Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "escriv�" dins totes les àrees temàtiques

bagvalal

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bagvalal
cod Багвалал мисIсI (Bagwalal mishsh)
ar الباغفالالية
cy Bagvalal
de Bagwalalisch
de Bagulal sin. compl.
de Bagvalalisch sin. compl.
en Bagvalal
es bagvalal
eu bagvalera
eu bagulalera sin. compl.
eu bagval sin. compl.
eu bagvalalera sin. compl.
fr bagvalal
gn vagvalal
it bagvalal
ja バグバリ語
nl Bagvalal
pt bagvalal
ru Багвалинский язык
ru Багулальский sin. compl.
ru Кванадинский sin. compl.
tmh Tabagvalalt
zh 巴格瓦拉尔语
scr Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi>, <Àsia > Azerbaidjan>, <Àsia > Rússia>

Definició

Els bagvalals constitueixen un dels molts grups ètnics petits de la República del Daguestan. Com els altres pobles andi-dido, són molt similars als àvars en les seves tradicions i cultura (només es distingeixen en petits detalls com, per exemple, la manera de vestir) a causa de la seva història comuna ja des dels temps del kanat de l'Avaristan.

El principal element identificador dels bagvalals és la llengua, que han conservat gràcies al seu aïllament a les muntanyes. Els seus parlants es concentren en sis petits pobles aïllats i de difícil accés al sud-oest de la república, al marge dret del riu Andijskoje Kojsu i turons adjacents.

El bagvalal té tres variants dialectals que reben el nom dels pobles on es parlen. L'únic dialecte que ha estat bastant estudiat és el tlissi, per les seves particulars similituds amb la llengua tindi. Bagvalal i tindi es van arribar a considerar dialectes d'una mateixa llengua.

La llengua bagvalal és una llengua oral. Per a les comunicacions escrites, els seus parlants utilitzen generalment l'àvar. Tanmateix, el vocabulari del bagvalal està ben conservat tot i els nombrosos manlleus de l'àrab, el turc, l'àvar i el rus.

Durant l'època de l'URSS, la col·lectivització va destruir la base de tota l'estructura social i el mode de vida tradicional del poble bagvalal. El poder soviètic va erosionar el seu aïllament tradicional. Així mateix, l'escolarització i la revolució cultural van dificultar el futur de la llengua, ja que es va imposar el currículum escolar en àvar a l'escola primària i en rus a partir de la secundària.

Actualment, la llengua bagvalal ha quedat relegada a l'ús domèstic i tots els altres àmbits lingüístics estan ocupats per l'àvar o el rus. Per aquests motius, el bagvalal, com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, presenta greus problemes de supervivència i es considera greument amenaçada d'extinció.

També ha contribuït a la pèrdua de parlants la forta emigració per motius econòmics que es va produir els anys 1950-1970 cap als districtes de Hasavjurt, Kizljar i Nogai, i també alguns a la província d'Astrakhan i a altres regions de la Federació Russa.

S'ha fet molt poca recerca lingüística sobre la llengua. Les primeres mencions es troben en alguns treballs del segle XIX. Se n'ha creat un alfabet fonètic per a ús dels lingüistes. Tampoc hi ha enregistraments de bagvalal parlat.

baré

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca baré
ca ibini sin. compl.
cod balé
ar بارية
cy Baré
cy Ibini sin. compl.
de Baré
de Ibini sin. compl.
en Baré
en Ibini sin. compl.
en Ihini sin. compl.
es baré
es ibini sin. compl.
eu bareera
eu ibini sin. compl.
fr baré
fr ibini sin. compl.
gn vare
gn ivini sin. compl.
it baré
it ibini sin. compl.
ja バレ語
ja イビニ語 sin. compl.
nl Baré
nl Ibini sin. compl.
pt baré
pt ibini sin. compl.
ru Баре
ru Ибини sin. compl.
zh 巴勒语
zh 伊比尼 sin. compl.
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

<Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca Amazones superior central > Grup Baré>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Veneçuela>

Definició

El baré està estretament emparentat amb llengües arawaks del Rio Negro, com ara el guarequena, el baniva, el piapoco, el yavitero (extingida) o el curripaco. Va ser la llengua més important de la zona alta del Rio Negro fins a principi del segle XX. Cobria una gran extensió al llarg del riu.

Com a conseqüència del contacte prolongat amb colonitzadors i missioners, els barés han abandonat la llengua pròpia en favor del nheengatú; en les darreres dècades, a més, parlen espanyol i portuguès segons la zona. Els barés ja consideren el nheengatú com la llengua pròpia i com un signe d'identitat cultural.

Segons algunes fonts, l'any 1988 hi havia 23 individus d'edat avançada que encara parlaven la llengua baré habitualment. Per a d'altres, el darrer parlant va morir el 1995 (vegeu Endangered Languages in South America). L'obra de referència sobre el baré és la gramàtica d'Alexandra Aikhenvald (Baré, 1995, Munich, Lincom Europa).

batak

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca batak
ca babuyan sin. compl.
ca batak palawan sin. compl.
ca batako sin. compl.
ca binatak sin. compl.
ca tinitianes sin. compl.
ar باتاكية
cy Batak
cy Babuyan sin. compl.
cy Batak palawan sin. compl.
cy Batako sin. compl.
cy Binatak sin. compl.
cy Tinitianes sin. compl.
de Batak
de Babuyan sin. compl.
de Batac sin. compl.
de Batak Palawan sin. compl.
de Batako sin. compl.
de Binatak sin. compl.
de Tinitianes sin. compl.
en Batak
en Babuyan sin. compl.
en Batac sin. compl.
en Binatak sin. compl.
en Palawan Batak sin. compl.
en Tinitianes sin. compl.
es bataco
es babuyano sin. compl.
es batak palawano sin. compl.
es batako sin. compl.
es binatak sin. compl.
es tinitianes sin. compl.
eu batakera
eu babuyan sin. compl.
eu batak sin. compl.
eu batak palawan sin. compl.
eu batako sin. compl.
eu binatak sin. compl.
eu tinitianes sin. compl.
fr batak
fr babuyan sin. compl.
fr batak palawan sin. compl.
fr batako sin. compl.
fr binatak sin. compl.
fr tinitianes sin. compl.
gl batak
gl babuyan sin. compl.
gl batak palawan sin. compl.
gl batako sin. compl.
gl binatak sin. compl.
gl tinitianes sin. compl.
gn vatak
gn batak palawan sin. compl.
gn tinitianes sin. compl.
gn vatako sin. compl.
gn vavuyan sin. compl.
gn vinatak sin. compl.
it batak
it babuyan sin. compl.
it batak palawan sin. compl.
it batako sin. compl.
it binatak sin. compl.
it tinitianes sin. compl.
pt batak
pt babuyan sin. compl.
pt batak palawano sin. compl.
pt batako sin. compl.
pt binatak sin. compl.
pt tinitianes sin. compl.
zh 巴塔克语
scr Sense tradició escrita
num Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definició

El terme batak, 'gent de muntanya' en llengua cuyunon, fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de l'illa de Palawan, on viuen també els palawan i els tagbanua. Els espanyols anomenaven aquesta comunitat Tinitianes, de Tinitan, regió de la costa nord de Puerto Princesa.

La llengua batak s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província de Palawan ja que està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

El grup etnolingüístic batak forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').

bats

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca bats
ca batsbi sin. compl.
ca tsova-tush sin. compl.
cod batsbur mott'
ar الباتسية
cy Bats
cy Batsbi sin. compl.
cy Tsova-tush sin. compl.
de Batsisch
de Batsbi sin. compl.
de Tsova-Tusch sin. compl.
de Zowatusch sin. compl.
en Bats
en Batsbi sin. compl.
en Tsova-Tush sin. compl.
es bats
eu batsera
fr bats
fr batsbi sin. compl.
fr tsova-tush sin. compl.
gn vats
gn tsova-tuch sin. compl.
gn vatsvi sin. compl.
it bats
it batsbi sin. compl.
it tsova tush sin. compl.
ja バツ語
ja バツビ語、ツォヴァ・トゥシ語 sin. compl.
nl Bats
nl Batsbi sin. compl.
nl Tsova-Tush sin. compl.
pt bácico
ru Бацбийский язык
ru Цова-тушанский sin. compl.
tmh Tabatsact
zh 贝特语
zh 贝兹比语 sin. compl.
zh 托瓦－图什语 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Bats>, <Àsia > Geòrgia>

Definició

Els bats vivien a les muntanyes nord-orientals de la República de Geòrgia, a la vall de Tusheti. A mitjan segle XIX es van traslladar a les planes de Kakheti i es van instal·lar en una comunitat compacta al poble de Zemo Alvani. També hi ha famílies bats a Tbilisi i a altres grans ciutats de Geòrgia. El canvi d'entorn geogràfic i les polítiques soviètiques al segle XX van comportar un augment de la influència de la llengua i la cultura georgianes.

La llengua bats forma part de la branca lingüística nakh, com l'ingúix i el txetxè. Es considera que el bats original només és parlat per una vintena de persones, ja que la resta parlen una versió de la llengua molt influïda pel georgià.

El bats és una llengua oral, no té dialectes i no té norma estàndard. El georgià és la llengua d'ús literari.

La llengua bats es troba seriosament amenaçada d'extinció. Tots els seus parlants són bilingües en georgià. Fins fa trenta anys, la llengua es mantenia viva gràcies a l'ús domèstic i perquè la tradició, ja desapareguda, de casaments convinguts pels pares feia que la majoria de matrimonis fossin entre parlants de bats.

Actualment, només les persones de més de 50 anys són plenament competents en la llengua. Els adults joves l'entenen però generalment no la parlen perquè els falta lèxic. Probablement ja no hi ha nens que l'entenguin o la parlin, perquè la llengua que es transmet als fills sol ser el georgià (l'any 2006, el 43% de les parelles registrades a Zemo Alvani eren mixtes) i tota l'educació a Zemo Alvani és en aquesta llengua.

Els únics escrits que hi ha en llengua bats són diccionaris i transcripcions de converses i contes orals fets per lingüistes estrangers. Fins a l'any 2002, que la UNESCO va engegar el projecte Biblioteca Sonora de les llengües caucàsiques, dins de la Iniciativa Babel, quasi no hi havia enregistraments sonors de la llengua. Hi ha un centenar de textos publicats sobre el bats i un diccionari bats-georgià-rus.

blanca

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blanca, n f
ca cardaire, n m sin. compl.
ca càvec, n m sin. compl.
ca clavell, n m sin. compl.
ca clavellada, n f sin. compl.
ca escrita, n f sin. compl.
ca escrita blanca, n f sin. compl.
ca llisol, n m sin. compl.
ca rajada, n f sin. compl.
ca rajada blanca, n f sin. compl.
ca cardayre, n m var. ling.
ca cavach, n m var. ling.
ca llisól, n m var. ling.
ca llisòl, n m var. ling.
ca ratjada, n f var. ling.
nc Rostroraja alba
nc Raia alba var. ling.
nc Raia marginata var. ling.
nc Raja alba var. ling.
nc Raja marginata var. ling.
nc Raja rostrata var. ling.
es raya alba, n f
es raya blanca, n f
es raya bramante
fr raie blanche
en white skate

<Rajades i milanes > Raids>

blanca

<Zoologia > Peixos>

ca blanca, n f
ca cardaire, n m sin. compl.
ca càvec, n m sin. compl.
ca clavell, n m sin. compl.
ca clavellada, n f sin. compl.
ca escrita, n f sin. compl.
ca escrita blanca, n f sin. compl.
ca llisol, n m sin. compl.
ca rajada, n f sin. compl.
ca rajada blanca, n f sin. compl.
ca cardayre, n m var. ling.
ca cavach, n m var. ling.
ca llisól, n m var. ling.
ca llisòl, n m var. ling.
ca ratjada, n f var. ling.
nc Rostroraja alba
nc Raia alba var. ling.
nc Raia marginata var. ling.
nc Raja alba var. ling.
nc Raja marginata var. ling.
nc Raja rostrata var. ling.
es raya alba, n f
es raya blanca, n f
es raya bramante
fr raie blanche
en white skate

<Rajades i milanes > Raids>

bona raó

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bona raó, n f
ca ratio scripta [la], n f sin. compl.
es buena razón
es razón escrita

Definició

Actualització de la jurisprudència nacional segons el dret romà a partir de casos pràctics.

Nota

Àmbit: Països Catalans | Àmbit: Inespecífic

('raó escrita')
Admesa pels juristes bolonyesos l'existència de regnes independents, la mateixa doctrina tardomedieval es va qüestionar el problema de les relacions del dret romà amb els drets propis de cada ciutat, amb el dret estatutari.
Enfront de la literatura estatutària, que consolidà la idea d'identificar el ius commune amb l'ordenament que apareixia tancat en el Corpus iuris civilis per obra de l'emperador o altre príncep absolut, la doctrina foral dels diferents regnes donà pas a la idea que els d'una statuta eren dret, és a dir, ius civile privatum, per la qual cosa, en llur àmbit de vigència, eren considerats el ius commune del regne.
Aquesta doctrina la feu seva la literatura jurídica de la Corona d'Aragó en afirmar, dins l'ordre de prelació de fonts, que els furs adquirien el paper preponderant, en ser concebuts no només com el ius municipale, sinó ad similitudinem legum curiatarum ('a semblança de les lleis de les cúries'), com el dret general d'un regne, a l'observança del qual es devien tots els habitants i totes les viles del regne, la qual cosa impedia l'aplicació de qualsevol altre dret, especialment la llei romanocanònica.
La raó es trobava, segons el parer de la doctrina foral, en la tendència incipient i progressiva dels monarques de dictar disposicions que regulaven aspectes que anaven més enllà d'unes meres disposicions capitulars, pròpies del localisme jurídic de l'alta edat mitjana, la qual cosa determinava que observatio iuris a partibus remitti non potest. Aquest plantejament duu la doctrina a afirmar que l'àmbit de vigència de la bona raó desplaça el dret romanocanònic en convertir-se els fori en el veritable ius commune del regne. La vigència de la lex fori va ser matisada per la mateixa literatura foral, en reconèixer que les disposicions originàries d'un ordenament no podien arribar a recollir tota la realitat jurídica d'una època. Del que es dedueix que, si bé hom pot afirmar que els diferents monarques, per ser rex imperator in regno suo ('el rei és emperador en el seu territori'), no tenien l'obligació de supeditar-se a lleis ni a la doctrina del ius commune, com que les lleis del regne eren insuficients, calia recórrer, seguint els postulats d'Ostiense, al dret romanocanònic, atès que ambdós corpora iura se sustentaven en la recta raó i en l'equitat.
Amb tot, la recepció del ius commune, de la ratio scripta i de la bona rahó no va ser pacífica en els ordenaments de la Corona d'Aragó. D'una banda, el monarca temia que els juristes poguessin limitar llur potestat legislativa en reconèixer valor normatiu únicament a les lleis emanades de l'emperador. Així mateix, la incorporació d'aquest nou dret per a resoldre els conflictes jurídics va produir més lentitud processal, a causa de la complexitat del procés romanocanònic i de l'afluència d'al·legacions d'autoritates, la qual cosa va propiciar el col·lapse dels tribunals de justícia i provocà en última instància, el recel i el descontentament en una població que veia «amb disgust la invasió del dret romà i la conducta dels legistes, vehicle principal d'aquella en l'exercici de l'advocacia».

botlikh

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca botlikh
cod Буйхадалъи мицIцIи (Buikhadałi mitshtshi)
cod Буйхалъи мицIцIи (Buikhałi mitshtshi)
Буйхалъи мицIцIи (Buikhałi mitshtshi)
ar البوطليخية
cy Botlikh
de Botlichisch
en Botlikh
es botlikh
eu botlikhera
fr botlikh
gn votlik
it botlikh
ja ボトリフ語
nl Botlikh
pt botlikh
ru Ботлихский язык
tmh Tabutlixact
zh 博特利赫语
scr Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Andi>, <Àsia > Rússia>

budukh

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca budukh
cod budano mez
ar البودوخية
cy Budukh
de Buduchisch
en Budukh
es budukh
eu budukhera
fr boudoukh
gn vuduk
it budukh
ja ブドゥフ語
nl Budukh
pt budukh
ru Будухский язык
ru Будугский sin. compl.
tmh Tabuduxact
zh 布杜克语
scr Sense tradició escrita

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lesguiana>, <Àsia > Azerbaidjan>

Definició

Els budukhs constitueixen un petit grup etnolingüístic originari de la zona muntanyosa del nord-est de l'Azerbaidjan. Viuen en una àrea força inaccessible del Caucas; alguns dels seus pobles es troben a una altitud de 2.000 metres i queden aïllats durant els mesos d'hivern de la resta del territori. Al llarg de la seva història han tingut vincles socials estrets amb els lesguians i els àzeris.

El budukh té dues varietats principals, la parlada a Buduq i la parlada a Yergüç. És molt proper a la llengua krits i és segurament una de les llengües menys estudiades de la branca lesguiana. Com l'altra llengua lesguiana meridional (el krits), està molt influïda per l'àzeri.

El budukh no s'ha escrit mai. L'idioma es fa servir oralment en l'àmbit familiar. La major part dels seus parlants actuals són bilingües en àzeri, la llengua d'ensenyament, d'escriptura i de comunicació amb la resta de pobles de l'entorn, com ja ho era a l'època de la dominació soviètica. Només algunes persones d'edat molt avançada són monolingües en budukh.

La llengua perviu als pobles de muntanya, on encara es transmet de pares a fills. Als pobles de la plana, on molts budukhs van emigrar després de la Segona Guerra Mundial, predomina el bilingüisme i, encara que els adults conserven la llengua, no l'han transmesa als fills. A aquesta pèrdua hi ha contribuït que no s'ensenyi a l'escola (malgrat estar reconeguda legalment per les disposicions genèriques de l'Azerbaidjan sobre les seves minories nacionals i grups ètnics), perquè no s'ha fet cap esforç per desenvolupar un alfabet i manquen materials escrits per a facilitar-ne l'aprenentatge.

La disminució de la població que viu a les muntanyes, conjuntament amb l'emigració i el contacte amb altres grups lingüístics, fan molt difícil la supervivència de la llengua.

cabiyari

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca cabiyari
ca caviyari sin. compl.
ca cuyare sin. compl.
ca kabiyari sin. compl.
ca kawillari sin. compl.
ar كابيارية
cy Cabiyari
cy Caviyari sin. compl.
cy Cuyare sin. compl.
cy Kabiyari sin. compl.
cy Kawillari sin. compl.
de Cabiyari
de Caviyari sin. compl.
de Cuyare sin. compl.
de Kabiyari sin. compl.
de Kawillari sin. compl.
en Cabiyarí
en Cabiyari sin. compl.
en Caviyari sin. compl.
en Cuyare sin. compl.
en Kabiyari sin. compl.
en Kawillari sin. compl.
en Kawillary sin. compl.
es cabiyarí
es cabiyari sin. compl.
es caviyari sin. compl.
es cuyare sin. compl.
es kabiyari sin. compl.
es kawillari sin. compl.
eu kabiyari
eu cabiyari sin. compl.
eu caviyari sin. compl.
eu cuyare sin. compl.
eu kawillari sin. compl.
fr cabiyari
fr caviyari sin. compl.
fr cuyare sin. compl.
fr kabiyari sin. compl.
fr kawillari sin. compl.
gl cabiyari
gl caviyari sin. compl.
gl cuyare sin. compl.
gl kabiyari sin. compl.
gl kawillari sin. compl.
it cabiyari
it caviyari sin. compl.
it cuyare sin. compl.
it kabiyari sin. compl.
it kawillari sin. compl.
ja カビヤリ語
nl Cabiyari
nl Caviyari sin. compl.
nl Cuyare sin. compl.
nl Kabiyari sin. compl.
nl Kawillari sin. compl.
pt cabiyari
pt caviyari sin. compl.
pt cuyare sin. compl.
pt kabiyari sin. compl.
pt kawillari sin. compl.
ru Кавияри
ru Кабияри sin. compl.
zh 卡比亚利语
zh 卡维亚利、卡比亚利、卡维亚利、库亚勒 sin. compl.
scr Sense tradició escrita

<Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició

Els cabiyari formen part del sistema exogàmic multilingüe del Vaupés amazònic. En aquesta àrea, que comprèn territori colombià i brasiler, hi ha un conjunt d'ètnies que mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Es tracta de grups que parlen majoritàriament llengües de la família tucano, tot i que també en formen part alguns que parlen llengües de la família arawak. Segons aquest sistema, cada persona ha de casar-se amb algú que parli una llengua diferent de la seva (és a dir, de la del seu pare). Les dones casades van a viure al poble del marit, però transmeten la seva llengua als fills. Així, doncs, trobem un sistema multilingüe en què tothom parla dues llengües, la de la mare i la del pare, i sovint també tucano.

Els cabiyari mantenen intercanvis matrimonials bàsicament amb els barasana, però també amb els tatuyo. Els seus enemics tradicionals són els tucano i els carijona.