Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "espieta" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca abscés, n m
- ca empiema, n m
- es absceso
- es empiema
- fr abcès
- fr empyème
- en abscess
- en empyema
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acabacases, n m/f
- ca centaura, n f alt. sin.
- ca centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca clavells de pastor, n m pl alt. sin.
- ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba centaura, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Paula, n f alt. sin.
- ca herba del Pilar, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca pericó, n m alt. sin.
- ca pericó fi, n m alt. sin.
- ca pericó roig, n m alt. sin.
- ca pericó vermell, n m alt. sin.
- ca pericot, n m alt. sin.
- ca pericot roig, n m alt. sin.
- ca Santa Àgueda, n f alt. sin.
- ca caba-cases, n m/f var. ling.
- ca centaula, n f var. ling.
- ca centaurea, n f var. ling.
- ca herba santaula, n f var. ling.
- ca perico, n m var. ling.
- ca perico roig, n m var. ling.
- ca pericó rollo, n m var. ling.
- ca sanpaula, n f var. ling.
- ca santaula, n f var. ling.
- ca santaura, n f var. ling.
- ca sentaula, n f var. ling.
- ca tintaurea, n f var. ling.
- nc Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
- nc Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acabacases, n m/f
- ca centaura, n f alt. sin.
- ca centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca clavells de pastor, n m pl alt. sin.
- ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba centaura, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Paula, n f alt. sin.
- ca herba del Pilar, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca pericó, n m alt. sin.
- ca pericó fi, n m alt. sin.
- ca pericó roig, n m alt. sin.
- ca pericó vermell, n m alt. sin.
- ca pericot, n m alt. sin.
- ca pericot roig, n m alt. sin.
- ca Santa Àgueda, n f alt. sin.
- ca caba-cases, n m/f var. ling.
- ca centaula, n f var. ling.
- ca centaurea, n f var. ling.
- ca herba santaula, n f var. ling.
- ca perico, n m var. ling.
- ca perico roig, n m var. ling.
- ca pericó rollo, n m var. ling.
- ca sanpaula, n f var. ling.
- ca santaula, n f var. ling.
- ca santaura, n f var. ling.
- ca sentaula, n f var. ling.
- ca tintaurea, n f var. ling.
- nc Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
- nc Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
<Esport > Halterofília>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'halterofília. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 71 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 22)
ISBN 84-7739-240-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agafada estreta, n f
- es agarre estrecho
- fr prise étroite
- en narrow grip
<Esport > Halterofília>
Definició
<06 Halterofília>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca agafada estreta, n f
- es agarre estrecho
- fr prise étroite
- en narrow grip
<Esport > 06 Halterofília>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aixeta, n f
- es espita, n f
- es grifo, n m
- fr robinet, n m
- en cock, n
- en faucet, n
- en tap, n
- de Hahn, n m
<Enginyeria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern de fulla estreta, n m
- ca herba dels fics, n f sin. compl.
- ca aladern, n m alt. sin.
- ca aladern allitendre, n m alt. sin.
- ca allitendre, n m alt. sin.
- ca fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca fràngula, n f alt. sin.
- ca lladern, n m alt. sin.
- ca lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca matacerdans, n m/f alt. sin.
- ca olivella, n f alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca olivera falsa, n f alt. sin.
- ca olivereta, n f alt. sin.
- ca vern menut, n m alt. sin.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca aliderro, n m var. ling.
- ca aliderru, n m var. ling.
- nc Phillyrea angustifolia L.
<Botànica > oleàcies>
Nota
- Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern de fulla estreta, n m
- ca herba dels fics, n f sin. compl.
- ca aladern, n m alt. sin.
- ca aladern allitendre, n m alt. sin.
- ca allitendre, n m alt. sin.
- ca fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
- ca fràngula, n f alt. sin.
- ca lladern, n m alt. sin.
- ca lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca matacerdans, n m/f alt. sin.
- ca olivella, n f alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca olivera falsa, n f alt. sin.
- ca olivereta, n f alt. sin.
- ca vern menut, n m alt. sin.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca aliderro, n m var. ling.
- ca aliderru, n m var. ling.
- nc Phillyrea angustifolia L.
<Botànica > oleàcies>
Nota
- Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge de fulla estreta, n m
- ca albellatge petit, n m alt. sin.
- ca albellatge prim, n m alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. pubescens (Andersson) K. Richt.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge de fulla estreta, n m
- ca albellatge petit, n m alt. sin.
- ca albellatge prim, n m alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. pubescens (Andersson) K. Richt.
<Botànica > gramínies / poàcies>