Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "escombralls" dins totes les àrees temàtiques

ajocaperdius ajocaperdius

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ajocaperdius, n m/f
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja rasparella borda, n f alt. sin.
  • ca  escombrall, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de llop, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  fenollet bord, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenolleta, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fonoll marí, n m alt. sin.
  • ca  herba profitosa, n f alt. sin.
  • ca  profitosa, n f alt. sin.
  • ca  topet de bou, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  herba sapera, n f var. ling.
  • ca  topet de bau, n m var. ling.
  • nc  Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
ajocaperdius ajocaperdius

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ajocaperdius, n m/f
  • ca  botja groga, n f alt. sin.
  • ca  botja rasparella borda, n f alt. sin.
  • ca  escombrall, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de llop, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fenollet, n m alt. sin.
  • ca  fenollet bord, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  fenollet de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fenolleta, n f alt. sin.
  • ca  fonoll de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  fonoll marí, n m alt. sin.
  • ca  herba profitosa, n f alt. sin.
  • ca  profitosa, n f alt. sin.
  • ca  topet de bou, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  herba sapera, n f var. ling.
  • ca  topet de bau, n m var. ling.
  • nc  Bupleurum fruticescens L. subsp. fruticescens

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
amàs d'escòria amàs d'escòria

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  amàs d'escòria, n m
  • ca  cúmul d'escòria, n m
  • ca  runam de mina, n m
  • ca  carraller, n m sin. compl.
  • es  escombrera, n f
  • es  escombrera de mina
  • es  pila de escombros, n f
  • es  vertedero de escombros, n m
  • fr  halde, n m
  • fr  terri, n m
  • fr  terril, n m
  • en  boney pile, n
  • en  culm bank, n
  • en  mine dump, n
  • en  spoil tip, n
  • en  waste tip, n

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició
Monticle artificial construït per a l'acumulació de residus miners, subproductes de l'explotació minera, compostos principalment d'esquistos, i en més petita quantitat de gres carbonífer i d'altres residus diversos.
armari de les escombres armari de les escombres

<Neteja > Equip de neteja>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  armari de les escombres, n m
  • es  escobero

<Neteja > Equip de neteja>

Definició
Armari especialment destinat a guardar-hi les escombres i altres estris de neteja.
armari de les escombres armari de les escombres

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  armari de les escombres, n m
  • es  escobero, n m
  • fr  placard à balais, n m
  • eu  erratz-armairu, n

<Fusteria > Mobles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlec, n m
  • ca  escoba, n f sin. compl.
  • ca  bàlecs, n m pl alt. sin.
  • ca  escobes, n f pl alt. sin.
  • ca  escombres de canya, n f pl alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta negra, n f alt. sin.
  • ca  ginester, n m alt. sin.
  • ca  escouba, n f var. ling.
  • ca  escoubes, n f pl var. ling.
  • nc  Genista balansae (Boiss.) Rouy subsp. europaea (G. López et C.E. Jarvis) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Cytisus balansae subsp. europaeus (G. López et C.E. Jarvis) Muñoz Garm. sin. compl.
  • nc  Cytisus oromediterraneus Rivas Mart. sin. compl.
  • nc  Genista purgans auct. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

bàlec bàlec

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlec, n m
  • ca  escoba, n f sin. compl.
  • ca  bàlecs, n m pl alt. sin.
  • ca  escobes, n f pl alt. sin.
  • ca  escombres de canya, n f pl alt. sin.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginesta borda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta negra, n f alt. sin.
  • ca  ginester, n m alt. sin.
  • ca  escouba, n f var. ling.
  • ca  escoubes, n f pl var. ling.
  • nc  Genista balansae (Boiss.) Rouy subsp. europaea (G. López et C.E. Jarvis) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Cytisus balansae subsp. europaeus (G. López et C.E. Jarvis) Muñoz Garm. sin. compl.
  • nc  Cytisus oromediterraneus Rivas Mart. sin. compl.
  • nc  Genista purgans auct. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

baixant d'escombraries baixant d'escombraries

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  baixant d'escombraries, n m
  • es  conducto de vertido
  • es  tragabasuras
  • fr  dévaloir
  • fr  vide-ordures
  • en  garbage chute
  • en  refuse chute
  • en  rubbish chutte
  • en  trash chutte

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Instal·lacions >

Definició
Conducte a través del qual s'aboquen des de l'interior d'un edifici les bosses d'escombraries, que en principi contenen només matèria orgànica, les quals són aplegades automàticament en un dipòsit abans de ser tractades.
baixant d'escombraries baixant d'escombraries

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  baixant d'escombraries, n m
  • es  conducto de vertido
  • es  tragabasuras
  • fr  dévaloir
  • fr  vide-ordures
  • en  garbage chute
  • en  refuse chute
  • en  rubbish chutte
  • en  trash chutte

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Instal·lacions >

Definició
Conducte a través del qual s'aboquen des de l'interior d'un edifici les bosses d'escombraries, que en principi contenen només matèria orgànica, les quals són aplegades automàticament en un dipòsit abans de ser tractades.
baixant d'escombraries baixant d'escombraries

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  baixant d'escombraries, n m
  • es  conducto de vertido, n m
  • es  conductor de basura, n m
  • es  tragabasuras, n m
  • fr  vide-ordures, n m
  • en  garbage chute, n
  • en  refuse chute, n
  • en  rubbish chute, n
  • en  trash chute, n
  • de  Müllschlucker, n m

<Turisme > Allotjament>

Definició
Conducte instal·lat verticalment en un establiment hoteler, a través del qual s'aboquen les bosses d'escombraries per a facilitar-ne la recollida.