Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "esglesiola" dins totes les àrees temàtiques
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Antiga Església d'Orient
- ca Església assíria
- ca Església assíria d'Orient
- ca Església caldea
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- La tradició ha titllat l'Església assíria de nestoriana, qualificatiu superat actualment en les relacions ecumèniques. L'Església assíria es caracteritza per ser l'única església oriental que no està en comunió ni amb l'Església ortodoxa, ni amb les esglésies ortodoxes orientals, ni amb el Vaticà. El cap de l'Església assíria té el títol de catolicós i la seu titular és la de l'antiga Selèucia-Ctesifont (Iraq). Té una litúrgia pròpia, el ritu sirooriental.
<Protestantisme>, <Noves religions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Assemblees de Germans
- ca Esglésies dels Germans
- ca Germans de Plymouth
<Religions > Cristianisme > Protestantisme>, <Religions > Noves religions>
Definició
Nota
- John Darby, que havia estat sacerdot de l'Església anglicana d'Irlanda, va abandonar el seu ministeri per convertir-se en predicador itinerant i va crear algunes comunitats de tendències antieclesials. La seva intransigència va propiciar l'escissió del moviment l'any 1848, en les dues branques que avui coneixem: les Assemblees de Germans Darbistes, de tendència exclusiva, i les Assemblees de Germans de Plymouth, de tendència oberta. La pràctica religiosa consisteix en nombroses reunions de pregàries i d'estudi de la Bíblia; el bateig està reservat als adults. Actualment hi ha més d'un milió de germans, escampats principalment pel món anglosaxó i per Europa.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cabrafiguera, n f
- ca cabrafiga (infructescència), n f sin. compl.
- ca figa borda (infructescència), n f sin. compl.
- ca figuera borda, n f sin. compl.
- ca vern bord, n m sin. compl.
- ca bacorera borda, n f alt. sin.
- ca figa borda, n f alt. sin.
- ca figuera d'església, n f alt. sin.
- ca figuera mascle, n f alt. sin.
- ca figuera salvatge, n f alt. sin.
- ca figuera silvestre, n f alt. sin.
- ca crabofigo, n m var. ling.
- ca crabufigu, n m var. ling.
- nc Ficus carica L. var. rupestris Boiss.
- nc Ficus carica L. var. caprificus var. ling.
<Botànica > moràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cabrafiguera, n f
- ca cabrafiga (infructescència), n f sin. compl.
- ca figa borda (infructescència), n f sin. compl.
- ca figuera borda, n f sin. compl.
- ca vern bord, n m sin. compl.
- ca bacorera borda, n f alt. sin.
- ca figa borda, n f alt. sin.
- ca figuera d'església, n f alt. sin.
- ca figuera mascle, n f alt. sin.
- ca figuera salvatge, n f alt. sin.
- ca figuera silvestre, n f alt. sin.
- ca crabofigo, n m var. ling.
- ca crabufigu, n m var. ling.
- nc Ficus carica L. var. rupestris Boiss.
- nc Ficus carica L. var. caprificus var. ling.
<Botànica > moràcies>
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca catedral, n f
- ca església catedral, n f
- ca seu, n f
- es catedral
- es iglesia catedral
- es seo
- en cathedral
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Esglésies lliures>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Ciència Cristiana
- ca Església del Crist Cientista
<Religions > Esglésies lliures>
Definició
Nota
- La Ciència Cristiana va ser fundada l'any 1879 als Estats Units d'Amèrica per Mary Baker Eddy. Guarida d'una malaltia nerviosa crònica per l'hipnotitzador Phineas P. Quimby, Eddy es va convèncer que les malalties són conseqüència de les idees errònies que consideren el cos i la matèria una realitat única. Assegurava que Jesucrist havia fet curacions pel seu influx personal i va esbrinar en què consistia el secret d'aquell influx. Va exposar les seves idees i mètodes de guariment en el llibre Ciència i Salut, amb la clau de les Escriptures (1875), obra de gran èxit on desenvolupa l'ensenyament de Quimby. Els cientistes s'inspiren en la Bíblia i en el llibre de M. Baker, que tenen com a llibre sagrat. La seva seu es troba a Boston i el moviment, que actualment té entre 1 i 2 milions de fidels, està difós sobretot als Estats Units d'Amèrica. A diferència del cristianisme tradicional, els cientistes no creuen en la Trinitat ni en els sagraments, neguen l'existència de la matèria, pensen que el sofriment i la malaltia són conseqüència de la "il·lusió materialista" i que per curar-se cal prendre consciència de la natura purament espiritual de la creació. Sense oposar-se a la medicina "materialista", la Ciència Cristiana ha desenvolupat alguns principis de curació mental.
- També es documenta un ús força estès de la forma anglesa Christian Science.
<Esglésies lliures>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Consell Federal d'Esglésies Lliures
<Religions > Esglésies lliures>
Definició
Nota
- El Consell Federal d'Esglésies Lliures va ser fundat el 1940 per la unió del Consell Nacional d'Esglésies Evangèliques Lliures (fundat el 1896) i el Consell Federal d'Esglésies Evangèliques Lliures (fundat el 1919) amb el propòsit de cooperar en temes de mutu interès. Les esglésies del Consell Federal d'Esglésies Lliures no formen part de l'Església d'Anglaterra.
<Protestantisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Consell Mundial de les Esglésies
<Religions > Cristianisme > Protestantisme>
Definició
Nota
- El Consell Mundial de les Esglésies reuneix la majoria d'esglésies cristianes, excepte la catòlica, que assisteix a les reunions en qualitat d'observadora. Willem Adolf Visser't Hooft (1900-1985), principal fundador del Consell Mundial de les Esglésies, en va ser secretari general i president d'honor.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cresta de gall, n f
- ca esquellada, n f alt. sin.
- ca esquellada grossa, n f alt. sin.
- ca esquellada mediterrània, n f alt. sin.
- ca faüllada, n f alt. sin.
- ca fenollada, n f alt. sin.
- ca fonollada, n f alt. sin.
- ca fonollada groga, n f alt. sin.
- ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
- ca fusellada, n f alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca herba esquellera, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca sorolla, n f alt. sin.
- ca sorolles, n f pl alt. sin.
- ca esqueiola, n f var. ling.
- ca fagullada, n f var. ling.
- ca forrollada, n f var. ling.
- ca fosillada, n f var. ling.
- nc Rhinanthus pumilus (Sterneck) Pau
- nc Rhinanthus major auct. catal. var. ling.
- nc Rhinanthus mediterraneus (Sterneck) Sennen var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions esquellada, faüllada (fagullada), fonollada, fonollada groga, fusellada, herba esquellera, pollet i sorolla per a Rhinanthus mediterraneus i espècies congèneres
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cresta de gall, n f
- ca esquellada, n f alt. sin.
- ca esquellada grossa, n f alt. sin.
- ca esquellada mediterrània, n f alt. sin.
- ca faüllada, n f alt. sin.
- ca fenollada, n f alt. sin.
- ca fonollada, n f alt. sin.
- ca fonollada groga, n f alt. sin.
- ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
- ca fusellada, n f alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca herba esquellera, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca sorolla, n f alt. sin.
- ca sorolles, n f pl alt. sin.
- ca esqueiola, n f var. ling.
- ca fagullada, n f var. ling.
- ca forrollada, n f var. ling.
- ca fosillada, n f var. ling.
- nc Rhinanthus pumilus (Sterneck) Pau
- nc Rhinanthus major auct. catal. var. ling.
- nc Rhinanthus mediterraneus (Sterneck) Sennen var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions esquellada, faüllada (fagullada), fonollada, fonollada groga, fusellada, herba esquellera, pollet i sorolla per a Rhinanthus mediterraneus i espècies congèneres
