Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "esperonar" dins totes les àrees temàtiques

esperança matemàtica esperança matemàtica

<Ciències de la salut > Recerca clínica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ DR. ANTONI ESTEVE; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de recerca clínica de medicaments [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/157>

  • ca  esperança matemàtica, n f
  • ca  esperança, n f sin. compl.
  • es  esperanza
  • es  esperanza matemática
  • en  expectation
  • en  mathematical expectation

<Recerca clínica de medicaments > Metodologia i bioestadística>

Definició
Valor central de les distribucions de probabilitat de variables aleatòries, que es pot estimar mitjançant la mitjana mostral.
esperança matemàtica esperança matemàtica

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  esperança matemàtica, n f
  • ca  esperança, n f sin. compl.
  • es  esperanza, n f
  • es  esperanza matemática, n f
  • fr  espérance mathématique, n f
  • en  expectation, n
  • en  mathematical expectation, n

<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>

Definició
Valor central de les distribucions de probabilitat de variables aleatòries, que es pot estimar mitjançant la mitjana mostral.
esperanto esperanto

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  esperanto
  • cod  esperanto
  • ar  اسبيرانتو
  • cy  Esperanto
  • de  Esperanto
  • en  Esperanto
  • es  esperanto
  • eu  esperantoa
  • fr  espéranto
  • gl  esperanto
  • gn  esperánto
  • it  esperanto
  • ja  エスペラント語
  • nl  Esperanto
  • pt  esperanto
  • ru  Эсперанто
  • zh  世界语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Llengua auxiliar internacional artificial>, <Europa>

Definició
L'esperanto és una llengua auxiliar internacional creada per l'oftalmòleg polonès Ludovic Lazarus Zamenhof als anys 1880. Se'n publicà la primera gramàtica el 1887.

Zamenhof va concebre una llengua senzilla i regular per a la comunicació internacional, bàsicament científica i, només secundàriament, literària i cultural.

Aquesta llengua artificial va ser construïda a partir d'un lèxic predominantment romànic (amb una certa contribució del germànic), una fonologia de base eslava i una morfologia basada en llengües indoeuropees occidentals. Altres aspectes, com la fraseologia i la pragmàtica, estan impregnats de la llengua materna dels parlants primerencs d'esperanto, sobretot del rus, el polonès, l'alemany i el francès.

L'esperanto de seguida va guanyar adeptes, primer a l'imperi rus i l'Europa de l'Est, i després a l'Europa occidental, Amèrica, la Xina i el Japó.
esperar esperar

<09 Esports de pilota>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  esperar, v tr
  • es  esperar
  • fr  attendre

<Esport > 09 Esports de pilota>

Definició
Quedar-se quiet, un jugador, en una zona determinada d'un camp de joc fins que li arribi la pilota, la bola o el disc.
esperar la bola esperar la bola

<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoquei. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 89 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 19)
ISBN 84-7739-237-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  esperar la bola, v tr
  • es  esperar la bola
  • fr  attendre la balle

<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba>

Definició
Restar, un jugador, en un lloc del camp de joc fins que li arriba la bola.
esperllongar esperllongar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  esperllongar, v tr
  • es  dar un cabo con el bote
  • es  filar
  • es  largar

<Pesca>

Definició
Deixar anar la corda per anar perllongant un ormeig.
esperllongar esperllongar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  esperllongar, v tr

<Navegació tradicional>

Definició
Donar més llargada.
espermina espermina

<Ciències de la vida > Bioquímica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de bioquímica: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2000. (LB; 2)
ISBN 84-7632-587-8
<http://slg.uib.cat/gabinets/gt/publicacions/Diccionaris-en-linea-del-Gabinet-de-Terminologia.cid202155>

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espermina, n f
  • es  espermina
  • en  spermine

<Ciències de la vida > Bioquímica>

espermina espermina

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de bioquímica: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2000. (LB; 2)
ISBN 84-7632-587-8
<http://slg.uib.cat/gabinets/gt/publicacions/Diccionaris-en-linea-del-Gabinet-de-Terminologia.cid202155>

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espermina, n f
  • es  espermina
  • en  spermine

<Ciències de la vida > Bioquímica>

espigolar espigolar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espigolar, v tr
  • es  espigar, v tr
  • fr  glaner, v tr
  • en  glean (to), v tr

<Enginyeria forestal>