Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca abscés, n m
ca empiema, n m
es absceso
es empiema
fr abcès
fr empyème
en abscess
en empyema

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca acabacases, n m/f
ca centaura, n f alt. sin.
ca centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
ca clavells de pastor, n m pl alt. sin.
ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba centaura, n f alt. sin.
ca herba de Santa Paula, n f alt. sin.
ca herba del Pilar, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca pericó, n m alt. sin.
ca pericó fi, n m alt. sin.
ca pericó roig, n m alt. sin.
ca pericó vermell, n m alt. sin.
ca pericot, n m alt. sin.
ca pericot roig, n m alt. sin.
ca Santa Àgueda, n f alt. sin.
ca caba-cases, n m/f var. ling.
ca centaula, n f var. ling.
ca centaurea, n f var. ling.
ca herba santaula, n f var. ling.
ca perico, n m var. ling.
ca perico roig, n m var. ling.
ca pericó rollo, n m var. ling.
ca sanpaula, n f var. ling.
ca santaula, n f var. ling.
ca santaura, n f var. ling.
ca sentaula, n f var. ling.
ca tintaurea, n f var. ling.
nc Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
nc Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca acabacases, n m/f
ca centaura, n f alt. sin.
ca centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
ca clavells de pastor, n m pl alt. sin.
ca flor de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba centaura, n f alt. sin.
ca herba de Santa Paula, n f alt. sin.
ca herba del Pilar, n f alt. sin.
ca herba prima, n f alt. sin.
ca pericó, n m alt. sin.
ca pericó fi, n m alt. sin.
ca pericó roig, n m alt. sin.
ca pericó vermell, n m alt. sin.
ca pericot, n m alt. sin.
ca pericot roig, n m alt. sin.
ca Santa Àgueda, n f alt. sin.
ca caba-cases, n m/f var. ling.
ca centaula, n f var. ling.
ca centaurea, n f var. ling.
ca herba santaula, n f var. ling.
ca perico, n m var. ling.
ca perico roig, n m var. ling.
ca pericó rollo, n m var. ling.
ca sanpaula, n f var. ling.
ca santaula, n f var. ling.
ca santaura, n f var. ling.
ca sentaula, n f var. ling.
ca tintaurea, n f var. ling.
nc Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
nc Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'halterofília. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 71 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 22)
ISBN 84-7739-240-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca agafada estreta, n f
es agarre estrecho
fr prise étroite
en narrow grip

<Esport > Halterofília>

Definició

Agafada pròpia del moviment de dos temps, que consisteix a posar les mans a la barra separades entre elles a la mateixa distància que hi ha entre espatlla i espatlla.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca agafada estreta, n f
es agarre estrecho
fr prise étroite
en narrow grip

<Esport > 06 Halterofília>

Definició

Agafada pròpia del moviment de dos temps, en què les mans estan separades per la mateixa distància que hi ha entre espatlla i espatlla.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aixeta, n f
es espita, n f
es grifo, n m
fr robinet, n m
en cock, n
en faucet, n
en tap, n
de Hahn, n m

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aladern de fulla estreta, n m
ca herba dels fics, n f sin. compl.
ca aladern, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
ca fràngula, n f alt. sin.
ca lladern, n m alt. sin.
ca lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
ca mat, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca matacerdans, n m/f alt. sin.
ca olivella, n f alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca olivera falsa, n f alt. sin.
ca olivereta, n f alt. sin.
ca vern menut, n m alt. sin.
ca alavern, n m var. ling.
ca aliderro, n m var. ling.
ca aliderru, n m var. ling.
nc Phillyrea angustifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Nota

Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aladern de fulla estreta, n m
ca herba dels fics, n f sin. compl.
ca aladern, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca fil·lirea de fulla estreta, n f alt. sin.
ca fràngula, n f alt. sin.
ca lladern, n m alt. sin.
ca lladern de fulla estreta, n m alt. sin.
ca mat, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca matacerdans, n m/f alt. sin.
ca olivella, n f alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca olivera falsa, n f alt. sin.
ca olivereta, n f alt. sin.
ca vern menut, n m alt. sin.
ca alavern, n m var. ling.
ca aliderro, n m var. ling.
ca aliderru, n m var. ling.
nc Phillyrea angustifolia L.

<Botànica > oleàcies>

Nota

Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albellatge de fulla estreta, n m
ca albellatge petit, n m alt. sin.
ca albellatge prim, n m alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. pubescens (Andersson) K. Richt.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca albellatge de fulla estreta, n m
ca albellatge petit, n m alt. sin.
ca albellatge prim, n m alt. sin.
ca fenàs, n m alt. sin.
nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv. subsp. pubescens (Andersson) K. Richt.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "espieta" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Nota