m pl var. ling.
ca corivells, n m pl var. ling.
ca culiells, n m pl var. ling.
ca culís, n m var. ling.
ca culisos, n m pl var. ling.
ca culivelles, n f pl var. ling.
ca culivells, n m pl var. ling.
ca cuniella, n f var. ling.
ca cunielles, n f pl var. ling.
ca cuniells, n m pl var. ling.
ca cunillets, n m pl var. ling.
ca curcibells, n m pl var. ling.
ca curivells, n m pl var. ling.
ca farolets, n m pl var. ling.
ca paterelles, n f pl var. ling.
nc Silene vulgaris (Moench) Garcke
nc Cucubalus behen L. sin. compl.
nc Silene cucubalus Wibel var. ling.
nc Silene inflata Sm. var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

colitx

<Botànica>

ca colitx, n m
ca colís, n m sin. compl.
ca colís (rebrot), n m sin. compl.
ca colitx (rebrot), n m sin. compl.
ca coniell, n m sin. compl.
ca coniell (rebrot), n m sin. compl.
ca curibell, n m sin. compl.
ca curibell (rebrot), n m sin. compl.
ca tro, n m sin. compl.
ca tro (rebrot), n m sin. compl.
ca alegret, n m alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca botet, n m alt. sin.
ca botets, n m pl alt. sin.
ca campanetes, n f pl alt. sin.
ca cascavell, n m alt. sin.
ca cascavells, n m pl alt. sin.
ca colissos, n m pl alt. sin.
ca colitxos, n m pl alt. sin.
ca coniells, n m pl alt. sin.
ca conillera, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca conillets de bancal, n m pl alt. sin.
ca conillets de marge, n m pl alt. sin.
ca conillets de pastor, n m pl alt. sin.
ca conillets dels petets, n m pl alt. sin.
ca conillets sense ulls, n m pl alt. sin.
ca cruixidera, n f alt. sin.
ca cruixideres, n f pl alt. sin.
ca cucut, n m alt. sin.
ca curibells, n m pl alt. sin.
ca esclafidor, n m alt. sin.
ca esclafidors, n m pl alt. sin.
ca escruixidors, n m pl alt. sin.
ca espetecs, n m pl alt. sin.
ca espetegueres, n f pl alt. sin.
ca herba dels pets, n f alt. sin.
ca herba petosa, n f alt. sin.
ca patac, n m alt. sin.
ca patacs, n m pl alt. sin.
ca pet, n m alt. sin.
ca petador, n m alt. sin.
ca petadors, n m pl alt. sin.
ca petapetons, n m pl alt. sin.
ca petets, n m pl alt. sin.
ca pets, n m pl alt. sin.
ca pets de llop, n m pl alt. sin.
ca rapissos, n m pl alt. sin.
ca tacabols, n m pl alt. sin.
ca trons, n m pl alt. sin.
ca verdura, n f alt. sin.
ca xiulets, n m pl alt. sin.
ca xiulets de lladre, n m pl alt. sin.
ca xuplons, n m pl alt. sin.
ca colelles, n f pl var. ling.
ca coliells, n m pl var. ling.
ca colitxo, n m var. ling.
ca colivelles, n f pl var. ling.
ca colixos, n m pl var. ling.
ca collisos, n m pl var. ling.
ca conivella, n f var. ling.
ca corills, n m pl var. ling.
ca coritxos, n m pl var. ling.
ca corivells, n m pl var. ling.
ca culiells, n m pl var. ling.
ca culís, n m var. ling.
ca culisos, n m pl var. ling.
ca culivelles, n f pl var. ling.
ca culivells, n m pl var. ling.
ca cuniella, n f var. ling.
ca cunielles, n f pl var. ling.
ca cuniells, n m pl var. ling.
ca cunillets, n m pl var. ling.
ca curcibells, n m pl var. ling.
ca curivells, n m pl var. ling.
ca farolets, n m pl var. ling.
ca paterelles, n f pl var. ling.
nc Silene vulgaris (Moench) Garcke
nc Cucubalus behen L. sin. compl.
nc Silene cucubalus Wibel var. ling.
nc Silene inflata Sm. var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

cremallera

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca cremallera, n f
es cremallera, n f
fr fermeture éclair, n f
pt fecho de correr, n m
en zip, n

<Grans Magatzems > Seccions > Merceria>